CLEMENCEAU "LE TIGRE"

FOTO: Retrat de Georges Benjamin CLEMENCEAU
pintat per Edouard Manet, cap a 1879-80
_______________________________________


Si m'he fixat en Clemenceau com a polític, és perquè m'ha vingut
a les mans una dita que li ha estat atribuida.

Diu així:

"LA GOVERNACIÓ D'UN PAÍS ÉS COSA MASSA SERIOSA PER A DEIXAR-LA EN MANS DE MILITARS I CAPELLANS."

(I no és pas que jo cregui als polítics civils
gaire més responsables o eficaços, però hi ha
una diferència, certament, i capital potser,
vista la història antiga i recent.)

*********************************************





Vegem, doncs, qui fou i què va fer CLEMENCEAU.
_____________________________________________



Georges Benjamin Clemenceau va néixer a Mouilleron-en-Pareds, Vendée, l'any 1841 i va morir a París l'any 1929.

En la revolució francesa La Vendée havia mostrat simpaties monàrquices però en l'època de Clemanceau era fervorosament republicana.
En aquesta població també va néixer el militar Jean de Lattre de Tassigny.

La mare de Clemenceau, Sophie Eucharie Gautreau (1817–1903), provenia d'una família protestant (Hugonot), el seu pare, Benjamin Clemenceau (1810–1897) era el metge del poble i era descendent del noble Seigneur du Colombier, havia lluitat contra el rei Carles X i després contra el rei Louis Phillippe.


El 1861 Clemenceau fundà a París un periòdic anomenat Le Travail.

El 1862 va ser arrestat per posar pòsters que demanaven una manifestació i va passar 77 dies a la presó de Mazas.

Es va doctorar en medicina l'any 1865 i exercí de periodista amb articles contra el règim imperial de Napoleó III.

Davant la repressió política, i l'amenaça de ser enviat a l'Illa del Diable. s'exilià als Estats Units exercint la medicina a Nova York, on es casà amb Mary Elizabeth Plummer (1850–1923).

Tornà a França després de la derrota del règim a Sedan va prendre part a la Comuna de París.

El 1876 va ser escollit diputat al parlament.

El 1880 va començar el seu periòdic, "La Justice", òrgan principal del radicalisme de París.
Va ser l'ala esquerra de l'Assemblea Nacional i s'oposà a la política colonial del president Jules Ferry.

Arran de la desfeta electoral de 1893, Clemenceau es va dedicar únicament al periodisme polític i la seva carrera va quedar enfosquida pel llarg "Afer Dreyfus" on ell recolzà Emile Zola i es va oposar a les campanyes antisemites i nacionalistes.

Clemenceau va publicar 665 articles defensant Dreyfus.

El 13 de gener de 1898 Clemenceau, propietari i editor del diari L'Aurore, publicà el famós article "J'accuse" d'Émile Zola, a la portada.

El 1902 va ser elegit senador pel districte Draguignan de Var.

Va advocar per la llei de separació de l'Estat i l'Església promulgada finalment el 1905.
Per la força dels seus discursos i raonaments, li van posar en nom de El Tigre.

El març de 1906, arran la caiguda del ministre Rouvier, passà a ser el Ministre de l'interior en el gabinet de Sarrien. Exercí repressió contra els moviments dels treballadors.

En la Primera guerra Mundial, El novembre de 1917 va ser nomenat Primer Ministre i va continuar la situació de "guerra total"

El 1918, Clemenceau pensà que França podria adoptar els Catorze Punts del president estatunidenc Woodrow Wilson, principalment per aconseguir el retorn a França dels territoris d'Alsàcia i Lorena, però era escèptic en els altres punts incloent els de la creació de la Lliga de les Nacions considerant-la una utopia.

El 21 de març els alemanys van fer la gran ofensiva d'hivern, amenaçant París, fins que la contraofensiva aliada dels cent dies van fer retrocedir els alemanys amb l'ajut dels nordamericans.

L'11 de novembre de 1918 es va signar l'armistici amb Alemanya, i Clemenceau va ser vitorejat pels carrers.
Va ser escollit President de la Conferència de Pau de Versailles.

Clemenceau va ser derrotat en les eleccions presidencials franceses de 1920.

Com queda dit a dalt, va morir a París el 1929.


És una biografia a grans trets, però hi ha molts llibres escrits sobre la seva vida política on poder ampliar el coneixement d'aquest polític, metge, periodista i editor a qui anomenaven "LE TIGRE" al seu propi país, i que sens dubte vatenir una gran personalitat.

______________________




NOTA
====

A l'Estat Espanyol com a Estadista MODERN, únicament se li pot comparar CÀNOVAS, que va tenir, a més del sentit insubornable de la ciutadania, l'enteresa i la talla per a fer-la respectar i alliberar-la de tota contaminació militar o eclesiàstica.
________________________________________________________












=======================================






.......