SANTS CIRIL I METODI PATRONS d'EUROPA

CIRIL i METODI SANTS PATRONS d'EUROPA
______________________________________



Els sants Ciril i Metodi (en grec: Κύριλλος καὶ Μεθόδιος; i en eslavònic antic: Кѷриллъ и Меѳодїи) van ser dos germans grecs nascuts a Tessalònica al segle IX.

Missioners i difusors del cristianisme entre els pobles eslaus de la Gran Moràvia i Pannònia, són anomenats Apòstols dels eslaus.
Com a eina d'evangelització, van idear l'alfabet glagolític, el primer que va servir per transcriure la llengua eslavònica, per la qual cosa són considerats els pares de les lletres eslaves.

Joan Pau II els va proclamar copatrons d'Europa el 31 de desembre de 1980.

Són venerats com a sants per totes les confessions cristianes, llevat de les esglésies orientals precalcedòniques.

Vida dels dos germans
---------------------

Nascuts a Tessalònica (Grècia): Ciril en 827-828 i Metodi en 815-820.

Ciril era el més jove de set germans, segons la Vita Cyrilli.
Quan Ciril tenia catorze anys, el seu pare Lleó, que havia estat droungarios (un càrrec militar important, amb responsabilitats de govern) a la ciutat, va morir i Theoktistos es convertí en el protector dels fills.

Theoktistos era un funcionari responsable dels serveis postals i diplomàtics de l'imperi i iniciador, amb el regent Bardas, d'un ampli programa educatiu per a tot l'Imperi, que culminà amb la fundació de la Universitat de Magnaura, on Ciril ensenyaria més tard.

Missions de Ciril al califat
i entre els khàzars
---------------------------
Ciril va aprendre teologia i les llengües àrab, hebrea i samaritana, per la qual cosa va ser elegit per fer missions.
Va ser enviat a la cort del califa Al-Mutawakkil per discutir el dogma de la Santíssima Trinitat amb teòlegs musulmans, com també per millorar les relacions entre els dos imperis.
Ciril prengué part activa en altres missions similars, prenent contactes amb teòlegs islàmics i jueus.

La segona missió, en 860, va ser encarregada per l'emperador Miquel III i el patriarca de Constantinoble Foci, que havia estat professor de Ciril.
Va ésser enviat al khagan dels khàzars, a la vora del Mar d'Azov (al Quersonès i Crimea) per evangelitzar la zona i evitar la propagació del judaisme, ja que el sobirà, de religió jueva, havia imposat aquesta fe al seu poble, mantenint la convivència pacífic amb les altres.
Tot i que algunes tradicions posteriors ho diuen, Metodi NO va acompanyar Ciril en aquesta missió.
Durant el viatge, Ciril aprengué la llengua dels khàzars.

En tornar a Constantinoble, Ciril va ésser professor de filosofia a la universitat.

Mentrestant, Metodi havia entrat en un monestir basilià.



___________________________________________

En les imatges dels Blogs anteriors:

Pintura de Jan Matejko, 1885
Fresc a Kaga (Baixkortostan, Rússia), 1900
Monument a Khanty-Mansiysk
Ciril i Metodi a Roma (Roma, San Clemente),
fresc del s. XII
Escultura de Metodi en una columna
Icona russa del s. XVIII-XIX
Pintura per Stanislav Dospevski, pintor de Bulgària
Sant Ciril a St. Jakob (Boskovice)


__________________________________________




Metodi va anar a Roma i es va dedicar a la pintura, art en el que fou famós.

En tornar a Constantinoble, va rebre una invitació de Bogoris, khan de Bulgària, per anar a la seva cort de Nicòpolis, on li va demanar de pintar algunes coses.
Metodi va pintar el judici final i el resultat va afectar molt Bogoris, ja influït pel cristianisme: va acabar de convertir-se i es va fer batejar per obtenir el perdó de Deu el dia del judici final.
Com el Rei, també van batejar-se nobles, membres de l'exèrcit i molts ciutadans, entre 853 i 861.





Missió conjunta entre els eslaus de la Gran Moràvia
---------------------------------------------------

En l'any 862, els dos germans van iniciar la missió definitiva de la seva vida.

El príncep Rastislva de la Gran Moràvia havia demanat a l'emperador Miquel III i a Foci que enviés missioners a evangelitzar les seves terres.
Possiblement, tenia més motius polítics que religiosos: havia accedit al tron amb el suport de Lluís el Germànic, rei dels francs, i volia assegurar-se'n la independència, la qual cosa seria més fàcil si el país es feia cristià, estalviant-se així possibles motius "religiosos" que justifiquessin la conquesta per part d'altres sobirans.

Ciril i Metodi no van ser els primers a predicar a Moràvia, però els anteriors intents havien estat infructuosos i el mateix Rastislav havia expulsat missioners que havien vingut de Roma; la demanda d'ajut a Constantinoble també volia aconseguir el favor i l'eventual suport de Bizanci davant d'atacs des d'Occident.

Miquel III, que va veure l'oportunitat d'extendre la influència del seu imperi, va triar Ciril per a la missió, juntament amb el seu germà Metodi.

Abans de marxar, van formar els que haurien d'anar amb ells i van marxar a la Gran Moràvia.
Van assolir un èxit considerable en la missió, però van tenir conflictes amb alguns eclesiàstics germànics que s'oposaven a l'intent dels germans de crear una litúrgia específicament eslava.

També amb vista a l'èxit de la missió, van crear un nou alfabet, el glagolític, per poder escriure les llengües eslaves, basant-se en la llengua eslavònica del moment.

Aquest alfabet donaria lloc, amb el temps, a l'alfabet Ciríl·lic actual.

Amb aquesta escriptura van escriure textos com el primer codi civil dels pobles eslaus, per a la Gran Moràvia, i van traduir textos cristians.
La llengua era l'antiga eslavònica, que va derivar en l'eslau eclesiàstic, usat en la litúrgia de diverses esglésies ortodoxes i catòliques orientals.

L'any 863 van començar a traduir la Bíblia a la llengua eslava antiga o eslavònica, possiblement el Nou Testament i els Psalms.
Les fonts només esmenten com a traduïts els Evangelis per Ciril i un "evangelium Slovenicum," amb parts de les que no s'indica el títol.


ROMA
----
L'any 867, el papa Nicolau I va convidar els germans a anar a Roma.
La missió de Moràvia havia desfermat una disputa amb Theotmar, el Bisbe de Salzburg i Passau, que reclamava el control eclesiàstic sobre el nou territori cristià i volia que s'hi implantés la litúrgia romana.

Van anar a Roma portant les relíquies del papa Climent I, la mort del qual la tradició situava a Crimea i on Ciril les havia pres en la seva missió, i un grup de deixebles.
En passar per Pannònia, van ser rebuts pel príncep Koceľ i van continuar viatge fin a Roma, on arribaren el 868.

Molt ben rebuts (les relíquies de Sant Climent podrien haver-hi influït) el Papa va considerar que, malgrat la rivalitat que podia haver-hi amb Constantinoble, calia valorar molt positivament la tasca i la influència dels dos germans.

El Papa Adrià II va donar suport a la continuació de la missió i va autoritzar formalment la nova litúrgia eslava.
A Roma van ésser ordenats els deixebles dels dos germans, oficiant cadascú en la seva llengua en diverses esglésies de Roma.


Poc després, Ciril, retirat en un monestir va viure com a monjo, i va morir el 14 de febrer de 869.
No sembla haver-hi fonament històric per creure que Ciril fos nomenat bisbe, com tradicionalment s'ha anat dient.



Metodi, ja sol, va continuar la tasca, anant cap al nord del Danubi on va estar actiu entre la població eslava de Pannònia (al principat de Balaton) i països de la rodalia.


La situació política a la Gran Moràvia havia canviat:
Rastislav havia estat derrocat pel seu nebot Svatopluk I i condemnat, la qual cosa feia poc aconsellable anar-hi de moment.

A més, en el viatge cap a Roma, el príncep de Balaton havia rebut cordialment els germans, per la qual cosa la missió de Pannònia va tenir èxit.

Novament, el Bisbe de Salzburg va reclamar la jurisdicció del territori.
Metodi va demanar el suport de Roma.
El papa no el va nomenar Bisbe de Pannònia, ja que això podia molestar al de Salzburg, sinó Arquebisbe de Sirmium, títol més antic que el salzburguès no podria qüestionar.

El nomenament de Bisbe va tenir lloc en l'any 870 i el d'arquebisbe en 873 (o més tard, cap al 879, segons altres fonts).
L'arquebisbat tenia jurisdicció sobre la Gran Moràvia, Pannònia i Sèrbia.



Anys finals i mort de Metodi
-----------------------------

L'arquebisbe de Salzburg no va voler acceptar el nou nomenament de Metodi i va convocar un sínode a Ratisbona, en presència del rei Lluís.

L'assemblea va decretar que Metodi fos deposat:
Va ser enviat a Alemanya i fet presoner durant dos anys i mig.

Roma va declarar-se a favor de Metodi i hi envià un llegat, Pau d'Ancona, per a resoldre el conflicte i castigar els infractors, que van ésser cridats a Roma.


La voluntat del Papa s'imposà i Metodi va ésser alliberat i tornat a la seva autoritat arxiepiscopal, tot i que no se li permeté de fer servir la litúrgia eslava a la missa.

Quan, a la mort de Koceľ, els nobles alemanys van fer-se càrrec de Pannònia, l'autoritat de Metodi va disminiuir.
Mentrestant, el sobirà de la Gran Moràvia va expulsar els clergues germànics i, per contra, Metodi va guanyar poder en aquest territori.

Entre 873 i 879, l'expansió del cristianisme va ser gran en aquells territoris.
No obstant això, va continuar havent-hi alguns conflictes entre Metodi i Roma a causa d'interpretacions diverses en l'aplicació de la litúrgia i l'ús del ritus eslau.

Metodi va morir, encara que no n'hi ha la certesa, el 8 d'abril de 885.

Llavors va esclatar el conflicte entre el seu successor Gorazd i el nou Papa Esteve V, contrari a la nova litúrgia eslava.
Els deixebles de Metodi van establir-se a la Gran Moràvia i Bulgària i crearen escoles teològiques.

Allí es desenvolupà l'alfabet ciríl·lic que, de mica en mica, va substituir el glagolític i s'estengué als altres països eslaus.

Com a pintor, Metodi, se situa al mateix nivell que els altres tres gran pintors del segle: Modalulph a França, Tutiló a Germània i Llàtzer de Constantinoble.



Veneració
---------
El procés de canonització dels germans va ser lent.

Només morir, Ciril va ser tingut com a sant pels seus deixebles.
El seu culte es va estendre pels llocs on havia estat predicant i, després, a tot el món cristià.
No obstant, a Occident, no fou fins la butlla Grande Munus de Lleó XIII en 1880 que s'inclou al santoral catòlic.


Els dos germans són coneguts com a "Apòstols dels eslaus" i venerats per catòlics i, sobretot, pels ortodoxos.

La festivitat litúrgica dels germans és entre els catòlics el 14 de febrer, aniversari de la mort de Ciril.
Els ortodoxos la celebren l'11 de maig (data del calendari julià que correspon al 24 de maig del calendari gregorià).

Els dos germans van ser declarats Copatrons d'Europa en 1980, junt amb sant Benet de Núrsia.

L'11 de maig, a Bulgària, se celebra des del segle XI.
Des del 1851 també se celebra en aquest dia la Diada de les Lletres Búlgares, commemorant el paper dels germans en la creació de l'escriptura ciríl·lica.

Avui, el dia 24 de maig se celebra el "Dia de l'Educació i la Cultura Búlgares i de la Literatura Eslava", que és festa nacional al país.

Celebracions similars tenen lloc a Macedònia, Rússia, Eslovàquia i la República Txeca.

.










=========================================






















....