EL CINTURÓ PRINCIPAL

fOTOS:
1.- Cinturó Principal (cercle blanc)
2.- Disc Protoplanetari
___________________________________



QUÈ ÉS EL "CINTURÓ PRINCIPAL"
******************************

El Cinturó d'asteroides Principal (en blanc) es troba entre les òrbites de Mart i Júpiter.

El Cinturó Principal és la regió del sistema solar situat aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.
Està ocupat per nombrosos cossos de forma irregular anomenats asteroides o planetes menors.
La regió del cinturó d'asteroides també s'anomena el Cinturó Principal d'Asteroides o el Cinturó Principal, perquè hi ha altres asteroides al sistema solar com els asteroides propers a la Terra i asteroides troians.

Més de la meitat de la massa del cinturó principal es troba als quatre objectes més grans: Ceres, Vesta, Pallas i Hygiea.
Aquests últims tenen diàmetres mitjans de més de 400 km, mentre que Ceres fa 950 km de diàmetre.
La resta de cossos poden arribar a tenir les dimensions d'una partícula de pols.
El material d'asteroides està distribuït tan poc densament que diverses sondes no tripulades l'han travessat sense problemes.
Tot i això, poden ocórrer col·lisions entre asteroides grans, i poden formar una família d'asteroides els membres de la qual comparteixen característiques orbitals i composició. Les col·lisions també creen una pols fina, que forma principalment la llum zodiacal.

Els asteroides individuals del Cinturó Principal es categoritzen pel seu espectre, dividint-se principalment en tres grups: de carboni (tipus C), silicats (tipus S) i rics en metalls (tipus M).

El cinturó d'asteroides es forma a partir de la nebulosa solar primordial com a grup de planetesimals, els precursos dels planetes.

Entre Mart i Júpiter, tanmateix, les pertorbacions gravitacionals del planeta gegant imbueixen massa energia orbital per poder acretar en planeta. Les col·lisions van esdevenir massa violentes, i, en lloc d'enganxar-se els uns als altres, els planetesimals s'esmicolaven encara més. Com a resultat, s'ha perdut la major part de la massa del cinturó principal des de la formació del sistema solar.
Alguns fregments poden arribar al sistema solar interior, provocant impactes de meteorits als planetes terrestres.

Altres regions de cossos petits del sistema solar inclouen els Centaures, el Cinturó de Kuiper, el Disc dispers, i el Núvol d'Oort.



CARACTERÍSTIQUES
----------------

Tècnicament, només pertanyen al Cinturó Principal els asteroides amb semieixos majors entre les 2,06 i les 3,27 UA, excentricitats de menys de 0,33 i inclinacions per sota dels 20º.
És aquí on hi ha la màxima concentració d'aquests cossos.

La distribució d'asteroides en el cinturó no és uniforme i hi ha zones, anomenades buits de Kirkwood, on pràcticament no hi ha asteroides.
Aquestes zones estan "buides" perquè les ressonàncies orbitals de Júpiter impedeixen que els asteroides puguin tenir òrbites estables. El cinturó d'asteroides es troba entre les ressonàncies 1:4 i 2:1.

Actualment s'han descobert prop de 293.000 asteroides en el cinturó principal, dels quals uns 116.000 (un 40%) estan numerats.
La resta tenen una designació provisional i és probable que alguns d'ells siguin el mateix asteroide que s'ha descobert més d'una vegada.
Això representa prop d'un 98,2% del total d'asteroides coneguts i un 97,8% del total de planetes menors descoberts.

Dins del cinturó, també s'han descobert 32 satèl·lits asteroidals, dels quals 5 estan numerats.

A pesar del que podria semblar pel gran nombre d'asteroides descoberts, el cinturó d'asteroides està gairebé buit.
Els asteroides es troben escampats sobre un volum enorme que fa que sigui altament improbable topar-se amb un asteroide sinó és que ens hi dirigim intencionadament.
La massa total estimada del cinturó d'asteroides és de 2,3·1021 kg, el que és igual a només 0,031 vegades la massa de la Lluna.
I d'aquesta massa total, una tercera part ja se l'emporta Ceres.

L'elevada població crea un ambient molt actiu, on col·lisions entre asteroides tenen lloc molt sovint (en termes astronòmics).
Una col·lisió pot fragmentar un asteroide en nombrosos fragments (conduint a la formació d'una nova família d'asteroides), o pot unir a dos asteroides si té lloc a velocitats relativament baixes.
Després de 5 mil milions d'anys, la població actual del cinturó s'assembla poc a la població original


ORIGEN
------
El primer que va intentar explicar l'origen del cinturó d'asteroides va ser l'astrònom alemany Heinrich Olbers, l'any 1803. Segons la teoria d'Olbers, fa milions d'anys entre les òrbites de Mart i Júpiter va existir un planeta (que ell va anomenar "Minerva") que per causes desconegudes va explotar deixant les seves restes (els asteroides) escampades pel sistema solar. Aquesta teoria va ser força acceptada durant 150 anys però actualment es creu força improbable. Principalment, hi ha dos motius pels quals es pensa que la teoria d'Olbers no pot ser certa:

Segons estimacions de la massa total del cinturó d'asteroides, si poguéssim unir tots els asteroides en un sol objecte, aquest només arribaria a tenir uns 1.500 km de diàmetre (menys de la meitat del diàmetre de la Lluna), massa petit per a considerar-se planeta.
La composició química dels asteroides és massa diversa per a què tots es puguin haver originat a partir d'un mateix cos celeste.


FORMACIÓ DEL SISTEMA SOLAR A
PARTIR DEL DISC PROTOPLANETARI
------------------------------
Els planetesimals col·lideixen entre ells fins a formar planetes.
La gravetat de Júpiter va impedir la formació d'un altre planeta en la regió entre Mart i ell.
Una part de les restes d'aquest planeta avortat van formar el cinturó d'asteroides.
Actualment la teoria més acceptada pels astrònoms està molt relacionada amb la teoria de la formació del sistema solar i diu que els asteroides no són les restes d'un planeta que va explotar sinó les restes d'un planeta que mai es va arribar a formar.

Durant els primers milions d'anys d'història del sistema solar els planetes es van anar formant per l'acreció de planetesimals.
Múltiples col·lisions de petits fragments de roca els van anar unint, formant cada vegada cossos més grossos fins a originar els planetes actuals.
No obstant això, si la velocitat mitjana de les col·lisions és massa alta, la destrucció domina sobre l'acreció i cossos de la mida de planetes no es poden formar.
La regió on es troba el cinturó d'asteroides conté fortes ressonàncies orbitals amb Júpiter, i els planetesimals d'aquesta regió eren (i són) colpejats per altres planetesimals tan sovint que és impossible que s'hi puguin formar cossos de gran mida.
Per això, els planetesimals d'aquesta regió continuen orbitant el Sol, tal i com ho feien fa milions d'anys.

En aquest sentit, aquesta teoria sembla implicar que els asteroides del cinturó principal són relíquies del passat del sistema solar.
Això no és exactament cert perquè durant molts anys aquests cossos s'han vist afectats per diverses causes com l'escalfament intern i la fusió parcial degut a col·lisions, de manera que no són cossos tan antics com hom podria suposar.
En canvi, es creu que altres cossos celestes com els objectes del cinturó de Kuiper han experimentat menys canvis des de la formació del sistema solar.


ASTEROIDES EN LA FICCIÓ I EL CINEMA
-----------------------------------
Els cinturons d'asteroides han aparegut repetidament en les històries de ciència-ficció, tant en la literatura com en el cine.
Generalment, els cinturons d'asteroides són sempre tan densos que les naus espacials que els travessen han de maniobrar amb destresa per tal d'esquivar els asteroides i evitar una col·lisió.
Proto-planetes en procés de formació i anells planetaris potser siguin així però els cinturons d'asteroides no.
En realitat, els asteroides es troben escampats sobre un volum enorme que fa que sigui altament improbable topar-se o fins i tot passar a prop d'un asteroide per casualitat. Per exemple, les nombroses sondes espacials enviades a la regió exterior del sistema solar han creuat el cinturó d'asteroides sense cap problema i en les missions en les que es va preparar un encontre amb un asteroide es va haver de dirigir la nau acuradament per a poder realitzar l'encontre.
Per contra, la pel·lícula 2001: UNA ODISSEA DE L'ESPAI és inusual en aquest aspecte, ja que mostra un encontre realista amb una solitària parella d'asteroides.


ALTRES CINTURONS
----------------
Existeixen altres concentracions d'asteroides en el sistema solar.
Destaquen el cinturó de Kuiper i els asteroides troians.

S'han descobert cinturons de pols o runa al voltant d'altres estrelles diferents al Sol.





=============================






.......