Thursday, September 30, 2010

ESTE PLANETA CJ 436b HUELE RARO




FOTOS:
Concepto artístico del Planeta CJ 436b
Diagrama del CH4
______________________________________



EL PLANETA CJ 436b HUELE RARO
______________________________
______________________________


Septiembre 26, 2010:


Al planeta gigante GJ 436b, que se encuentra en la constelación de Leo, le falta algo.

¿Podría creer usted que se trata del gas de los pantanos?

Para sorpresa de los astrónomos, quienes han estado estudiando este planeta del tamaño de Neptuno usando el Telescopio Espacial Spitzer, de la NASA, GJ 436b tiene muy poco metano (CH4).

"El metano debería ser abundante en un planeta de este tamaño y con esta temperatura, pero encontramos una cantidad de metano que es 7.000 veces menor que la que predicen los modelos", dice Kevin Stevenson, de la Universidad de la Florida Central (UCF).

Stevenson es el autor principal del artículo donde se informa sobre este resultado, en el número del 22 de abril de 2010, de la revista Nature.


Vean el concepto artístico de GJ 436b en la foto, asomándose por detrás de su estrella madre, una enana de tipo espectral M, la cual es mucho más fría que el Sol.


Este déficit de metano es sorprendente ya que en nuestro propio sistema solar todos los gigantes gaseosos son ricos en metano.
El hidrógeno y el carbono son abundantes en las atmósferas de Júpiter, Saturno, Urano y Neptuno. Estos átomos se unen de forma espontánea para formar el hidrocarburo más simple, CH4.

El ejemplo de nuestros gigantes gaseosos locales produjo expectativa cuando Stevenson y sus colaboradores apuntaron el telescopio Spitzer en la dirección de GJ 436b, el cual se encuentra a sólo 33 años luz de distancia. Encontrar metano era una conclusión casi obvia.
Pero cuando los investigadores analizaron el espectro del planeta encontraron muy poco de este compuesto. En cambio, se descubrió que la atmósfera es rica en monóxido de carbono.

"De hecho, nos dejó atónitos", dice Joseph Harrington, quien es el investigador principal y coautor del informe, y que también pertenece a la UCF.

¿A dónde fue todo el metano?
Una posibilidad: se ha disociado.

"La radiación ultravioleta de la estrella del planeta podría estar convirtiendo el metano en polímeros como el etileno", comenta Harrington.

"Si se expone plástico para envolver a la luz solar, la radiación ultravioleta rompe los enlaces del carbono que hay en el plástico, provocando de este modo que se deteriore conforme las largas cadenas de carbono se disocian.
Nosotros proponemos que un proceso similar está ocurriendo en GJ 436b, pero en este caso los átomos de hidrógeno son arrancados del metano y los restos se unen para formar etileno (C2H4)".


También, especulan los investigadores, podría suceder que fuertes vientos verticales en la atmósfera del planeta estén acarreando material hacia arriba, desde capas profundas y calientes donde el monóxido de carbono es abundante.
Entonces el CO reemplaza al CH4.

O podría ocurrir alguna otra cosa totalmente diferente.

"En la atmósfera de este planeta podría estar produciéndose alguna clase de química extraña", afirma Harrington.
"Sólo que aún no lo sabemos".

Los planetas gigantes no son los únicos mundos que poseen metano.

El CH4 es bastante común en la Tierra, también.
El metano se forma en el estómago de las vacas y de las cabras.
Asimismo, se lo ve burbujear en los pantanos; es un derivado de materia orgánica que se encuentra en estado de descomposición en las profundidades del fango.

En los planetas gigantes gaseosos, el metano es el resultado de la química común y corriente pero, en nuestro planeta, es un símbolo de vida.

Por este motivo, los investigadores han planeado desde hace mucho tiempo buscar metano en las atmósferas de los planetas distantes con tamaños similares al de la Tierra.

Se espera que la misión Kepler, de la NASA, descubra diversos planetas con tamaños semejantes al de la Tierra en los próximos años; de este modo, los científicos dispondrán de una variada muestra de objetivos prometedores para investigar.
La existencia de metano que flota con oxígeno podría ser una convincente evidencia de actividad biológica.

¿Pero qué tal si las atmósferas planetarias no siempre obedecen las reglas de nuestro propio sistema solar?
GJ 436b ciertamente no lo hace.
Los investigadores tal vez tengan que regresar al pizarrón y reformular la química vinculada con el tema.

"GJ 436b nos está diciendo algo importante", afirma Harrington: "Ya no estamos en Kansas".

ATILA, EL FLAGELL DE DÉU





FOTO: Batalla dels Camps Catalàunics,
que tingué lloc a Châlons-en-Champagne,
el juny o setembre de l'any 450
__________________________________________




ATILA i SANT LLOP Bisbe
=========================


S’explica de Sant Llop que quan Àtila "El flagell de Déu", amb un exèrcit innombrable dels huns va envair la Galia, corria la brama que les seves
accions obeïen a la voluntat divina de castigar els pecats del poble.

Rheims, Cambray, Besançon, Auxerre i Langres ja havien sentit el efectes de la seva fúria, i ara Troyes era el següent lloc amenaçat.

El Bisbe LLOP, home de fe, tenia el recurs de Déu i en nom de la seva gent va pregar ferventment, durant molt dies, postrat a terra, dejunant i plorant sense parar.

A la fi posant-se els hàbits i ornaments de Bisbe, ple de confiança en Déu,
va anar a trobar-se amb Àtila, el cabdill dels bàrbars, que era al capdavant
del seu exèrcit.

Àtila, malgrat manifestar-se infidel, en veure'l, va ser mogut a fer una reverència davant l'home de Déu, que s’havia acostat a ell amb valentia, seguit del seu clergat en processó, amb una creu davant.

El Bisbe Llop se li va adreçar preguntar-li qui era.

"Jo sóc", va dir Àtila, "el flagell de Déu."

"Respectarem el que ens ve de Déu", va respondre el bisbe, però si vos sou el flagell amb que el Cel ens castiga, recordeu que vos no ens podeu fer res, llevat que la mà de Déu Omnipotent, que el regeix i el mou, ho permeti.

Àtila, va sentir-se impressionat per aquestes paraules, i va prometre al prelat preservar la seva ciutat.


Així, l'oració del Sant va ser una defensa millor que les muralles inexpugnables.

Va servir per a protegir una ciutat que no tenia ni armes, ni quarter, ni els murs, contra un exèrcit d’almenys quatre-cents mil homes, que, després de saquejar Tràcia, Iliria i Grècia, creuant el Rin, havien omplert de sang i desolació les ciutats més florents de França.


Àtila, donant la volta amb el seu exèrcit fou atacat en els plans de Châlons-en-Champagne, on tingué lloc la Batalla dels Camps Catalàunics (juny o setembre del 450), per una coalició formada per Aëtius, un general romà valent, i el rei visigot Teodoric, i fou derrotat.

Àtila, va fer girar el seu exèrcit i va demanar a Sant Llop que l'acompanyés fins al Rin.

Declarat Sant, Llop, bisbe de la ciutat de Troyes, a la provincia de Sens a França, va ser reconegut protector de les pastures i de la ramaderia, el seu nom servia com a invocació contra els llops.

L'advocació de Sant Llop no es molt freqüent.

Hi ha una torre-ermita de Sant Llop a Sant Dalmau, prop de Girona, i és el sant de l'antic municipi d'Hortsavinyà (avui municipi de Tordera, al Maresme).
I al vessant meridional del Montnegre, una església parroquial dedicada inicialment a Santa Eulàlia, posteriorment es va consagrar també a Sant Llop.

Hi ha també capelles de Sant Llop, a Viabrea i Sant Vicenç de Montalt.



=====================






Nota: El nom de Llop, en castellà és Lope.
____________________________________

















===========================



...








FOTOS:
Pinture de Segle XIX (al fons,l'Ajuntament de París)
Antiga Església Sª Genoveva a Paris (avui EL PANTEÓ).
Façana Abadia Stª Genoveva, com va ser fins S.XVIII
Sarcòfag buit de Sta.Genoveva, avui a l'Església del
Mont-St.Etiènne, de París
Crom de mitjan segle XX d'una marca de xocolata,
representant Sta.Genoveva
_______________________________________________________


GENOVEVA DE PARIS

==================

Que avui és la seva Santa Patrona
de nom secular Genoveffa.
Enterrament Basílica de Sainte-Geneviève
a (París, actual Panthéon).
restes desaparegudes al 1793;
avui, cenotafi a Saint-Étienne-du-Mont (París)



Santa Genoveva (Sainte Geneviève) nascuda a Nanterre, ca. 419/422 - París 502/512), en llatí Sancta Genovefa (del germànic keno (raça) i wefa (esposa)

Va ser una dona cristiana venerada com a santa a les esglésies catòlica i ortodoxa i com a Santa Patrona de la ciutat de París.

La seva festivitat litúrgica és el 3 de gener.
______________________________________________


Les fonts que es coneixen de la vida d'aquesta santa barregen elements històrics i molts de llegendaris que són difícils de destriar.

La descriuen com una noia nascuda a Nanterre, de pare franc i mare gal·loromana, que va crèixer a pagès dedicada al treball de la granja.

Un dia, Sant Germà Bisbe d'Auxerre, camí de París, va passar per Nanterre i Genoveva li confià el seu desig de lliurar la seva vida a Déu.
El bisbe l'encoratjà a que, quan fes quinze anys, es fes monja.

Quan els seus pares van morir, anà a viure amb la seva padrina Lutetia a París.
La jove destacava per la seva pietat i devoció per les obres de caritat i la mortificació i penitència que feia, i que va continuar durant anys.

Va escollir de refusar el matrimoni i viure casta.

Tenia episodis de visions i profecies, que van fer que alguns veïns volguessin matar-la ofegant-la, creient que eren obra d'un mal esperit.
Protegida per Germà, va iniciar la seva vida religiosa.

Va fer erigir una capella sobre el sepulcre del bisbe Dionís de París.

El 451, les tropes d'Atila i els huns s'apropaven a París i la població estava terroritzada i volia abandonar la ciutat fugint del que creien una mort segura.

Genoveva, amb l'ajut de Germà, va persuadir-los que no ho fessin, que esperessin a la ciutat i que la defensessin, i els huns van marxar sense atacar-la.

Es va dir que les pregàries de Genoveva havien fet que Atila abandonés el seu objectiu i marxés cap a Orléans.

A la Catedral de Meaux, hi ha un vitrall gòtic, de Genoveva i un fresc de Puvis de Chavannes de la Santa portant gra i blat als assetjats de Paris.


Durant el setge de París del 464, comandat per Khilderic I, que va durar cinc anys, Genoveva va traspassar les línies del assetjadors en un grup d'onze vaixells, navegant pel Sena, fins arribar a Troyes i tornant-hi portant gra per a la ciutat, que va repartir equitativament entre la població.

També va demanar a Khilderic pel respecte als presoners de guerra, aconseguint-lo, ja que la considerava un ésser diví.

Després, Clodoveu I va alliberar els captius castigant els que els havien fet mal, com Genoveva li havia dit que fes i el 496 es va convertir al cristianisme, essent batejat per sant Remigi de Reims.

Genoveva s'havia retirat a una ermita a un turó, el Mons Lucotitius (avui la Montagne Sainte-Geneviève), on feia vida eremítica de gran austeritat, sense sortir-ne entre l'Epifania i el Dijous Sant.
Hi va morir el 502, amb gairebé noranta anys, el 3 de gener, essent-hi sebollida.

Al costat seu, van ésser també enterrats Clodoveu i la reina Clotilde.


Els miracles al voltant de la seva tomba es van succeir i Genoveva va ser canonitzada, i en 520 l'església va ésser-li dedicada amb el nom de Sainte-Geneviève-du-Mont.

Al costat s'aixecà una abadia benedictina, important centre cultural durant l'Edat mitjana. Al segle XVIII, una nova església s'hi edificà, projectada per Jacques-Germain Soufflot, en estil neoclàssic (El Panteó).

Durant la Revolució francesa, les restes de la santa van ser profanades, cremades i llençades al Sena en 1793, i l'església va ser desacralitzada i convertida en el Panthéon.

L'antiga abadia és avui el Lycée Henri IV, que conserva encara el campanar de l'antiga església.

A la veïna església de Saint-Étienne-du-Mont, hi ha les relíquies conservades de la santa i el cenotafi amb una reproducció del sarcòfag destruït durant la revolució.




=====================





SOBRE LA LLEGENDA :

El nom de la padrina, Lutetia, antic nom de la ciutat de París, és part de la llegenda i té un valor simbòlic.

Probablement, Atila no espereva trobar resistència; París, a més, tenia muralles, i el cabdill va preferir de cercar un objectiu més fàcil, com podia ésser Orléans.
Poc després seria derrotat als Camps Catalàunics.






*****************************



...

Sunday, September 26, 2010

SUPER HARVEST MOON





PHOTO: Full Moon & planet Jupiter's Conjunction
________________________________________________



THE SUPER HARVEST MOON
Sept. 22, 2010:

For the first time in almost 20 years, northern autumn is beginning on the night of a full Moon.
The coincidence sets the stage for a "Super Harvest Moon" and a must-see sky show to mark the change of seasons.

The action begins at sunset on Sept 22nd, the last day of northern summer.
As the sun sinks in the west, bringing the season to a close, the full Harvest Moon will rise in the east, heralding the start of fall.
The two sources of light will mix together to create a kind of 360-degree, summer-autumn twilight glow that is only seen on rare occasions.


Keep an eye on the Moon as it creeps above the eastern skyline.
The golden orb may appear strangely inflated. This is the Moon illusion at work. For reasons not fully understood by astronomers or psychologists, a low-hanging Moon appears much wider than it really is.
A Harvest Moon inflated by the moon illusion is simply gorgeous.

The view improves as the night wears on.



And plus:

A Moon-Jupiter conjunction on September, 2010.
______________________________________________


Northern summer changes to fall on Sept. 22nd at 11:09 pm EDT.

At that precise moment, called the autumnal equinox, the Harvest Moon can be found soaring high overhead with the planet Jupiter right beside it.

The two brightest objects in the night sky will be in spectacular conjunction to mark the change in seasons.

The Harvest Moon gets its name from agriculture.
In the days before electric lights, farmers depended on bright moonlight to extend the workday beyond sunset.
It was the only way they could gather their ripening crops in time for market.
The full Moon closest to the autumnal equinox became "the Harvest Moon," and it was always a welcome sight.

This one would be extra welcome because it is extra "Harvesty."

Usually, the Harvest Moon arrives a few days to weeks before or after the beginning of fall.
It's close, but not a perfect match.

The Harvest Moon of 2010, however, reaches maximum illumination a mere six hours after the equinox.

This has led some astronomers to call it the "Harvestest Moon" or a "Super Harvest Moon."

There hasn't been a comparable coincidence since Sept 23, 1991, when the difference was about 10 hours, and it won't happen again until the year 2029.

A Super Harvest Moon, a rare twilight glow, a midnight conjunction—rarely does autumn begin with such celestial fanfare.

Enjoy the show!







Author:
Dr. Tony Phillips | Credit: Science@NASA



=========================================














...

Monday, September 06, 2010

SOLÓ un dels Set Savis de Grècia




FOTO: Bust de SOLÓ, en el Museu de Nàpols
_________________________________________



SOLÓ, UN DELS 7 SAVIS DE GRÈCIA
_______________________________

*******************************

Soló (en grec: Σόλων) (visqué aproximadament entre 638 aC i 558 aC) va ser un famós estadista, legislador i poeta grec. Conegut principalment per la seva tasca legislativa per resoldre els problemes socials (stàsis) de la seva Atenes arcaica.

Sens dubte, la seva obra legislativa va ser la base a partir de la qual es va desenvolupar en època de Clístenes la democràcia atenenca.

Soló d'Atenes és considerat tradicionalment com el més famós dels set savis de Grècia.

Si bé existeixen més de 21 llistes d'aquests 7 savis, Soló apareix en totes elles juntament amb Tales de Milet, Biant de Priene i Pítac de Mitilene.

A mitjans del segle IV aC es va convertir en el símbol de la ideologia democràtica.

Disposem d'escasses evidències arqueològiques i històriques de la seva existència.

De la seva obra poètica només en resta completa l'Elegia a les Muses i fragments d'altres obres. Va escriure poesia com a plaer i també com propaganda patriòtica que justificava gran part de les seves reformes legislatives.

Les nostres fonts d’informació sobre la figura de Soló són tardanes, i per tant poden contenir inexactituds.

Autors com Heròdot o Aristòtil (Política 1273b 35-1274a 21) fan esment de la seva obra, i sobretot disposem d’una biografia seva a les Vides Paral·leles de Plutarc.




=============================








Saturday, September 04, 2010

SAIGO TAKAMORI true life (Part I)






PHOTOS:
* Battle of Shiruyama, the Last
Samurai's Stand.
* Saigo Takamori suicide's attempt.
* Book of Saigo Takamori's biography
___________________________________


THE LAST SAMURAI
o-o-o-o-o-o-o-o-

l827-1859, were Saigo Takamori's Early Years

Saigo started life as the eldest son of a samurai of Koshogumi rank. "Koshogumi" literally means "small name guard" and was the lowest rank of the "castle-town samurai."
These were not the sort of circumstances that would normally portend the stature he eventually gained.

His family lived in humble circumstances.
Saigo's father struggled to support a wife and seven children on what he earned as a Satsuma domain tax official in Kagoshima, the castle town of Satsuma domain,
--present day Kagoshima Prefecture--.

In 1843, at the age of 16, Saigo Takamori became a minor official in a rural tax office, a post he held for nine years. While there, Saigo submitted courageous petitions to the Satsuma domain government denouncing administrative corruption and proposing measures to alleviate peasant distress. It was perhaps these memos that brought him to the notice of the daimyo of Satsuma domain, Lord Shimazu Nariakira. In 1854, Saigo as one of several promising young men Lord Nariakira selected to do intelligence work, and other duties requiring discretion, in Edo, the capital now known as Tokyo.

Saigo was in the capital during one of the most eventful times in Japanese history. In 1853, Commodore Matthew Perry arrived with his four "Black Ships" and a letter from President Millard Fillmore, demanding that Japan open its ports to foreign trade.

At first rebuffed, Perry he returned one year later, this time steaming right into Yokohama harbor with seven ships, which Saigo saw firsthand, as he and the rest of Lord Nariakira's retinue made its way through Yokohama on their way to Edo.

Saigo continued to be given more responsibility by Lord Nariakira. In 1856, he entered the daimyo's inner circle of retainers, those involved in the most important issues of Satsuma domain affairs --a station far above his rank--.

In 1858, he was in Kyoto, sounding out the Imperial Court on a possible alliance to prevent the Tokugawa Shogunate from making anymore concessions to foreign pressure, using an activist Buddhist priest --an outspoken imperial loyalist named Gessho-- as a liasion between himself and the Imperial Court.

Suddenly, back in Satsuma, Lord Nariakira took ill. A few days later, he was dead.

Lord Nariakira's death shocked the country --it was widely suspected that he had been poisoned--.

A comtemporary, a Dr. Pompe van Meerdervoort who was affiliated with the Dutch navy in Nagasaki, had this to say:

(Lord Nariakira was) "...possibly the most important person in the country; because of his influence on the Emperor and his government, and also because of his own power and erudition, he was regarded as the reformer of Japan...it is not improbable that he was poisoned."

With Lord Nariakira out of the way, the Tokugawa government, led by Regent Ii Naosuke, launched a crackdown on anti-Shogunal activity known as the Ansei purge.

Arrest warrants were issued on anyone suspected of anti-shogunal sympathies.
This included Saigo Takamori, who had been associating with imperial loyalists who were hostile to the Tokugawa Shogunate.

With the death of the daimyo, Saigo was determined to commit Junshi, that is kill himself in order to join his lord in death.
He was dissuaded from this by Gessho. The pro-imperial activist Buddhist priest also wanted by the shogunal authorities.
Saigo promised Gessho's contact in the imperial court, Konoe Tadahiro, that he would protect Gessho, and so the two of them traveled to Kagoshima in Satsuma, in the hopes of being granted asylum.

But Shimazu Hisamitsu --the brother of Nariakira who had been made regent in light of the former's death-- refused to protect Gessho from the shogunal agents who were already in Satsuma, searching for Gessho and Saigo both.

Unable to fulfill his promise to protect Gessho, Saigo proposed a suicide pact, and the two of them threw themselves into the icy winter waters of Kinko Bay. They were pulled from the waters by the men manning the skiff they'd been crossing the bay on. Saigo survived his near drowning, but Gessho could not be revived.


Satsuma officials reported to the Tokugawa authorities that Gessho and Saigo had both drowned.
They produced Gessho's corpse as evidence and claimed that Saigo's body had not been recovered.

To conceal the fact that he had survived, Saigo was exiled to the island of Amami Oshima, in southern Satsuma.
He lived there under an assumed name from 1859 to 1862.






( TO BE CONTINUED .......... )




==============================