NASR EDDIN HODJA

FOTOS DE L'UNIVERSAL, CELEBRAT
I CONEGUT MUSULMÀ SUFÍ, DE NOM:

NASR EDDIN HODJA , o
NASREDDIN JOHA , o
DJEHA NASREDDIN

______________________



El mestre Nasr Eddín, o Nasreddin, o en Johà, és un personatge mític, protagonista d'històries curtes sobretot de tradició oral, que té una part important dins de la cultura popular musulmana i sufí, encara que no solament musulmana sinó en moltes altres cultures.

És molt vivent en els països que van des de la Xina i Mongòlia fins al Magrib i se'l coneix amb diverses apel·lacions, segons el territori de què es tracti:
Nasreddin Hoca en turc, mul·là Nasruddin a l'Orient Pròxim, Juhà a tot el món àrab (pronunciat Jehà al Màgrib, Gohà a Egipte...), Afanti a l'Àsia central, Ġiħan a Malta, Giufà a Sicília, Giaffah a Sardenya, Giucà a Albània...

Es poden trobar monuments i estàtues representant-lo, i que pretenen demostrar la seva filiació històrica amb el país, tant a l'Uzbekistan (on a Bukhara hi ha l'estàtua de la foto) com a Algèria, etc.

A Turquia és considerat un veritable heroi nacional i s'organitzen visites a la "seva" vila natal i a la "seva" tomba.

Cronològicament, en general se'l situa entre els segles XIII i XV, tot i que hi ha històries que en què se'l troba fora d'aquest període.

Malgrat tot, les seves aventures s'expliquen per tot arreu d'una manera gairebé idèntica (només canvien alguns detalls per poder adaptar-les a l'època i al país), la qual cosa les converteix en històries universals i intemporals (se'n troben igualment dins del folklore grec, rus o sicilià, entre d'altres), fent que formin part del patrimoni literari i cultural universal.



"HISTÒRIES-ENSENYAMENT" :

Es tracta d'històries còmiques breus que contenen una reflexió, un pensament,
que és expressat en forma de paràbola, paròdia o contrasentit, sovint properes de l'humor absurd.

Llur protagonista, en Nasreddín, és un personatge paradoxal, amb barba blanca i un gran turbant, que se'n surt de tota mena de situacions amb un enginy que oscil·la entre una mala fe descarada i una profunda saviesa.

El seu comportament, semblant al d'un infant (espontani, desinhibit, surrealista), fa que no quedi clar si es tracta d'un savi o d'un foll.

En Nasreddín representa tant el paper d'un gran mestre com el d'una persona estúpida, per no dir idiota; el d'un professor com el d'un deixeble; el d'un metge com el d'un malalt...

De fet és el representant tipus de totes les facetes del gènere humà i les seves aventures en són un retrat.

Són "històries-ensenyament" que es poden comprendre a diversos nivells de profunditat, restant, en primer pla, el fenomen de la derisió i de l'humor.

Alhora, ens presenten una visió insospitada, pintoresca i saborosa de la vida popular en els països islàmics.


Aquestes històries han estat i són utilitzades pels sufís per tal de transmetre llur ensenyament.

El principi d'explicar-se oralment a través de contes humorístics permetria inculcar nocions per inducció, ja que aquests toquen en primer lloc l'emotivitat i estalvien la feina d'utilitzar llargs raonaments intel·lectuals.

Aquestes nocions són les de mantenir-se constantment atent a un mateix i als seus comportaments: els estirabots aparentment estúpids d'en Nasreddín arriben a fer sorgir, a partir de l'absurditat i en forma de derisió, la "veritat" d'una situació, que es revela a l'auditor-lector tot permetent-li reflexionar sobre les seves pròpies actituds, com passa amb els enigmes dels koan en l'ensenyament zen.



EXEMPLE D`HISTÒRIES PROU CONEGUDES :

" Resulta que en aquella ocasió en Nasreddín havia d'anar-se’n de viatge cap a terres llunyanes. Com que li havien dit que hauria travessar certament indrets perillosos, va armar-se amb una llança i una simitarra. Poc després d'haver encetat camí, un bandit de camí ral, que només duia un bastó, se li va tirar a sobre i va robar-li tot el que duia.
En Nasreddín va girar cua i, tot tristoi, va tornar cap al seu poble on va explicar les seves desventures als seus amics.
– ¿I com és –li van preguntar aquests– que tu, que duies una llança i una simitarra, no has pogut dominar un lladre que només duia un bastó?
– El problema –els va contestar ell, tot seriós– és precisament aquest: jo tenia les dues mans ocupades! Com volíeu que em defensés? "

_____________________________________




" Era més de mitjanit; un vilatà, que tornava cap a casa després d'haver celebrat l'aniversari d'un dels seus cosins, es troba amb en Nasreddín al carrer, a quatre grapes a sota d'un fanal.
– I doncs –li pregunta–, que has perdut alguna cosa?
– Sí, noi, he perdut la meva clau!
El veí, compassiu (i sense gaire presses per tornar a casa seva, tot sigui dit), s'ajup per ajudar-lo. Però al cap d'una bona estona de recerques infructuoses, li pregunta:
– Digues Mestre, n'estàs segur d'haver-la perduda aquí, la teva clau?
En Nasreddín s'atura de buscar, aixeca el cap i li diu:
– No, no, l'he perduda a DINS de casa, però aquí hi ha més claror! "

_____________________________________



Així, si les reaccions absurdes de Nasreddín provoquen en primer lloc un somriure, també poden fer reflexionar sobre la percepció estroncada que es té de la realitat:

La primera historieta pot mostrar, per exemple, que la por i la fal.lera de la sobreprotecció poden afeblir més que no pas altra cosa;

La segona historieta pot suggerir la tendència generalitzada que es té d'anar a buscar la veritat allà on és més fàcil, que no és especialment allà on es troba, o de com evitar la introspecció (la "clau" és a "casa nostra"...).



BIBLIOGRAFIA

Jean-Louis Maunoury: introducció del recull "Sublimes paroles et idioties de Nasr Eddin Hodja", Éditions Phébus, París. ISBN 2-266-05496-1 (Pdf en francès).

Idries Shah: introduccions de les seves nombroses obres. (Bibliografia completa en anglès)

Odile Weulersse i Rebecca Dautrener: Nasreddin, Ed Baula, 2006 (llibre illustrat per als infants). ISBN 978-84-479-1593-4

G. I. Gurdjieff: "Relatos de Belcebú a su nieto", Editorial Sirio, 2004 (on Nasreddín, amb el seu sentit comú desarmant, esdevé en aquest llibre una mena de fil conductor crític que l'autor utilitza per a exposar la seva filosofia). ISBN 978-84-7808-370-1

Pénélope Paicheler: "Les Fabuleuses aventures de Nasr Eddin Hodja", Éditions de l'An 2, 2006 (adaptació en historieta). (francès)


ANIMACIÓ

Existeix una sèrie d'animació en volum que va ser realitzada a la Xina entre 1979 i 1988, titulada "Les històries d'Afanti", que es basa en els contes de Nasreddín.









=====================================





...