ARTUR RAMON i NAVARRO

FOTO: Titània i Puck dansant amb Fades
Pintura de William Blake
______________________________________



BIOGRAFIA D' ARTUR RAMÓN i NAVARRO

**********************************


Nascut a Barcelona el 1967.
Deixeble del Dr. José Milicua, es llicencia en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona (1985-1990).

Passa llargues temporades a Itàlia, on coneix in situ els mestres antics alhora que es forma a Londres (Sotheby's Educational Studies,1988) on coneix, de la mà de John Wilton-Ely, l'obra de Giovanni Battista Piranesi, artista que ha estudiat a fons i sobre el qual ha comissariat diverses exposicions individuals i col·lectives.

Especialitzat en gravat, dibuix i pintura antiga espanyola i italiana dels segles XVII i XVIII, ha realitzat diverses mostres sobre aquestes matèries, la majoria amb catàlegs il·lustrats.

Aquesta especialització l'ha portat a escriure la fitxa del quadre de Caravaggio, "Sant Jeroni penitent" a la recent mostra Caravaggio i la pintura realista europea (MNAC, 2005).

La seva professió d'antiquari li ha permès reflexionar-hi en articles i ponències, i alhora presidir durant quatre anys la fira ANTIQUARIS BARCELONA (2001-2005), gestió per la qual va ser guardonat amb la medalla d'or del Gremi d'Antiquaris de Catalunya i el Master Degree de l'escola ESERP.

Regeix la important GALERIA D'ART ARTUR RAMON
______________________________________________



EN REALITAT L'OBJECTE D'AQUEST ARTICLE, ÉS REPRODUÏR
UN ARTICLE D'ARTUR RAMON, PUBLICAT EL 2-2-2012 EN EL
SUPLEMENT "CULTURA" DEL DIARI 'EL PUNT AVUI' ......

PERÒ M'HA SEMBLAT OPORTÚ DEIXAR CLARA EN PRIMER LLOC
LA BIOGRAFIA I LA VÀLUA ARTÍSTICA DEL SEU AUTOR.




## ELS AFORISMES ##
---------------------

En el trajecte de tren que diàriament em porta de Sarrià a Plaça Catalunya, aprofito per llegir.
Aquest viatge fugaç m'obliga a llibres de butxaca que ocupin poc i puguiu guardar a l'abric. Fa temps que he optat pels d'Aforismes, gènere de gran tradició en la literatura universal.

L'Aforisme és una proposició concisa, completa i enginyosa que anuncia una norma sense argumentar-la.
Té sempre un aire a cavall de la sentència clàssica i la cosa bíblica, que atrapa.
Funciona com una pintura perquè explica un món d'una manera condensada.

Hi ha una història literària de l'aforisme que comença amb Plató i acaba amb Cioran.

Autors del nivell de Llull, Erasme, Bacon, Gracián, La Bruyère, La Rochefoucauld, Gouethe, Nietzsche, Kafka, Shopenhauer, Valéry, Bergamín, Gómez de la Serna, entre d'altres, s'han servit de l'aforisme per dibuixar una realitat, i hi ha moltes d'aquestes obres de referència que expliquen millor un temps que tractats de mil pàgines o assajos inacabables.

L'aforisme portat pel sedàs popular esdevé refrany, ... però llavors ja és una altra cosa, normalment comporta un posicionament moral de superioritat que no m'estimula tant.

L'aforisme és per naturalesa una carrera curta que no admet divagacions i que ens arriba com una carícia suau o com una cruel esgarrapada.

Un dels autors contemporanis més brillant en el gènere és Ramón Andrés.

En el seu llibre "Los extremos" (Lumen), hi trobo un aforisme com una perla al fons del mar : "L'enveja és plagi".







===========================








....