ALBERT EINSTEIN

FOTO : Albert Einstein
_______________________





ALBERT EINSTEIN

***************



Einstein, que sentia menyspreu per la violència i les guerres, és considerat:

El «pare de la bomba atòmica».




Al seu discurs pronunciat a Nova York, el desembre de 1945, va exposar:

« En l'actualitat, els físics que varen participar a la construcció de l'arma més terrible i perillosa de tots els temps, es troben afeixugats per un sentiment similar de responsabilitat, per no dir de culpa. (...)
Nosaltres vàrem ajudar a construir la nova arma per a impedir que els enemics de la humanitat ho fessin abans, ja que amb la la mentalitat dels nazis haurien consumat la destrucció i l'esclavitud de la resta del mon. (...)
Cal desitjar que l'esperit que va impulsar a Alfred Nobel quan va crear la seva gran institució, l'esperit de solidaritat i confiança, de generositat i fraternitat entre els homes, estigui present a la ment dels que prenen les decisions que determinaran el nostre destí. D'altra forma la civilització quedaria condemnada. »



Al maig de 1949 la revista 'Monthly Review' va publicar a Nova York un article seu sota el títol de:

" PER QUÈ EL SOCIALISME ? "
en el qual Einstein reflexiona sobre la història, les conquestes i les conseqüències de l'"Anarquia Econòmica de la Societat cCpitalista", article que avui segueix tenint una gran vigència.

Cal tenir en compte que Einstein fou un enardit activista polític molt perseguit durant la caça de bruixes del senador anticomunista Joseph McCarthy per manifestar opinions de caràcter antiimperialistes, encara que es va salvar per aportar grans avenços científics dels quals el govern nord-americà es va valer per a la seva expansió armamentística.


Originari d'una família jueva assimilada va advocar per la causa sionista, encara que fins el 1947 s'havia mostrat més partidari d'un estat comú entre àrabs i jueus.

L'Estat d'Israel es va crear l'any 1948. Quan Chaim Weizmann, el primer president d'Israel i vell amic d'Einstein, va morir l'any 1952, Abba Eban, ambaixador israelià als Estats Units, li va oferir la presidència.

Einstein va rebutjar l'oferiment dient:

"Estic profundament commogut per l'oferiment de l'Estat d'Israel i alhora tan entristit, que m'és impossible acceptar-lo".

En els seus últims anys va ser un pacifista convençut i es va dedicar a l'establiment d'un utòpic Govern Mundial que permetria a les nacions treballar juntes i abolir la guerra.

En aquesta època va llançar el conegut Manifest Russell-Einstein que feia una crida als científics per a unir-se en favor de la desaparició de les armes nuclears.

Aquest document va servir d'inspiració per a la posterior fundació de les Conferències Pugwash de Ciència i Afers Mundials que el 1995 foren guardonades amb el Premi Nobel de la Pau.



CREENCES RELIGIOSES
-------------------

Einstein distingeix tres estils que sovint es barregen en la pràctica de la religió.

·El primer està motivat per la por i la mala comprensió de la causalitat i, per tant, tendeix a inventar éssers sobrenaturals.

·El segon és el social i moral, motivat pel desig del suport i de l'amor. Ambdós tenen un concepte antropomórfic de Déu.

·El tercer —que Einstein considera el més madur—, està motivat per un profund sentit de sorpresa i misteri.


Einstein creia en «un Déu que es revela en l'harmonia de tot el que existeix, no en un Déu que s'interessa en el destí i les accions de l'home».

Desitjava conèixer «com Déu havia creat el món».


En algun moment va resumir les seves creences religioses de la manera següent:

«La meva religió consisteix en una humil admiració de l'il·limitat esperit superior que es revela en els més petits detalls que podem percebre amb la nostra fràgil i dèbil ment».

« La més bella i profunda emoció que ens es donat sentir, és la sensació d'ALLÒ MÍSIC.Ella és la que genera tota la verdadera ciència.
L'home que desconeix aquella emoció, que és incapaç de meravellar-se i sentir l'encant i la sorpresa, està pràcticament mort.
Saber que allò que per a nosaltres es impenetrable realment existeix, que es manifesta amb la més alta saviesa i la més radiant bellesa, sobre la qual les nostre embotades facultats només poden comprendre en les seves formes més primitives. Aquell coneixement, aquella sensació, és la verdadera religió. »


En alguna ocasió, en una reunió, se li va preguntar a Einstein si creia o no en un Déu, i respongué:
«Crec en el Déu de Spinoza, que és idèntic a l'ordre matemàtic de l'Univers».


Una cita més llarga d'Einstein apareix a 'Science, Philosophy, and Religion, A Symposium'
(Simposi de ciència, filosofia i religió), publicat per la Conferència de Ciència, Filosofia i Religió en la seva Relació amb la Forma de Vida Democràtica:

« Quant més imbuït estigui un home en l'ordenada regularitat dels esdeveniments, més ferma serà la seva convicció que no hi ha lloc —del costat d'aquesta ordenada regularitat—- per a una causa de naturalesa diferent.
Per a aquest home, ni les regles humanes ni les "regles divines" no existiran com a causes independents dels esdeveniments naturals.

Segurament, la ciència mai no podrà refutar la doctrina d'un Déu que interfereix en els esdeveniments naturals, perquè aquesta doctrina pot refugiar-se sempre en el fet que el coneixement científic no pot posar el peu en aquest tema.

Però estic convençut que tal comportament de part de les persones religioses no només és inadequat sinó també fatal.
Una doctrina que es manté no en la llum clara sinó en la foscor, que ja ha causat un mal incalculable al progrés humà, necessàriament perdrà el seu efecte en la humanitat.

En la seva lluita pel bé ètic, les persones religioses haurien de renunciar a la doctrina de l'existència de Déu, això és, renunciar a la font de la por i de l'esperança, que en el passat va posar un gran poder a les mans dels sacerdots.

En la seva tasca, s'han de recolzar en aquelles forces que són capaces de conrear el bé, la veritat i la bellesa en la mateixa humanitat.
Això és, segur, una tasca més difícil, però incomparablement més meritòria i admirable. »


En una carta datada del març de 1954, que fou inclosa en el llibre Albert Einstein, The Human Side (Albert Einstein, el costat humà), editat per Helen Dukas i Banesh Hoffman i publicada per Princeton University Press, Einstein diu:

« Sens dubte era una mentida el que s'ha llegit sobre les meves conviccions religioses; una mentida que és repetida sistemàticament.
No crec en un Déu personal i no ho he negat mai sinó que ho he expressat clarament. Si hi ha alguna cosa en mi que se li pugui dir religiós és la il·limitada admiració per l'estructura del món, fins on la nostra ciència pot revelar-la. »



COMPORTAMENT ÈTIC
-----------------

Einstein considerava que la ètica no era cosa de Déu sinó de la naturalesa humana.

I que tampoc no existia la immortalitat.





UNA ALTRA CITA D'EINSTEIN
-------------------------

Una d'aquelles frases que va dir, (o que, com tantes, se li atribueixen)
era:


"LA VIDA ÉS MOLT PERILLOSA. NO PER LES PERSONES QUE FAN EL MAL, SINÓ PER
LES QUE S'ASSEUEN A CONTEMPLAR EL QUE PASSA"









=======================







....