EL PARADÍS PERDUT

LLUCÍFER, EL PORTADOR DE LA LLUM
________________________________



Llucífer és un dimoni, QUE segons els hebreus ÉS diferent de Satanàs, malgrat que el cristianisme ha lligat els dos noms.


El seu nom procedeix del llatí (lux-lūcis: llum, i del verb fĕro, tŭli, lātum: portar) i significa:

"Aquell qui porta la llum."
*************************


Aquest terme llatí :

lLucífer,

Estrella del Matí,
"Portador de la Llum",

s'utilitza 6 vegades en la Bíblia Llatina.
___________



Notablement en :
-----------------

·1er· En relació amb Crist, 2a Pere 1,19:

("D'aquesta manera ens és confirmada la paraula profètica a la qual feu molt bé d'entendre com un llum que fa claror en un lloc fosc, fins que no apunti el dia i neixi en els vostres cors l'estel del matí (llucifer)"

Així doncs, se'n va derivar l'ús normal del terme, com un nom Cristià entre els primers cristians, per exemple: Sant Llucífer.

Llucífer s'anomenava el Bisbe de Càller (Sardenya), del Segle III.




·2on· Sobre el rei de Babilònia:

En la Burla contra el rei de Babilònia, Tiglath-Pileser III, que regnà en 745–727 aC,....... Isaïes 14,12 diu:
"Com has caigut del cel, estel del matí, fill de l’aurora!
Com has estat abatut a terra, tu que abaties les nacions!"





DIFERÈNCIA AMB SATANÀS
----------------------

En la mitologia rabínica i en la cristiana, Llucífer és considerat el rei dels inferns.
La mitologia rabínica (de l'Edat Mitjana) enclava la seva creació junt amb amb la de tots els àngels del Senyor.
Havent-li estat atorgat el nom de:
Helel Ben Shahar (fill de l'aurora) Luzbel.
I el seu rang era el mateix que el de l'arcàngel Miquel.

Llucífer és l'equivalent grec de Fòsfor o Hespèria, "el portador de l'Aurora".

Pels antics aquesta llum a la que es referix el terme llucífer no és la llum del sol, sinò la de l'aurora.
La mateixa a què es refereix la Bíblia, quan diu que Déu separà la llum de les tenebres.


La pèrdua del Paradís
---------------------
La seva caiguda, juntament amb la resta d'àngels que el seguiren, causà també l'anatematització del nom Llucifer.
Segons la tradició originària, o recollida dels càtars, la caiguda de Llucifer precipità amb ell la caiguda d'un terç dels àngels.

L'assimilació popular amb el nom de Satanàs, data de tradicions pre-cristianes que afirmaven que hi havia un únic Príncep dels Inferns,...(si més no, per coherència amb la Jerarquia Angèlica), i van començar a aplicar indistintament els dos noms als mites relacionats amb el màxim dimoni.

Les obres de la Patrística van consolidar la fusió, ja que el diable rebia molts apel·latius diferents, que van passar a ser títols i no dimonis separats.

I "La Divina Comèdia", de Dante Allighieri, va reafermar literàriament la identificació.

El satanisme, en conseqüència, també li ret culte com a figura principal.







====================================







......