UNA ILLA QUE VOL RESTAR AÏLLADA

FOTOS : Dues aproximacions aèries a les platges de
l'ílla Sentinel, i fotografies d'alguns dels seus
habitants, preses de lluny, des d'un helicòpter.
__________________________________________________





L'ÍLLA SENTINEL, A L'ARXIPÈLAG ANDAMAN

**************************************


VARIACIONS SOBRE
"SIS GRAUS DE DISTÀNCIA O DE PROXIMITAT".


Parlem d’aquesta coneguda teoria, segons la qual tots els éssers humans que habitem el planeta Terra estem connectats per una cadena de, com a molt, cinc coneixences comunes.

La teoria té una base científica d’allò més feble, ja que només es podria demostrar totalment (i temporalment) si es fes un escrutini complet de totes les coneixences de tots els habitants del planeta.
Encara així, tot i que els nou nats (gràcies a la via parental), no desequilibrarien la xarxa, una sola mort podria significar la desaparició d’una baula essencial de la cadena i els sis graus hipotètics se n’anirien en orris.

En tot experiment científic és necessari definir degudament els termes,
per tant, cal preguntar-se: què vol dir conèixer algú ?

· És suficient amb haver-lo vist només?
· Cal haver estat presentats?
· Cal recordar tres mesos més tard que el coneixes?

Com es pot veure, ens movem en un terreny relliscós on qualsevol corol·lari seria aventurat.

No queda gaire clar que siguin suficients cinc enllaços per connectar-me amb un ciutadà d’Ulan Bator; deixem-ho en que ens en caldrien alguns més.

El públic comú, que no té tantes manies, va assabentar-se d’aquesta teoria gràcies a l’obra Teatral de John Guare “Six degrees of separation” (1990), que va ser duta al cinema tres anys més tard.

John Guare, per cert, és l’autor del guió d’aquella descomunal pel·lícula de Louis Malle que es deia “Atlantic City” (amb Burt Lancaster i Susan Sarandon).

(Per cert i fora del tema del sis graus, però referit a Atlantic City, un espavilat jugador de Blackjack -i que no fa trampes- acaba d'arruinar un Casino d'aquesta ciutat recentment).

Tornant a l'afer dels "Six degrees of Separation". En temps més moderns s’ha volgut aplicar aquesta teoria a internet, però no em molestaré a comentar-ho mentre la xarxa no sigui un fet universal, on tothom tingui la possibilitat d’estar connectat si li abelleix, cosa que dista molt de ser real.

Els matemàtic, sempre pensen en els contraexemples, ja que són els ariets que poden desmuntar qualsevol teorema.

Llavors cal preguntarse si existiran tribus aïllades sense cap contacte, (i en dir cap, se significa "CAP NI UN"), amb l'actual civilització d’Ikea i de Zara.

Potser és cert que el planeta Terra el tenim ja totalment pentinat i no queden tribus aïllades per descobrir, però a falta de res millor, de moment tenim els sentinelesos o sentinelencs (que vés a saber quin és el gentilici correcte).

Curiosament, aquest grup humà no viu en un paratge allunyat, sinó a l’illa North Sentinel de l’arxipèlag de Nicobar i Andaman, situat a la meitat oriental del Golf de Bengala -relativament a prop de Birmània- (però sota sobirania de l'Índia), una zona que fa segles i segles que ha estat solcada per vaixells de tot tipus.

El problema d’aquesta gent és que, tot i ser coneguts des de fa segles, no es fan literalment amb ningú de fora de la seva tribu.
Continuen hermètics i rebutgen el menor contacte amb el món exterior al seu.

Qualsevol intent d’apropament ha estat respost amb fletxes, llances i cops de roc.

Els antropòlegs han intentat comprar-los amb regals disseminats a les seves platges, però tot i que els han acceptat (sembla ser que els agraden les galledes vermelles, però rebutgen les verdes), la seva hostilitat no ha disminuït ni un pèl.

No fa gaire van assassinar dos pescadors que s’havien aventurat en les seves aigües.

Quan un helicòpter va intentar rescatar els cadàvers, va ser rebut a cops de roc, de manera que els cossos dels pescadors encara s’estan podrint a l’illa.

El govern indi, que és el que té responsabilitat política sobre l’arxipèlag, ha optat per deixar-los tranquils i que facin la seva vida.

Per tant, tot el que se sap sobre aquesta bona gent s’ha obtingut observant-los des de la distància.

Es calcula que en l’actualitat són uns 250, i es va patir per la seva supervivència ran del famós tsunami del 2004, però van demostrar ser espavilats i el cens no se’n ressentir.
Un helicòpter que va sobrevolar l'illa per comprovar el seu estat, va veure que una part estava devastada però no s'apreciaven morts ni ferits, sinó tan sols alguns autòctons que immediatament van enviar-los fletxes i pedres.

Van despullats, però utilitzen ornaments fets de fulles i lianes.
Són una societat caçadora i recol·lectora, que aparentment no coneix l’agricultura. Les seves armes principals són les javelines i les fletxes, i encara que desconeguin la metal·lúrgia, són capaços de treure profit de les peces metàl·liques que els arriben a les platges.

Evidentment es desconeix el seu llenguatge, ja que ningú no els ha sentit parlar ni de lluny.... Rebutgen tot visitant i no dubten a fer conèixer el seu desig d'aïllament amb una certa contundència.

Com veieu, encara que no sigui una tribu exactament aïllada, és molt difícil establir amb cap dels seus membres una relació de sis graus.







======================================