KONSTANTINO PÉTROU KAVAFIS

KONSTANTINO PÉTROU KAVAFIS

__________________________





POETA GREC
__________



Konstantinos Pétrou Kavafis, transliterat també com Cavafis, Cavafy o Kavaphes,

Nascut i mort a Alexandria, Egipte ( 1863-1933 )

Va ser un poeta grec, una de les figures literàries més importants del segle XX i un dels majors exponents del renaixement de la llengua grega moderna.

Va treballar com a periodista i com a funcionari, i va publicar relativament poc en vida, encara que després de la seva mort la seva obra va cobrar paulatinament influència.

La seva atípica temàtica fortament urbana i introspectiva, i sense embuts sobre l'orientació homosexual del poeta, van demorar la seva acceptació, encara que la dècada de 1960 el va convertir en una icona de la cultura


Kavafis va néixer a Alexandria, Egipte, on el seu pare era un ric comerciant. Després de la mort del pare en 1870 la família va haver d'emigrar a Liverpool.
però va tornar a Alexandria l'any 1882.


Amb el començament d'uns disturbis el 1885, la família va haver de mudar-se de nou, aquesta vegada a Istanbul.

Quan Kavafis va tornar a Alexandria ho faria per a quedar-s'hi la resta de la seva vida.
Al principi va treballar com periodista, i després en el Ministeri Egipci d'Obres Públiques, durant trenta anys.

Entre 1891 i 1904 va publicar la seva poesia, amb poc èxit.

Després de la seva mort, la reputació de Kavafis va augmentar, passant a ser considerat un dels millors poetes grecs moderns.

L'obra de Kavafis, des d'uns inicis alimentats per la lectura de parnassians i simbolistes francesos, és madura, exigent, habitada per una refinada cultura grecollatina i una subjacent ironia.
Obra que corregia sense cessar fins a la perfecció (alguns poemes van ser elaborats per espai de deu anys).

Consta de cent cinquanta-quatre poemes que va considerar acabats i formen l'edició canònica, sense comptar un cert grup d'altres composicions que al seu judici no havien trobat encara la seva forma definitiva.

Interessat per la història, Kavafis va compondre amb freqüència poemes no sobre grans moments històrics, sinó sobre les decadències que els seguien, com el famós 'Esperant els bàrbars', 'El Déu abandona Antoni' o 'Ítaca', algunes de les frases dels quals han passat a ser proverbials.
Si bé hi ha qui diu que en la base del seus poemes es repeteixen idées que són inspirades en HORACI, el gran clàssic llatí, i la seva 'aurea mediocritas'.


També són molt llegits, avui, els poemes homoeròtics de Kavafis, que canten les excel·lències sensuals de l'amor furtiu, com 'Recorda, cos'....

Els millors poemes de Kavafis concentren l'experiència humana d'una forma intemporal i per això ha influït notablement a autors de la poesia de l'experiència, com Luis Cernuda o Jaime Gil de Biedma.

Les seves peces històriques més inspirades pinten amb gran força quadres realistes i decadents d'un passat poc conegut i certament fascinant: l'orient hel·lènic, des de l'antiguitat fins al present, els regnes grecs post-alexandrins, la subjecció a Roma, Bizanci,... l'ascens del Cristianisme i la convivència del pagà i el cristià.

Demostra que, com creien els grecs, la història és cíclica, i insufla els sentiments de la nostàlgia i de la por a allò desconegut en les seves evocacions.
Posseeix el secret de recrear l'atmosfera quotidiana dels temps ja passats.

En els seus poemes homoeròtics, apunta la flaquesa i la debilitat que ens aguaita en els pitjors moments, l'atracció sexual intensament física lligada moltes vegades al cristià sentiment de culpa i la impotència davant el pas del temps.

L'estil de Kavafis defuig conscientment la retòrica, però mostra un distanciament greu i intel·ligent, solemne i irònic alhora.

Pels seus poemes desfilen joves xaperos ingenus i desitjables, personatges històrics contemplats en els seus moments de major humanitat, gents anònimes del carrer i objectes vulgars i corrents que aviat adquireixen un profund valor simbòlic, com per exemple les veles enceses i apagades que representen el curs de la vida.

Kavafis arribà també a la cultura popular.

Va ser E. M. Forster qui va divulgar a Europa la poesia de Kavafis.

A Espanya el començament del seu influx va venir a través de l'obra de Luis Cernuda i els seus seguidors i, a partir de llavors, va ser llegit amb fruïció, sobretot pels cridats poetes Novíssims, i especialment per José María Álvarez, poeta que va realitzar una de les primeres traduccions de la seva obra i en la poesia del qual, a més, es reflecteix una acusada influència del poeta grec.

Kavafis va ser també una figura influent en l'obra del novel·lista britànic Lawrence Durrell, en el 'Quartet d'Alexandria' en el qual, és una presència permanent.

El seu poema 'Esperant els bàrbars' va ser fonamental en la concepció de la novel·la homònima de l'escriptor sud-africà John Maxwell Coetzee.

La cultura catalana també ha acollit l'obra de Kavafis com un referent de pes.

Segons diu Sam Abrams: "el va descobrir, com qui diu, Carles Riba en les seves ja llegendàries traduccions del 1962, només un any després de la també mítica versió anglesa de Rae Dalven amb pròleg d'Auden".

Posteriorment ens han arribat les traduccions integrals de Joan Ferraté (1975, 1976, 1978), Alexis Eudald Solà (1975, 1977) i Antoni Avellà i Bartomeu Garcés (1996).

Manuel Forcano va traduir 'Faros' i 'Farelló', una evocació d'Alexandria d'E.M. Forster, a fi que els lectors catalans poguessin acostar-se més a l'univers de Kavafis.

Forcano també va titular la seva antologia de Pinkhas Sadé El déu abandona David per raons òbvies.

Un dels millors poemes històrics de la poesia catalana contemporània, 'Dux a Tarraco' d'Enric Sòria, és també de clara inspiració kavafiana.

El conte 'NIT' de 1911, inspirat en Kavafis, és l'obra mestra de la narrativa breu de Maria Àngels Anglada.

Podem rastrejar la presència de la influència de Kavafis en altres poetes actuals com Francesc Parcerisas, Joan Margarit, Carles Miralles, Ponç Pons, Antoni Vidal Ferrando o Pere Rovira.

En el terreny musical, Lluís Llach popularitzà l'obra de Kavafis mitjançant la cançó Viatge a Ítaca.
Josep Tero ha dut Kavafis per tot el territori a partir de cançons, discos i espectacles


APUNT:
Els dos poemes de Kavafis que figuren al final de "Justin" en el primer volum del 'Quartet d'Alexandria' que Lawrence Durrell va traduïr ell mateix a l'anglès, en la versió catalana de Proa, han estat traduïts directament del grec per Carles Riba.


CRITERI HORACIÀ
Aquests dos poemes de Kavafis són precisament aquells que,
(Xavier Cortadellas comentant l'edició traduïda per Josep Vergés de les Odes i els Epodes d'HORACI que acaben de publicar Alpha i Edicions 62)
diu que responen al criteri i l'experiència vital d'Horaci que sens dubte Kavafis llegí.
Repetint allò que 'La llana tenyida de porpra `mai més no tornarà a tenir el seu color primitiu'....
o 'Qui exilian-se de la seva pàtria, ha pogut fugir també d'ell mateix?'

Kavafis ho va repetir dos mil anys més tard en un d'aquest dos poemes que Durrell posa a la fi del primer volum del 'Quartet d'Alexandria'.
És:


'LA CIUTAT'

Has dit: <me n'aniré en una altra mar.
Bé hi haurà una ciutat millor que aquesta.
Cada esforç meu és una sentència que em condemna;
i el meu cor sembla un mort colgat dins una tomba.
---Fins quan ha de ser que em romangui
---l'esperit en aquest marasme ?
Cap on sigui que giro els ulls i pertot on miro
veig de la meva vida aquí les negres runes,
---aquí on he passat tants anys
---i he devastat i he fet destrossa.>>

Uns nous indrets, no els trobaràs,
no trobaràs, no, unes altres mars.
La ciutat, on tu vagis anirà. Pels mateixos
carrers faràs el tomb. I en els mateixos barris
t'envelliràs, i en aquestes mateixes
cases et sortiran els cabells blancs.
Sempre serà en aquesta ciutat que arribaràs.
---Cap a uns altres llocs, no ho esperis,
---no hi ha vaixell per' tu, no hi ha camí.
Tal com has devastat aquí la teva vida,
aquí, en aquest racó petit,
és en tota la terra que n'has fet la destrossa.










========================











....