LA BATALLA DE BAILÉN

LA BATALLA DE BAILÈN I ELS PRESONERS FRANCESOS
______________________________________________


La Batalla de la Bailén és una batalla que es va produir en el sí de la Guerra
del Francès, durant les Guerres Napoleòniques, i va suposar la primera derrota
del potent exèrcit napoleònic conegut com la Grande Armée.

Va tenir lloc el dia 19 de juliol de 1808 al costat de la ciutat de Bailén, a l'actual província de Jaén.

Va enfrontar l'exèrcit francès que comptava amb 21.000 soldats comandats per Antoine Dupont de l'Etang, el General Dupont, amb un exèrcit espanyol una mica més nombrós (uns 24.000 homes, entre regulars i milícia) comandats pel general Francisco Javier Castaños.

L'exèrcit francès va ser derrotat i fet presoner, en la que fou la primera derrota militar de Napoleó.
En aquesta batalla es va distingir un oficial amb una dilatada carrera i que temps a venir seria l'alliberador de l'Argentina, Xile i Perú: el General José de San Martín,
dit El Libertador.



El General Dupont, després de la batalla del Puente Alcolea que va suposar la caiguda i el saqueig de Còrdova, es va preocupar quan va saber que el General Castaños estava organitzant un exèrcit que podia tallar-li la comunicació
amb Madrid i deixar-lo sense bases apropiades per mantenir el seu avenç entre
les poblacions hostils, per la qual cosa va abandonar Còrdova i es va recollir a Andújar, on va establir el seu quarter general.

Al seu torn, el general Castaños va posar a punt el seu exèrcit a partir d'antics cossos militars regulars, al qual s'hi van afegir reclutes de les Juntes Provincials de Defensa d'Andalusia. Des del quarter general d'Utrera es va dirigir a Sierra Morena per tallar les comunicacions entre el centre de la península i les tropes franceses desplegades a Andalusia.



El general Francisco Javier Castaños, en sèrie de maniobres una mica temeràries,
va moure el seu exèrcit de dia i de nit, canviant constantment de direcció, de manera que les tropes franceses no podien estar segures de les seves intencions.
Per la seva part, Castaños es mantenia perfectament informat dels moviments francesos gràcies a la gent del país.

Davant d'això, Antoine Dupont de l'Etang va enviar una part important dels seus homes a La Carolina, amb la intenció de protegir el pas cap a Madrid d'un possible atac, que hauria tallat les comunicacions.
D'aquesta manera s'havia aconseguit dividir les tropes franceses, una de les condicions bàsiques que volia Castaños per entaular batalla amb un mínim de garanties.

El general Dupont, des d'Andújar no es va atrevir a entaular batalla i va anar retrocedint per enllaçar amb les tropes franceses comandades pels generals Dominique Honoré Antoine Vedel i Dufour, que venien com a suport i que estaven gairebé al límit d'Andalusia.
D'aquesta manera es va desplaçar a Bailén el 18 de juliol, on es van trobar amb l'exèrcit espanyol que sortia de la ciutat i allà mateix es va dur a terme la batalla.

El fet que l'enfrontament tingués lloc davant mateix de Bailén, va poder ser
decisiu per la victòria espanyola:
la població local va donar suport en tot el que va poder als seus soldats,
l'ajuda més important fou l'abastiment d'aigua per als combatents, ja que era
un dia d'estiu i que els cronistes assenyalen que fou un dia molt calorós en una regió de per sí ja molt calorosa.
L'aigua també va servir per refredar els canons i d'aquesta manera l'artilleria espanyola fou més efectiva que la francesa, tot i que l'escalfament de les peces era molt present en els dos bàndols.

Després de diversos episodis de violenta lluita amb una calor asfixiant, el general Dupont va ser derrotat i no va poder rebre ajuda dels homes que havia deixat a La Carolina ni tampoc els reforços del general Vedel.
Uns 17.600 soldats francesos es van rendir.


Veure la foto del quadre de la:

Rendició del General Dupont a la Batalla de Bailén.
Museu del Prado.



Les condicions de la rendició, signades en el Tractat d'Andújar, van ser suaus i incloïen que les tropes franceses fossin repatriades a França.

De tota manera aquestes condicions no van ser dutes a terme:

El general Dupont i els seus oficials van ser alliberats i
traslladats a França.

Però els seus homes, més de 20.000 soldats, els van tenir presoners
a la Badia de Cadis, des del juliol del 1808, encabits dins d'uns
pontons moreus, on van patir epidèmies i moltes defuncions, fins que
(els que no havien mort) van ser deportats quasi un any després a la
desolada illa de Cabrera.


Quan es va acabar la guerra el 1814, a Cabrera només seguien vius la
meitat dels que hi van ser deportats.





-----------------------------------------------------------------
* A "L'Emperador o L'ull del Vent", de Baltasar Porcel s'explica
de manera esgarrifosa, per bé que d'acord amb els fets històrics,
les penalitats d'aquests soldats francesos presoners, primer a
Cadis i després a l'Illa de Cabrera.

De Cadis diu:
"Arribaren a Cadis columnes de l'exèrcit de Dupont, una infinita
corrua esllomada, vint mil homes i escaig, i allí es trobaren
amb cinc mil francesos més, mariners, també captius.
I tots van ésser internats, acaramullats, en els vaixells immòbils,
els pontons moreus, on ben prest van començar les epidèmies i les defuncions ....................."
------------------------------------------------------------------



Aquesta derrota de les tropes napoleòniques va tenir greus
conseqüències per a l'esforç bèl·lic francès.

La notícia es va estendre per tota la península i va forçar el Rei
Josep I Bonaparte a abandonar Madrid, a més de posar en dubte que
els exèrcits francesos fossin invencibles.

L'Emperador Napoleó va haver de venir a Espanya de nou, amb un nombrós
exèrcit per consolidar el seu domini.

La guerra durà fins al 1814.


(A l'escut de la ciutat de Bailén figura en un lloc destacat un càntir que es diu que representa a Maria Bellido; segons la tradició aquesta dona hauria utilitzat el càntir per donar aigua als soldats espanyols.
Amb tot, sembla més una personificació simbòlica, ja que fou tota la ciutat de Bailèn en conjunt, qui hauria donat aigua als soldats i aquest personatge s'hauria creat per personalitzar el gest.)



A la banda dels espanyols, lluitava el Regiment Suís del Gral Reding i els exèrcits anglesos.

Al costat dels francesos els Llancers del Vístula, soldats polacs a les ordres de Napoleó.




--------------------------------

* I ara, tornem a "L'Emperador o L'ull del Vent", amb trossos
saltats trets del que escriu Baltasar Porcel:

"A la primavera del 1809, la Junta d'Andalusia va sospitar que
Napoleó podia arribar fins a Cadis i en previsió, decideix deportar
els captius francesos a les illes Balears.

Setze vaixells, pesats, llords, vells galeons reformats, fragates
a punt de desballestar, formen el comboi i naveguen lents enmig
de l'Atlàntic.
Van numerats del I al XVI, amb signes romans pintats a l'obra morta,
talment si fossin solemnes sentències.

S'entremesclen amb al comboi, cinc navilis més, que naveguen fins i
maniobren àgils entre les carcasses dels presoners, són:
dues corbetes anglesas i tres bergantins espanyols carregats de
tropa que deambula per coberta.
Vigilen els presonersdel comboi. ................

Diuen que la Junta Política mallorquina discuteix que no
vol els presoners,.. fins que decideixen deixar-los a Cabrera,
una illa veïna al Sud de Mallorca i minúscula com el puny.
Una illa deserta.
Els vaixells s'apropen a Cabrera, a la bocana entre els espadats,
el Castellot amb una bandera espanyola, es veu allà lluny, dalt d'una
muntanya.
L'alcaid acut amb un llagut i un parell de soldats al bergantí
espanyol on va el comandant de l'expedició.
Desembarquen els presoners, i els deixen sols, sols a la platja, amb
una dotzena de perols i calderes damunt els códols, unes quantes tendes
de campanya, dues aixades, un muntet de flassades i un sac de llenties.

......... I així continua augmentada la tragèdia començada a Cadis.
Menys de la meitat dels desembarcats van sobreviure.
Durant cinc anys la tragèdia va ser corprenedora.
Fam, malalties, morts,fins i tot casos de canibalisme........

Un cop l'Emperador Napoleó caigut i destronat,desterrat a l'illa de Santa
Helena, el nou Rei va negociar tot d'una la repatriació dels presoners
francesos que quedaven a Cabrera.

Era el maig de 1814 quan els presoners van veure arribar una fragata
que duia al pal major la bandera blanca amb el Lliri immaculat del Rei
de França, que va embarcar els que quedaven vius i els portà de retorn
a Marsella.
Aquests supervivents de Cabrera, foren soldats de Napoleó, i lluitaren
a la Batalla de Bailèn. Però van ser ignominiosament oblidats per la
França Imperial de Napoleó, i desatesos sense pietat pels espanyols.


---------------------------------------------------------------






-Nota -

Aquests retalls NO són còpia exacta de com ho explica Baltasar Porcel
en el seu llibre "L'Emperador o L'ull del Vent".

Són només uns apunts extrets del llibre, com avançament de
l'huracà de morts i dels grans sofriments, que van patir
aquells que van ser deixats a Cabrera.

Cinc anys d'infern.


______________________________________________________________________