RAMON CASAS i CARBÓ Pintor Modernista

FOTOS :
Autoretrat de R. Casas, 1902
Casas i Romeu en tàndem (Els 4 Gats)
La Càrrega
____________________________________



RAMON CASAS i CARBÓ
Barcelona, (1866-1932)
**********************


Ramon Casas va ser l'artista que va obrir la renovació de la pintura catalana en el tombant del segle XIX, actuant com figura aglutinadora del moviment artístic anomenat Modernisme.

Nascut a Barcelona l'any 1866, fill de Ramon Casas i Gatell, indiano que havia fet fortuna a Cuba, i de Elisa Carbó i Ferrer filla d'una adinerada família burgesa.

De ben jove mostrà una gran aptitud pel dibuix, i poca per l'estudi.

Aquest fet motivà que el seu pare decidís ingressar-lo en la millor acadèmia barcelonesa de l'època, la de Joan Vicenç, on Casas estudià durant tres anys.

Més endavant va obtenir del seu pare el permís per viatjar a París, per ampliar els seus estudis de pintura.

És 1881, i en la capital francesa el moviment impressionista està en plena efervescència.
Allí va assistir al taller del prestigiós pintor Carolus Duran, considerat el millor retratista de l'alta societat francesa.

Paradoxalment, Casas redescobrirà la pintura espanyola, especialment la de Velázquez, de la mà del seu nou professor, que és un profund admirador del pintor sevillà.
També intervindran en aquesta nova reconsideració de la seva mirada pictòrica la obra de John S. Sargent, el deixeble més famós de Carolus Duran, i els quadres del primer període d'Édouard Manet, el de la temàtica espanyola.

Durant l'any 1883 a l'edat de setze anys pinta el seu Autoretrat vestit de flamenc (Museu d'Art Modern), obra que fou admesa al Saló des Champs Elysées d'aquest mateix any i li suposa ser acceptat al Salon Officiel de la Societé d'artistes françaises.

Aquest període a París es perllongarà, encara que alternant-lo amb llargues estades a Barcelona i alguns desplaçaments a altres ciutats d'Espanya, durant onze anys.

Així, per exemple, de tornada del primer viatge a París, viatjà per la península Ibérica a la vora de Marià Barrau, visitant el Museu del Prado i fent estada a Granada.

Al 1890, amb Rusiñol i Miquel Utrillo, s'instal·là al Moulin de la Galette de Montmartre.

Era l'hora del simbolisme i de les harmonies vaporoses en gris de Whistler.

Els seus quadres Plen Air (1891, Museu d'Art Modern) i Ball al Moulin de la Galette (1893, El Cau Ferrat de Sitges) són obres mestres d'aquesta etapa.

Era el moment de Toulouse Lautrec, Steilen i Forain, la influència dels quals es deixarà sentir en els seus dibuixos.

Des de 1892 exposà al saló del Champ de Mars de París (del que fou nomenat associé pel retrat d'Erik Satie -1892, Museu de Chicago- ,i més tard, sociétaire).

Ja incorporat definitivament a Barcelona, la seva activitat i creativitat aniran més enllà del camp de la pintura, destacant en diversos camps com a dibuixant, il·lustrador i cartellista.

En la seva vessant més humana destacà a la vora de Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo com un animador de la vida cultural catalana amb voluntat d'influir en la seva renovació.

A més a més practica diversos esports i organitza sumptuoses festes.
El 1891 descobrí Sitges, on presidí, amb Rusiñol, les festes modernistes del Cau Ferrat.

Des de 1889 exposà cada any a la sala Parès de Barcelona a la vora de Santiago Rusiñol i d'Enric Clarassó.

Malgrat l'assentiment dels joves artistes, el públic barceloní refusà al principi la trivialitat dels seus temes (Dona pentinant-se, Noia en un pati), així com la moderació en l'ús del color i la predilecció pels grisos.

De nou a Barcelona, recollí els ressons de les commocions socials Garrot Vil (1894, Centro de Arte Reina Sofia), La Càrrega (1902, Museu d'Olot)- primera medalla a l'Exposición Nacional de Bellas Artes del 1904- i la vida popular, Ball de Tarda (1895, Cercle del Liceu) i Processó de Santa Maria del Mar (1896, Museu d'Art Modern de Barcelona).

El 1897 finançà l'obertura de "Els Quatre Gats", local inspirat en Le Chat Noir parisenc i regit per Pere Romeu.
En aquesta taverna avantguardista s'hi celebren diverses activitats artístiques (concerts, lectures, sessions d'ombres xineses i exposicions).

Allí exposaren la seva obra per primer cop Isidre Nonell o Pablo Picasso.
El local es trobava decorat per dos magnífiques pintures de l'artista, Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem (1897, Museu d'Art Modern de Barcelona) i Començament del segle XX (1901).

El 1898 fundà i sostingué la revista "Els Quatre Gats", substituïda uns mesos més tard per la revista modernista per excel·lència "Pèl & Ploma".
En aquesta publicació Casas dóna sortida a la seva prolífica obra de dibuixant, tan considerable com la seva pintura.

És també molt destacable la seva facilitat pel retrat que conreà habitualment, donant lloc a una extensa galeria de retrats al carbó de personalitats del món de la cultura i la política.

L'any 1909 feu donació a la Junta de Museus de més de 200 retrats al carbó d'aquests personatges, actualment es troben al Museu d'Art Modern de Barcelona.

Destacà també en l'activitat del cartellisme publicitari:
Anís del Mono (1898),
Codorniu (1898)
o Cigarrillos París (1901)
són exemples de cartells premiats en diversos concursos internacionals de l'època.

El 1902 acabà la decoració pictòrica del fumador del Cercle del Liceu de Barcelona, que comprèn 12 composicions al·legòriques del tema de la música culta i tradicional, destaquen teles com Moulin de la Galette, Teatre Novetats, les Caramelles o el Liceu.

El 1904 i 1905 treballà a Madrid en el retrat eqüestre d'Alfons XIII (1905, Palacio de Riofrío. Museo de la caza), i en la realització de diversos retrats al carbó de personalitats del món de la cultura.

Amb el multimilionari nord-americà Charles Deering realitzà diversos viatges per Espanya i Europa. Casas li donà a conèixer Sitges on Deering adquirí el vell edifici de l'hospital i el convertí amb l'assessorament de Miquel Utrillo en l'anomenat Maricel. També adquirí el vell castell de Tamarit que Casas s'encarregà de restaurar. El pintor heretà de la seva mare el monestir de Sant Benet de Bages l'any 1912 i n'enacarregà la seva restauració al seu amic l'arquitecte Puig i Cadafalch. A la vora de Deering realitzà diversos viatges als Estats Units (1908-09 i 1924) en el transcurs dels quals pintà diferents retrats.







================================






Adaptació a partir de:

Bornay, Erika. (1990)
"Ramon Casas". Catalunya genio a genio.
Del siglo XI al sigloXXI.

Hiperenciclopèdia (1997): "Ramon Casas i Carbó".
Enciclopèdia Catalana, Barcelona














...