LAWRENCE ALMA TADEMA (1ª part)

FOTOS :
5- Lawrence Alma-Tadema
4- L'Educació dels nens de Clodoveu
3- Els Jugadors d'Escacs egipcis
2- El petó
1- Les Roses d'Heliogàbal

_____________________________



LAWRENCE ALMA TADEMA
********************

Sir Lawrence Alma-Tadema va néixer com Laurens Tadema el 8 de gener de 1836, al petit poble de Dronrijp, a Friesland al nord dels Països Baixos.

Era el sisè nen de Pieter Jiltes Tadema (1797-1840), el notari del poble, que havia tingut tres fills d'un matrimoni previ, i el tercer nen de la seva mare, Hinke Dirks Brouwer (circa. 1800-1863).
Hinke Brouwer era la germanastra de la primera dona de Pieter Tadema.
El seu primer fill va morir sent un nen i la segona era Atje (circa. 1834- circa. 1876), germana de Laurence, per qui tenia gran afecte.

Tadema, (que significa "fill d'Adam"), era un antic patronímic frisó, mentre que els noms Laurens i Alma venien del seu padrí.

Laurens transformaria posteriorment el seu nom cap a l'anglès -Lawrence-, i incorporaria el "Alma" al davant del seu cognom de manera que aparegués al començament als catàlegs de les exposicions, en comptes de quedar cap al final amb la "T" de Tadema. Ell no feia servir un guió entre els cognoms, sinó que varen començar a fer-ho altres i va esdevenir una convenció acceptada.

La família Tadema es va traslladar el 1838 a la ciutat pròxima de Leeuwarden, on la posició de Pieter com a notari seria més lucrativa.
El seu pare va morir quan Laurens tenia quatre anys, deixant la seva mare amb cinc nens: Laurens, la seva germana, i tres nois del primer matrimoni del seu pare.
La seva mare tenia tendències artístiques, i va decidir que s'haurien d'incorporar a l'educació dels nens els coneixements de dibuix.
Va rebre la seva primera formació artística amb un mestre de dibuix local contractat per ensenyar els seus germanastres grans.

Es volia que el Laurens fos advocat, però el 1851 a l'edat de quinze anys va patir una caiguda física i mental.
Diagnosticat com a consumptiu, li donavem poc temps de vida, i se li va permetre passar els seus darrers dies al seu lleure, dibuixant i pintant.

Deixat a la seva pròpia sort, va recobrar la seva salut i decidí seguir una carrera com a artista.

El 1852 ingressava a l'Acadèmia Reial d'Anvers on estudià primer art holandès i flamenc, amb Egide Charles Gustave Wappers.
Durant els quatre anys d'Alma-Tadema com un estudiant registrat a l'Acadèmia, va guanyar uns quants premis respectables.

Abans de deixar l'escola, cap a finals de 1855, es va convertir en ajudant del pintor i professor Louis (Lodewijk) Jan de Taeye, qui impartia cursos d'història i de vestits històrics a l'Acadèmia i en els quals Laurens havia gaudit de forma important.

Encara que Jan de Taeye no era un pintor excepcional, Alma-Tadema el respectava i es va convertir en el seu ajudant d'estudi, treballant amb ell durant tres anys.
De Taeye li facilità llibres que influïen en el seu desig de descriure temes Merovíngis als inicis de la seva carrera.
Se l'animava a descriure amb tota precisió històrica en les seves pintures, un tret pel qual l'artista seria conegut.

Alma-Tadema va deixar l'estudi de Taeye el novembre de 1858 quan retornava a Leeuwarden abans d'instal·lar-se a Anvers, on va començar a treballar amb el pintor baró Jan August Hendrik Leys,l'estudi del qual era altament considerat a Bèlgica. Sota el seu consell Alma-Tadema va pintar el seu primer treball essencial:
L'Educació dels nens de Clovis -o Clodoveu- (1861), oli sobre tela, 127 x 176,8 cm., col·lecció privada. La reina Clotilde, muller del Rei Clodoveu, apareix entrenant els seus tres nens joves l'art de llançar la destral per poder venjar la mort del seu pare.

Que pintés això va crear una sensació entre crítics i artistes quan s'exhibí la seva obra aquell any al Congrés Artístic a Antwerp.
Es diu que va establir la fundació de la seva fama i reputació.

Alma-Tadema referia que Leys, tot i pensar que la pintura va ser completada millor del que ell havia esperat, era crític amb el tractament de bala, que comparava amb formatge.
Alma-Tadema prengué aquesta crítica molt seriosament, i el portà a millorar la seva tècnica i convertir-se en el pintor primer del món de bala i granit bigarrat.

Malgrat alguns retrets del seu mestre, L'Educació dels Nens de Clovis (Clodoveu) fou honorablement rebuda tant per la crítica com pels artistes. I va ser finalment adquirida i posteriorment donada al Rei Leopold de Bèlgica.


PRIMERS TREBALLS
----------------

Jugadors d'escacs egipcis (1865), oli sobre taula, 39.8 x 55.8 cm. Col·lecció privada.

Els temes Merovingis eren el tema favorit del pintor fins a meitat dels anys 1860. És potser en aquesta sèrie que trobem l'artista mogut per la sensació més profunda i el més fort esprit de 'romance'.
Tanmateix els temes Merovingis no tenien un atractiu internacional ampli, així doncs va canviar cap a temes de la vida a l'Egipte antic que era més popular.
En aquestes escenes de francs i d'egípcis, Alma-Tadema posava gran energia i molta investigació.

El 1862 Alma-Tadema deixà l'estudi de Leys i començà la seva pròpia carrera, establint-se com a artista europeu de subjectes i temes clàssics .

El 1863 va canviar el curs de la vida personal i professional d'Alma-Tadema:
el 3 de gener moria la seva mare invàlida, i el 24 de setembre es va casar a l'Ajuntament d'Anvers, amb Marie-Pauline Gressin, la filla d'Eugene Gressin, un periodista francès de descendència reial que vivia prop de Brussel·les.
Res no se sap de la seva vida en comú i poc de la pròpia Paulina, ja que Alma-Tadema mai no va parlar sobre ella després de la seva mort el 1869.
La seva imatge apareix en un cert nombre d'olis, encara que només va pintar el seu retrat tres vegades, el més notable va aparèixer en el seu estudi (1867).
La parella va tenir tres fills. El més gran i únic varó va viure només uns quants mesos, morint de verola. Les seves dues filles, Laurence (1864-1940) i Anna (1867-1943), tenien inclinacions artístiques: la primera en la literatura, l'última en l'art. Cap de les dues no es va casar.

Alma-Tadema i la seva muller passaren la seva lluna de mel a Florència, Roma, Nàpols i Pompeia. Era el seu primer viatge a Itàlia i va desenvolupar el seu interès per descriure la vida de la Grècia antiga i de Roma, especialment aquesta última ja que hi va trobar una nova inspiració a les ruïnes de Pompeia, que el varen fascinar i enriquirien el seu treball de les futures dècades.

Durant l'estiu de 1864, Tadema coneix Ernest Gambart, l'empresari i marxant d'art més influent del segle XIX. Gambart s'impressionà amb el treball de Tadema, que estava pintant llavors Jugadors d'escacs egipcis (1865). El comerciant, adonant-se de l'inusual talent del pintor jove, li va fer un encàrrec de vint-i-quatre quadres i demanà tres de les pintures de Tadema per ser mostrades a Londres.

El 1865, Tadema es traslladà a Brussel·les on fou nomenat cavaller de l'Orde de Leopold.

El 28 de maig de 1869, després d'anys de salut precaria, la seva dona Paulina va morir a Schaerbeek, Bèlgica, a l'edat de trenta-dos anys de verola.
La seva mort deixava desconsolat i deprimit Tadema, qui deixà de pintar durant gairebé quatre mesos.
La seva germana Artje, que vivia amb la família, ajudava amb les dues filles llavors amb cinc i dos anys. Artje es feia càrrec del manteniment de la casa i va romandre amb la família fins el 1873 que es va casar.

Durant l'estiu el propi Tadema va començar a patir d'un problema mèdic que els doctors de Brussel·les varen ser incapaços de diagnosticar-li.

Gambart finalment li aconsellà anar-se'n a Anglaterra per a una altra opinió mèdica. En arribar a Londres el desembre de 1869, Alma-Tadema va ser convidat a casa del pintor Ford Madox Brown.
Allà va trobar la jove de disset anys Laura Theresa Epps de qui s'enamorà a primera vista.

El brot de Guerra francoprussiana el juliol de 1870 va obligar Alma-Tadema a marxar del continent i passar a Londres. El seu enamorament de Laura Epps jugava un paper important en el seu trasllat a Anglaterra i Gambart sentia que el trasllat seria avantatjós per a la carrera de l'artista.

Manifestant les seves raons per al trasllat, Tadema simplement deia:
"Vaig perdre la meva primera esposa el 1869, una senyora francesa amb qui m'havia casat el 1863.
Sempre he tingut una gran predilecció per Londres, l'únic lloc on, fins ara el meu treball s'havia trobat amb compradors. He decidit doncs, marxar del continent i me'n vaig per instal·lar-me a Anglaterra, on he trobat una veritable llar."

Amb les seves filles petites i la germana Artje, Alma-Tadema arribava a Londres al començament de setembre de 1870.
El pintor no va perdre ni un minut en contactar Laura, i acordaren que li hi donaria lliçons de pintura.
Durant una d'aquestes sessions, ell li proposà matrimoni. Com que tenia llavors trenta-quatre anys i Laura tenia només divuit anys, el seu pare s'oposà inicialment a la idea.
El Dr. Epps finalment va estar d'acord amb la condició que haurien d'esperar fins que es coneguessin millor l'un a l'altre.
Es casaren el juliol de 1871. Laura, amb el seu nom de casada, també guanyà una alta reputació com a artista, i apareixia en nombrosos olis d'Alma-Tadema després del seu matrimoni (Les Dones d'Amphissa (1887) n'és un exemple notable).
Aquest segon matrimoni va ser durador i feliç, encara que sense fills, i Laura es convertiria en la madrastra d'Anna i Laurence.

PINTOR VICTORIÀ
---------------
Les "Roses Of Heliogabalus" (1888), oli sobre tela, 132.1 x 213.7 cm, (col·lecció privada)es va pintar durant l'hivern, i Tadema va encarregar un enviament setmanal des de la Riviera francesa per tenir roses durant quatre mesos i assegurar la precisió de cada pètal.

Després de la seva arribada a Anglaterra, on havia d'estar la resta de la seva vida, la carrera d'Alma-Tadema va ser un èxit continuat. Es convertí en un dels artistes més famosos i altament pagats del seu temps, reconegut i demanat.
Pel 1871 havia conegut i s'havia fet amic de la majoria dels pintors Prerafaelites més importants i ho va ser en part a causa de la influència que l'artista tenia amb la seva paleta, variant els matisos, i il·luminant les seves pinzellades.

El 1872 Alma-Tadema va organitzar les seves pintures amb un sistema d'identificació incloent-hi un número d'obra sota la seva signatura i assignant també números a les imatges anteriors.
El retrat de la meva germana, Artje, pintat el 1851, està numerat com a Opus I, mentre dos mesos abans de la seva mort completava Preparatius al Coliseum, obra CCCCVIII. Aquest sistema faria més difícil fer passar falsificacions per originals.

El 1873 Alma-Tadema esdevingué l'últim denizen, amb drets limitats de ciutadania. L'any anterior ell i la seva muller varen fer un viatge al continent que durà cinc mesos i mig i els portà a Brussel·les, Alemanya, i Itàlia.
A Itàlia varen poder visitar les antigues ruïnes una altra vegada; aquest cop va adquirir unes quantes fotografies, principalment de les ruïnes, començant la seva immensa col·lecció de material arxivístic suficient per documentar els acabats de futures obres.
El gener de 1876, va llogar un estudi a Roma. La família tornaria a Londres l'abril, visitant el Saló parisenc a la seva tornada.

Una de les fotografies més important d'aquest període era : Una Audiència d'Agrippa (1876).
Quan un admirador de la pintura oferí de pagar una suma substancial per una pintura amb un tema similar, Alma-Tadema simplement va capgirar l'emperador per mostrar-lo marxant en l'anomenada: Després de l'Audiència.

El 19 de juny de 1879, Alma-Tadema fou nomenat Acadèmic, el seu premi personalment més important.
Tres anys més tard s'organitzà una retrospectiva essencial de tota la seva obra a la Galeria Grosvenor a Londres, incloent-hi 185 de les seves fotografies.
D'aquesta època (1881), també és el quadre 'El tepidarium', d'una emotiva força eròtica.

La pintura "Rivals Inconscients(1893)", oli sobre taula de 45 x 63 cm., es troba al Museu i Galeria d'Art de Bristol.
Les figures femenines d'Alma-Tadema tenen una actitud un xic avorrida cercant plaer, com si fossin mimades cortesanes.
Hi ha poc acció en les pintures d'Alma-Tadema, aquí les dues dones estan probablement esperant un amant.
La composició s'equilibra per unes plantes en flor.

El 1883 retornava a Roma i Pompeia, on havien tingut lloc noves excavacions des de la seva darrera visita. Passava una quantitat significativa de temps estudiant el lloc, anant allà diàriament.
Aquestes excursions li donaven una font suficient de contingut mentre començava a promoure el seu coneixement de la vida romana diària. De vegades, tanmateix, integrava tants objectes a les seves pintures que alguns deien que s'assemblaven als catàlegs de museus.

Una de les seves pintures més famoses és "The Roses Of Heliogabalus (1888)" - basada en un episodi de la vida de l'infame llibertí Emperador romà Elagàbal (Heliogabalus), la pintura descriu al psicopàtic Emperador ofegant el seu hoste a una orgia sota una cascada de pètals de rosa. Les flors descrites s'enviaven setmanalment a l'estudi de l'artista de Londres des de la Riviera durant els quatre mesos de l'hivern de 1887-1888.




(Continuarà en una 2ª Part)



================================




.....