AVUI FA NOU-CENTS ANYS

FOTOS :
Ramon Berenguer III en una pintura de
Marià Fortuny feta el 1857.
Estàtua eqüestre erigida a Barcelona en
la Plaça del seu nom i tenint al fons
la Capella de Sta. Àgatha
________________________________________






Ramon Berenguer III, naixé eldia 11 de novembre de 1082, Rodés, Occitània - i morí el 23 de gener de 1131, aBarcelona, Comtat de Barcelona.

Ramon Berenguer III dit “el Gran”, fou Comte de Barcelona i Girona (1097 - 1131); Comte d'Osona (1097 - 1107 i 1111 - 1131); Comte de Provença (1113 - 1131) i Comte de Cerdanya (1118 - 1131). En llatí; Raimundus, Dei gratia Barchinonensis et Hispaniarum marchio, Bisuldunensium et Provincienensis.


Era fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer II (anomenat “Cap d'Estopes” pel seu cabell ros), i la seva muller Mafalda de Pulla-Calàbria.

L'assassinat del seu pare Berenguer II pocs dies després del seu naixement va causar una greu commoció, aprofitada a l'exterior pel vescomte de Besiers, Bernat Ató, per posessionar-se de Carcassona i Rasès, mentre que a l'interior es produïen divisions.

Es tenia per cert que el seu oncle (Berenguer-Ramon, germà del seu pare) havia assassinat o fet assasinar a Cap d'Estopes i se l'ha anomenat des de llavors "El Fratricida".

El 1083 es formà el partit antifratricida encapçalat per Ramon Folc I de Cardona i Bernat Guillem de Queralt, als quals s'uní el bisbe de Vic Berenguer Sunifred de Lluçà, els quals encomanaren durant 10 anys la tutoria del petit fill del mort, Ramon Berenguer III, al comte Guillem I de Cerdanya, oncle del menut.

El 1086 però, aquest front antifratricida es trencà i un nou partit, encapçalat pels Montcada, Cabrera, Guerau Alemany II de Cervelló i Berenguer Sunifred de Lluçà acordà que Berenguer Ramon II el Fratricida, considerat instigador de l'assassinat, participés en la tutoria del menut que ja tenia onze anys, però prometent que no es casaria i que per tant l'herència recauria directament en el petit fill de Cap d'Estopes.

Amb la marxa del seu oncle a Terra Santa, vers el 1097, quan Ramon Berenguer III ja tenia quinze anys, va començar a poder regnar en solitari.


L'any 1103 es va casar amb Maria Díaz de Vivar, filla d'El Cid. D'aquest matrimoni tingueren dues filles:
la infanta Maria de Barcelona
la infanta Ximena d'Osona (1105-?), comtessa d'Osona, casada el 1107 amb Bernat III de Besalú, comte de Besalú, i el 1117 amb Roger III de Foix, comte de Foix



L'any 1106 es va casar amb Almodis de Mortain.
D'aquesta unió no tingueren fills.



I del seu matrimoni amb Dolça de Provença, avui fa NOU-CENTS ANYS,
van tenir CINC fills que per la seva importància històrica
es detallen més avall.





POLÍTICA AMB ELS SARRAÏNS

Les seves relacions amb els sarraïns van ser molt hostils. Com que volia estendre el seu domini pel llevant peninsular, va atacar Tortosa el 1095 i Amposta el 1097 sense èxit.

El seu matrimoni amb Maria Rodrigo de Vivar li hauria pogut donar el domini de tota la zona llevantina, si els almoràvits no haguessin interferit en els seus propòsits.

Aquests van ocupar València i, amb les seves ràtzies, van arribar a saquejar els castells d'Olèrdola i Gelida el 1107, i a amenaçar Barcelona el anys 1114, quan foren rebutjats a Martorell i 1115.

Però Ramon Berenguer III no es feu enrere per això i va impulsar el repoblament d'Olèrdola vers l'any 1118 i el Tarragonès, des de l'any 1118.
Així mateix, va col·laborar amb Pedro Ansúrez i Guerau Ponç, vescomte d'Àger, en la conquesta de Balaguer, l'any 1105.
Va estimular el repoblament de les Garrigues vers el 1119 i pressionà sobre Lleida, que també era cobejada per Alfons I d'Aragó i Pamplona.

Per millorar la defensa de les fronteres va introduir els ordes militars de l'Hospital (1109) i del Temple (1123 - 1126), al qual es va afiliar el 1130.



POLÍTICA MEDITERRÀNIA

Va ser el primer sobirà català que prengué en consideració la idea de realitzar expedicions militars a la mediterrània i de conquerir les Illes Balears. Així doncs, el 1114 es va associar a la croada pisana que en pretenia la conquesta, tot i que l'amenaça dels almoràvits tant a les illes com a Catalunya, va fer desistir de mantenir la possessió de Mallorca i Eivissa, que ja havien estat preses per una flota d'embarcacions pisanes, provençals, llenguadocianes i catalanes sota la seva direcció. En tot cas aquest atac, finalment més piràtic que de conquesta, debilità profundament l'hegemonia marítima musulmana a la mediterrània, en favor de les repúbliques comercials norditalianes, fet que posà les bases de la futura expansió marítima catalana.

A fi d'enfortir les relacions entre els pobles cristians de la Mediterrània occidental i obtenir el suport del pontificat per a la seva política de lluita contra l'Islam, va fer un viatge per mar cap a la Provença i Itàlia el 1116, i signà tractats amb els genovesos i sicilians el 1127.



POLÍTICA OCCITANA :

El primer objectiu que intentà fou recuperar Carcassona i Rasès, si bé s'hagué de conformar amb el reconeixement de vassallatge que li féu Bernat Ató el 1112.




+++++++++AVUI FA NOU-CENTS ANYS++++++++++++

LA PROVENÇA PASSÀ A SER PROPIETAT DEL CASAL
DE BARCELONA


Molt més decisiu (després de la mort de Maria Rodrigo de Vivar, el 1105) fou el matrimoni amb Dolça de Provença.

El 3 de febrer de 1112 es casà, a Arles, amb la comtessa Dolça de Provença, filla de Gerbert de Gavaldà, vescomte de Millau, Gavaldà i part de Carlat i de Gerberga de Provença, comtessa de Provença.

Aquest matrimoni permeté a Ramon Berenguer III incorporar al Casal de Barcelona el domini sobre Millau, Gavaldà, Carlat i la Provença.

Tingueren cinc fills:
La infanta Berenguera de Barcelona (1108 - 1149), casada el 1125 amb Alfons VII de Castella
L'infant Ramon Berenguer IV (1113 - 1162), comte de Barcelona i príncep d'Aragó pel seu matrimoni amb Peronella d'Aragó
L'infant Berenguer Ramon I de Provença (1115 - 1144), comte de Provença
L'infant Bernat de Barcelona (1117)
La infanta Estefania de Barcelona (1118-d1131), casada el 1128 amb Centuli III de Bigorra i el 1130 amb Ramon II de Dax
La infanta Mafalda de Barcelona (v1120-d1157), casada amb Guillem Ramon II de Castellvell
La infanta Almodis de Barcelona (1126-d1164), casada amb Ponç I Hug de Cervera, vescomte de Bas



PREEMINÈNCIA I FORÇA DEL CASAL DE BARCELONA

Amb aquestes incorporacions, el Casal de Barcelona irrompia amb força a Occitània, on van començar tot seguit les disputes amb els comtes de Tolosa per l'hegemonia.
Els primers desacords foren resolts per un tractat de repartiment de la Provença el 1125.

La preeminència indiscutible de Ramon Berenguer III a Catalunya es féu ben perceptible els següents anys:

el 1111, quan va recollir l'herència del seu gendre, el comte Bernat III de Besalú; el 1117 quan heretà del seu parent, el comte Bernat I de Cerdanya;
i el 1128 quan va rebre l'encomanació del senyor de la vila i batllia de Peralada.
Amb ell, el Comtat de Besalú s'integra definitivament al comtat de Barcelona.



INDEPENDÈNCIA ECLESIÀSTICA CATALANA

Convertit en el líder indiscutible dels catalans, va donar la ciutat de Tarragona i la seva comarca al bisbe de Barcelona, sant Oleguer, per a qui va obtenir la dignitat arquebisbal i aconseguí així, finalment, la independència eclesiàstica de les diòcesis catalanes.



COMPILÁCIÓ DEFINITIVA DELS USATGES

Segurament a ell, als jutges de la seva cort i als seus consellers, entre els quals hi havia el mateix bisbe Oleguer, es deu la definitiva compilació dels Usatges, on el comte de Barcelona és present com un líder supracomtal.


DENOMINACIÓ DE CATALUNYA

Enric de Pisa (Henricus Pisanus), que va narrar l'expedició a Mallorca en el poema "Liber Maiolichinus", va veure i descriure a Ramon Berenguer III com :

El monarca d'un poble, que anomena català (Catalanensis i Catalanicus), procedent d'una pàtria que denomina Catalunya (Catalania), mots que apareixen documentats per primera vegada.









=================================










...