CATALUNYA ESQUERDADA

FOTOS :
ESCENA de la reunió i la signatura
del Tractat dels Pirineus (reproduïda per
Laumosnier) feta a l'Illa dels Faisans,
al mig del riu Bidasoa,lloc triat com a
neutral entre Espanya i França.
Cal fixar-se en la presència de Maria-Teresa
filla del Rei Felip IV de Castella, que en
aquellmateix acte era donada en matrimoni a
Lluis XIV Rei de França.

MAPA DEL TROS DE CATALUNYA que s'escapçà per
donar-la a França en compensació i no tocar
així cap possessió espanyola de Flandes,
com a dot de la princesa Maria-Teresa, ni
tocar les arques del Tresor (buides per demés).
______________________________________________



TRACTAT DELS PIRINEUS DE 7-11-1659
**********************************

La signatura del tractat amb Lluís XIV de França i Felip IV de Castella a l'Illa dels Faisans el 1659 tenia uns motius geopolítics i econòmics.

El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans (al riu Bidasoa, als límits del País Basc Nord), tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Una de les conseqüències d'aquest tractat va ser la cessió a França del Comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya.

Felip IV de Castella va negociar aquest tractat sense consultar les Corts Catalanes ni als afectats.

De fet, els ho va amagar oficialment fins a les Corts de Barcelona de 1702.

Tot i que va ser públic i notori des de 1660, tal i com consta al Dietari de la Generalitat, ja que la Diputació va haver de fer una ambaixada al Virrei per a "donar-li la n'horabona de la feliç nova de l'ajustament de les paus entre Espanya y França".
I personalmente penso jo del matrimoni que també comportava el tractat entre Maria-Teresa i Lluís XIV (que tants contratenps havia de causar amb el temps).

Els territoris catalans afectats, van conspirar durant anys per tornar a unir-se amb el Principat, i les autoritats catalanes també es van resistir a acceptar la partició, que no va poder-se fer efectiva fins al 1720.

El territori català es dividia així en contra de la voluntat de les Institucions Catalanes, i contra el Jurament per les Illes, pel qual les terres de l'antic Regne de Mallorca no podien separar-se de les de la Corona d'Aragó. Així, imposat nomésper la voluntat de la monarquia hispànica de cedir els territoris del nord de Catalunya a canvi de mantenir les possessions a Flandes.

A diferència de Gibraltar o Menorca, cedides a Anglaterra el 1713 pel Tractat d'Utrecht, cap govern espanyol no ha demanat mai la restitució dels territoris nord-catalans cedits en el Tractat dels Pirineus.

Sovint es considera al Tractat del Pirineus com a part dels Tractats de Westfàlia, del que es considera una conseqüència. Aquest Tractat de Westfàlia era l'instrument pel qual Espanya concedia la Independència a HOLANDA.


França va entrar a l'anomenada Guerra dels Trenta Anys després de les victòries espanyoles contra els revoltats neerlandesos, el 1620, i contra els suecs a Nördlingen, el 1634.

El 1640, França va començar a interferir en la política espanyola, posicionant-se a favor de Catalunya en la Guerra dels Segadors, mentre que Espanya donava suport a la Guerra de la Fronda el 1648.

En les negociacions de la Pau de Westfàlia, el 1648, França va guanyar els territoris d'Alsàcia i la Lorena i va tallar l'accés d'Espanya a la república de les Set Províncies Unides des dels Països Baixos austríacs.
Tot això va portar a la guerra oberta entre França i Espanya.

Després de 10 anys de guerra, França -aliada amb Anglaterra- va guanyar la batalla de les Dunes, el 1658, i es va signar la pau el 1659.

En les negociacions per a delimitar la frontera, Luis de Haro, nebot del comte Duc d'Olivares i representant de Felip IV, va intentar de conservar els comtats del Rosselló i la Cerdanya dins de la corona.

Els negociadors francesos (entre ells Mazzarino, Pèire de Marca, Plessis i altres) van presentar una línia fronterera molt favorable als seus interessos.
Mentre que els representants castellans, ignorants de les característiques i costums d'aquests territoris catalans i de la il·legalitat de la separació (Jurament per les Illes), van estimar-se més defensar conservar les posicions a Flandes abans que salvaguardar la unitat territorial del Principat de Catalunya.

El fet que els hàbils negociadors triats per Lluís XIV, el Cardenal Juli Mazzarino, Pèire de Marca, Plessis de Besançon i Ramon Trobat, fossin grans coneixedors de les terres i la història de Catalunya, al contrari que els triats pel monarca espanyol, que negociava -d'esquena al Govern català-, va influir molt negativament en els resultats del tractat per a Espanya.

Mazzarino defensava, com indica en una carta que encara es conserva en parlant de Monts, "j'ay fait expliquer que ce sont ceux qui separent de toutte ancianneté des Gaules d'avec les Espagnes".
Que els Pirineus separaven les Gàl·lies de les Espanyes des de l'antiguitat, hàbil vaguetat que alimentava la vanitat hispànica àvida de construir la seva història, però que portà a successius problemes de definició que s'hagueren de resoldre en altres tants tractats.

El tractat va establir que, al comtat de Cerdanya, serien cedits trenta-tres pobles a França.
Aquests serien definits l'any 1660 a la conferència de Ceret i al definitiu Tractat de Llívia, pel qual es va delimitar definitivament la nova frontera entre els territoris de les dues corones i on els negociadors de Felip IV van aconseguir retenir Llívia amb l'argument que era una vila i no un poble.
(Vegeu la Nota sobre Llívia i l'extracte del text).

En total, la corona francesa va guanyar els territoris de:
El comtat del Rosselló (que incloïa el Vallespir, el Conflent i el Capcir) i mitja Cerdanya; Artois, Luxemburg i Flandes.

La frontera amb la corona espanyola es va fixar seguint només en part els Pirineus, excepte en l'enclavament de Llívia, i tota la part nord-catalana, si s'hagués seguit la serralada dels Pirineus més al nord, per les Corberes, no hauria passat a l'estat francès.
Els francesos van retornar a Espanya el Charolais —en el Franc Comtat— i les conquestes d'Itàlia.

El tractat també preveia el casament de Lluís XIV de França i Maria Teresa d'Àustria, filla de Felip IV de Castella.
Maria Teresa va haver de renunciar als seus drets successoris al tron d'Espanya, a canvi d'una compensació econòmica que havia de formar part del dot.

Aquesta compensació NO ES VA PAGAR MAI i fou un dels factors que van portar a la Guerra de Successió Espanyola, el 1702, quan Felip V va voler ser Rei d'Espanya.



Conseqüències pels catalans de
la partició de Catalunya el 1659
--------------------------------

Catalunya és una peça molt important en el tauler d'escacs de la política internacional des de la revolta dels Segadors.
Ha demostrat abastament la seva capacitat de desestabilitzar la monarquia hispànica. Catalunya té la desgràcia de ser la frontissa entre les dues grans potències de l'època.

Els territoris de la Catalunya del Nord annexionats a França pel tractat (el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, mitja Cerdanya i el Capcir) han romàs sota domini francès des d'aleshores.

El Tractat incloïa conservar vigents les institucions catalanes al nord dels Pirineus, però aquesta part NO va ser respectada pel rei francès Lluís XIV (le ximple).
Un any després del Tractat van ser dissoltes les institucions catalanes (Generalitat, cònsols, etc.) malgrat que el mateix tractat prevèia conservar-les.

El reial decret francès del 2 d'abril del 1700, amb data d'aplicació de l'1 de maig del mateix any, va prohibir l'ús de la llengua catalana en els actes oficials de qualsevol tipus.
Des d'aleshores, el francès continua essent l'única llengua oficial, i l'única que s'utilitza en l'ensenyament públic.

Recentment, l'Estat francès ha modificat la seva constitució afegint al seu article 2 "la langue de la République est le français" ("la llengua de la república és el francès").
Aquest article s'utilitza sovint per negar subvencions a moviments culturals o cívics en català, o per refusar la presència del català en l'administració.

Després del Tractat dels Pirineus hi ha els següents anys de guerra:
1667-1668, 1673-1678, 1680-1684, 1689-1697.
En tots aquest períodes el Tractat dels Pirineus és paper mullat.
La Cerdanya mateix passa d'unes mans a unes altres en nombroses ocasions.

A la Cerdanya fins al 1802 la frontera eclesiàstica tampoc corresponia a la frontera real: del Bisbat d'Urgell depenien els trenta-tres pobles de la Cerdanya francesa.

El cap de setmana més proper al 7 de novembre és, cada any, la data escollida pels catalans per a manifestar-se, a Perpinyà, a favor de la catalanitat i de la llengua.


_________________________

(Extracte del TRACTAT)
« Habiéndose convenido en la negociación que comenzó en Madrid el año 1656, sobre cuyo fundamento se va este tratado, que los montes Pirineos, que comunemente han sido siempre tenidos por división de las Españas y de las Galias, sean de aquí en adelante también la división de los mismos reinos. »

Article 42:
« Ha sido convenido y acordado que el Sr. Rey Chr. quedará posseyendo y gozará efectivamente de todo el condado y veguerias del Rosellón, y del condado y veguería del Conflent, y al Sr. Rey católico ha de quedar el condado de Cerdaña y todo el principado de Cataluña (...); bien entendido que si se hallasen algunos lugares de dicho condado y veguería de Conflent solamente, y no del Rosellón, que estén dentro de dichos montes Pirineos, de la parte de España, quedará a su magestad católica; como también si se hayasen algunos lugares y vegueria de Cerdaña solamente, y no de Cataluña que estén dentro de dichos montes, de la parte de Francia, quedarán a su Magestad chris. »
__________________________

TRADUCCIÓ:

"S'havia convingut en la negociació que començà a Madrid l'any 1656, sobre qual fonament hi va aquest Tractat, que les muntanyes del Pirineu, que comunament han sigut sempre preses com a divisió entre les Espanyes i les Gàl·lies, siguen d'aquí ençà també la divisió dels mateixos regnes."

Article 42:
"Ha sigut convingut i acordat que el Sr. Rei Chr. quedarà en possessió i gaudirà efectivament de tot el comtat i vegueria del Rosselló, i del comtat i vegueria del Conflent, i al Sr. Rei catòlic ha de quedar el comtat de Cerdanya i tot el principat de Catalunya (...); ben entès que si s'hi trobaren alguns llocs de l'esmentat comtat i vegueria de Conflent solament, i no del Rosselló, que estigueren dins de les esmentades muntanyes del Pirineu, de la part d'Espanya, quedarà a sa Magestat catòlica; com també si s'hi trobaren alguns llocs i vegueria de Cerdanya solament, i no de Catalunya, que estigueren dins de les esmentades muntanyes, de la part de França, quedaran a sa Magestat chris."


EL CAS DE LLIVIA:
La vila de Llívia és un enclavament espanyol a França des del Tractat dels Pirineus, i del Tractat de Llívia del 1660, a causa del títol de vila concedit l'any 1528, per l'emperador Carles V.






=================================