LAWRENCE ALMA-TADEMA (2ª PART)

PINTURES :
5 - Rivals Inconscients 1893
4 - Primavera
3 - Favorites d'argent
2 - El descobriment de Moisès
1 - Un costum favorit (Tate Gallery)
____________________________________




LAWRENCE ALMA-TADEMA (2ª PART)

*********************


Entre els treballs d'Alma-Tadema d'aquest període hi ha: Un Paradís Terrenal (1891), Rivals Inconscients (1893), Primavera (1894), El Coliseum (1896) i Els Banys de Caracalla (1899).

Encara que la fama d'Alma-Tadema es recolza en el conjunt de pintures de l'Antiguitat, també pintava retrats, paisatges i aquarel·les, i va fer alguns aiguaforts pròpis (encara que altres en varen fer molts més de les seves pintures).


Pintura 'PRIMAVERA (1894)'
------------------------
Oli sobre tela, 179,2 x 80,3 cm, Museu J.Paul Getty, Los Angeles.
Descriu el Festival de Cereàlia en un carrer romà. Un dels treballs més famosos i populars de Tadema, li prengué quatre anys completar-lo.
Els models per a molts dels participants i espectadors eren els amics de Tadema i membres de la seva família.


PERSONALITAT
------------
Tot i l'encant silenciós i l'erudició de les seves pintures, Alma-Tadema conservava un sentit de l'entremaliadura juvenil. Era infantil en els seus acudits i en els seus esclats sobtats de mal geni, que podia desaparèixer ràpidament en un somriure atractiu.

En la seva vida personal, Alma-Tadema era extrovertit i tenia una personalitat extraordinàriament càlida.[15] Tenia la majoria de les característiques d'un nen, associat amb els trets admirables d'un consumat professional. Un perfeccionista, es mantenia diligent en tots els aspectes, encara que una mica obsessiu i pedant amb els treballadors. Era un empresari excel·lent, i un dels artistes més rics del segle XIX. Alma-Tadema era tan ferm en temes de diners com ho era amb la qualitat del seu treball.

Com a home, Lawrence Alma-Tadema era una persona afectuosa, bastant corpulent, robust i divertit. No hi havia ni un indici de l'artista delicat que era. Va ser un alegre amant del vi, les dones i les festes.


DARRERS ANYS
-------------
La producció d'Alma-Tadema va disminuir amb el temps, deguda en part per problemes de salut però també per la seva obsessió en decorar la seva nova casa on es traslladà el 1883.
No obstant això, continuava exposant al llarg dels anys 1880 i a la següent dècada, rebent una quantitat important de premis al llarg de la seva trajectoria, incloent-hi la Medalla d'Honor a l'Exposició de Universal de París de 1889.
Fou elegit membre honorífic de la Dramatic Society de la Universitat d'Oxford el 1890guanyà la Gran Medalla d'Or a l'Exposició de Belles Arts Internacional a Brussel·les de 1897.
El 1899 va ser nomenat Knighted a Anglaterra, el vuité artista del continent en rebre l'honor.
No tant sols va ajudar amb l'organització de la secció britànica a l'Exposició Universal de París (1900), sinó que també exhibí dos treballs que varen guanyar el diploma Gran Prix. També col·laborà amb la Fira Mundial de Saint Louis de 1904 on va estar ben representat i rebut.

Durant aquest període, Alma-Tadema va ser molt actiu amb el disseny i producció teatral, dissenyant molts vestits.
També estengué el seu horitzó artístic i començà a dissenyar mobiliari, sovint modelat a partir de motius pompeians o egipcis, realitzant il·lustracions, teixits i marcs.
El desenvolupament dels seus diversos interessos subratllen el seu immens talent.

Cadascuna d'aquestes gestes es fa servir a les seves pintures, doncs sovint incorporava part dels seus dissenys de mobiliari a la composició, així com molts dels seus propis dissenys de roba als seus temes femenins.
Durant el seu darrer període de creativitat Alma-Tadema continuà produint pintures, que repeteixen la fórmula reeixida de dones en terrasses de marbre amb vistes al mar com en el cas de Favorites d'Argent (1903).
Entre 1906 i la seva mort sis anys més tard, Alma-Tadema va pintar menys però encara va produir ambicioses pintures com El Descobriment de Moisès (1904).

El 15 d'agost de 1909 la seva esposa, Laura, moria a l'edat de cinquanta-set anys. L'afectat vidu sobrevisqué a la seva segona esposa durant menys de tres anys.

La seva última composició va ser Preparació al Coliseum (1912).

A l'estiu de 1912, Alma Tadema va ser acompanyat per la seva filla Anna a Kaiserhof Spa, Wiesbaden, Alemanya on havia de ser tractat d'una ulceració d'estómac.
Moria allà el 28 de juny de 1912 a l'edat de setanta-sis anys. Esta enterrat en una cripta a la catedral de Saint Paul a Londres.


ESTIL
-----
Favorites d'Argent, 1903, oli sobre taula, 69,1 x 42,2 cm, es troba a les Galeries d'Art de la Ciutat de Manchester. Un exemple excepcional del brillant blanc marmori de Tadema que contrasta contra un teló de fons enlluernador del blau mar mediterrani. L'artista eliminà el camp mitjà, i el primer pla es contrasta abruptament amb l'horitzó distant, creant un efecte dramàtic.

Els treballs d'Alma-Tadema són notables per la forma en que pinta les flors, les textures i els materials sólids reflectants, com metalls, ceràmica, i especialment el marbre. En efecte, la seva descripció realista del marbre li va comportar ser anomenat el pintor marbelous.

El seu treball mostra moltes bones realitzacions i el color brillant dels antics mestres holandesos. Per l'interès humà amb el que impregna totes les seves escenes de la vida antiga, les transporta a l'àmbit de la sensibilitat moderna, i ens encanta amb un sentiment dolç i joganer.

Des del començament de la seva carrera, Alma-Tadema es va ocupar especialment de la precisió arquitectònica, sovint incloent-hi objectes que veia als museus -com el Museu Britànic a Londres- en els seus treballs.

També llegia molts llibres i n'agafava moltes imatges. Amassava un nombre enorme de fotografies de llocs antics a Itàlia, que va fer servir per a desplegar la màxima precisió en els detalls de les seves composicions.

Alma-Tadema era un perfeccionista. Treballava assíduament per fer la majoria de les seves pintures, sovint repetidament refent parts de pintures abans que les trobés satisfactories per al seu alt nivell d'exigència.
Era sensible en tots els detalls i en cada línia arquitectònica de les seves pintures, així com les escenes que descrivia.

Per a molts dels objectes, en les seves pintures, descrivia el que tenia davant seu, fent servir flors fresques importades de l'altre extrem del continent i fins i tot de l'Àfrica, afanyant-se per acabar les pintures abans que les flors es pansessin.

Era aquest compromís amb la veracitat que el feia guanyar reconeixement però també provocava que molts dels seus adversaris s'aixequessin en armes contra els seus treballs gairebé enciclopèdics.

El treball d'Alma-Tadema s'ha connectat amb els pintors Simbolistes europeus.
Com a artista de reputació internacional, se'l pot citar com a influència de figures europees com Gustav Klimt i Fernand Khnopff. Els dos pintors incorporen motius clàssics als seus treballs i utilitzen els mecanismes de composició originals d'Alma-Tadema com el brusc tall a la vora de la tela.
Com Alma-Tadema, també fan servir imatges codificades per transmetre significat a les seves pintures.

REPUTACIÓ
---------
El Descobriment de Moisès, 1904, oli sobre tela, 137,7 x 213,4 cm, (col·lecció privada) inclou un cert nombre d'objectes arqueològics amb inscripcions, resultat de la investigació diligent de Tadema.
Després de dos anys treballant en la pintura, la seva dona li assenyalà que l'infant Moisès era ara un nen, i no necessitava ja ser portat!

Sir Lawrence Alma-Tadema era indiscutiblement el pintor més reeixit de l'era victoriana. Durant més de seixanta anys va donar exactament el que volia la seva audiència: el seu distintiu, d'elegants pintures de gent bonica en escenes clàssiques.
Les seves reconstruccions increïblement detallades de la Roma antiga amb homes lànguids i dones contra el blanc del marbre a la llum del sol enlluernandor, aportaven al seu públic una ullada d'un món que tots haurien volgut construir per a sí mateixos com a mínim en l'actitud, si no en els detalls.

Essent un artísta del seu temps, quan el període victorià va acabar també ho feu la seva comercialització.
Al final de la seva carrera, l'art com el d'Alma-Tadema ja no es va apreciar tant com ho havia estat abans. Els moviments nous en l'art havien començat i les seves imatges, que s'identificaven com "Victorians amb togues", varen quedar sense interés.
Els darrers anys de la seva vida va veure la pujada del Postimpressionisme, el Fauvisme, el Cubisme i el Futurisme, que airadament desaprovava.
Com el seu alumne John Collier escrigué, "és impossible conciliar l'art d'Alma-Tadema amb el de Matisse, Gauguin i Picasso.

Les pintures que uns quants anys s'havien venut per £10,000, eren ara pràcticament impossibles de vendre.
Algunes de les seves pintures es podrien haver adquirit per a penes £20 en aquella època. El seu llegat artístic gairebé va desaparèixer.
Com que les actituds del públic en general i la dels artistes en particular es tornaren més escèptiques amb les possibilitats de la consecució humana, les seves pintures eren rebutjades cada vegada més.
Va ser declarat "el pitjor pintor del segle XIX" per John Ruskin, i un crític fins i tot sentenciava que les seves pintures eren "prou dignes per guarnir caixes de bourbon."

Després d'aquest període breu de ser activament ridiculitzat, se'l va consignar a una relativa obscuritat durant molts anys. Només durant els trenta darrers anys del segle XX, el treball d'Alma-Tadema s'ha reavaluat per la seva importància dins del segle XIX, i més específicament, dins de l'evolució de'art anglès.


La pintura 'Un Costum Favorit, 1909', és un oli sobre taula, de 66 x 46 cm, i es troba a la Tate Gallery, Londres.
Es tracta d'una imatge tranquil·la, fresca, atractiva amb tocs d'una narrativa implícita que se suma al seu atractiu.

Ara està considerat com un dels principals pintors de personatges clàssics del segle XIX amb uns treballs que demostren la cura i exactitud d'una era captada intentant visualitzar el passat.

La meticulosa investigació arqueològica d'Alma-Tadema, incloent-hi la investigació de l'arquitectura romana (era tan minuciós que tots els edificis presents a les seves obres podrien haver-se construït fent servir eines i mètodes romans), va comportar que les seves pintures es fessin servir com a material de font pels directors de Hollywood en la seva visió del món antic per a pel·lícules com D. W. Griffith a 'Intolerància' (1916), 'Ben-Hur' (1926), 'Cleopatra' (1934), i el més notable de tot, la reconstrucció èpica de Cecil B. DeMille a 'Els Deu Manaments' (1956).
En efecte, Jesse Lasky Jr., el co-guionista d'Els Deu Manaments, descrivia com el director habitualment estenia còpies de les pintures d'Alma-Tadema per indicar als seus dissenyadors d'estudi l'aspecte que volia aconseguir.
Els dissenyadors de l'oscaritzada 'Gladiator' feien servir les pintures d'Alma-Tadema com a font central d'inspiració.

Les pintures d'Alma-Tadema també varen ser la inspiració pel disseny d'interiors del castell Cair Paravel a la pel·lícula de 2005 'Les Cròniques de Nàrnia': el lleó, la bruixa i l'armari .

Al final dels anys 1960, el ressorgiment d'interès en la pintura victoriana guanyava ímpetu, i un cert nombre d'exposicions ben nodrides varen tenir lloc.
Allen Funt, el creador i amfitrió de la versió americana del programa de televisió Càmera Indiscreta, era col·leccionista de pintures d'Alma-Tadema quan la reputació de l'artista al segle XX estava en el seu punt més baix.
Després que Funt fos robat pel seu comptable (que posteriorment es va suicidar), va estar forçat a vendre la seva col·lecció a Sotheby a Londres el novembre de 1973. Amb aquesta venda, l'interès en Alma-Tadema es despertava.

Anteriorment, el 1960, la Galeria Newman havia intentar vendre primer, i posteriorment donar (sense èxit), un del seus treballs més célebres 'El Descobriment de Moisès' (1904).
El primer comprador n'havia pagat £ 5.250 quan es va acabar, però quan es va subhastar a Christies de Nova York el maig de 1995, va tenir un preu de £1.75 milions.







=======================



.....