TADEUSZ KANTOR

Fotos:
1 - Tadeusz Kantor
2 - Cadira esculpida en ciment,14m.d'alt
3.- Bust commemoratiu de Tadeusz Kantor
________________________________________





TADEUSZ KANTOR

**************

Tadeusz Kantor (6 d'abril de 1915, Wielopole Skrzyńskie, Galítsia, Polònia - 8 de desembre de 1990, Cracòvia) fou un pintor, artista, assemblatgista director de teatre, escenògraf, escriptor, actor i teòric de l'art polonès.

Kantor és famós per les seves presentacions teatrals revolucionàries tant a Polònia com a l'estranger.

La seva actitud artística s'inspira en el constructivisme, el dadaisme, la pintura informal i el surrealisme.

[
Va néixer a Wielopole Skrzyńskie, Galítsia (aleshores part de l'Imperi austrohongarès) i es graduà a l'Acadèmia de Belles Arts de Cracòvia el 1939.
Durant l'ocupació nazi de Polònia fundà el Teatre Independent i exercí com a professor a l'Acadèmia de Belles Arts, així com de director de teatre experimental
a Cracòvia del 1942 al 1944.

Després de la guerra es féu conegut pel seu treball vanguardista en el disseny d'escena, incloent-hi el disseny per a 'Sant Joan' (1956) i per a 'Mesura a mesura'
(1956).
Entre els canvis específics al teatre tradicional es troben els escenaris estesos cap a l'audiència i l'ús de maniquís com a actors reals.

VIDA ARTÍSTICA
--------------
Desencantat per la creixent institucionalització del vanguardisme, el 1955 formà un nou ensemble teatral amb un grup d'artistes visuals: Cricot 2.
Als anys 60, Cricot 2 realitzà presentacions a molts teatres de Polònia i de l'estranger, i obtingué reconeixement pels seus happenings en escena.
El seu interès estigué centrat sobretot en l'absurdisme i en l'escriptor i dramaturg polonès Stanisław Ignacy Witkiewicz (conegut també com Witkacy).
Les produccions teatrals de les obres de Witkacy La sípia (1953) i La gallina d'aigua (1969) foren vistes com als seus èxits més grans durant aquella època.
Una representació de 1972 de La gallina d'aigua fou descrita com "l'esdeveniment més comentat al Festival d'Edimburg".

Als anys 70 La classe morta (1975) fou la més famosa de les seves obres.
El propi Kantor hi dóna vida a un mestre que presideix una classe de personatges aparentment morts que són confrontats per maniquís que es representen a ells mateixos però més joves.
Ja als anys 50 Kantor havia començat a experimentar amb la juxtaposició de maniquís i actors de debò.

Els seus últims treballs als anys 80 foren reflexions molt personals.
Com a La classe morta, algunes vegades es representava a si mateix en escena.
Als anys 90 el seu treball es féu famós als Estats Units gràcies a les presentacions del club de teatre experimental d'Ellen Stewart.

(FINS AQUÍ, és informació treta de Vikipedia)
¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨


La informació que segueix, és extractada d'un reportatge
de J.M. de SAGARRA ÀNGEL, publicat a CULTURA el 8-12-2011
_________________________________________________________

Tadeusz Kantor, conscient dfel caràcter efímer i en gran mesura intangible de la seva obraescènica, sempre va demostrar un interès gairebé obssessiu per la conservació -per tots els mijants i en tots els suports a l'abast- dels testimonis
del procés de creació dels seus espectacles: Quaderns de direcció, croquis, figurins, projectes escenogràfics, filmacions d'assajos i de representacions, això, a banda dels inconfusibles objectes escènics elevats a la categoria d'obres d'art (com la Màquina aneantisòria i l'Invent del Sr. Daguerre), com també els originals manuscrits i mecanoscrists dels seus textos teòrics, redactats a Polònia i arreu del món, durant les gires de la companyia del "Teatre Cricot 2", en cambres d`hotel, aeroports, autocars, i sovint no passats a net: tot un desgavell de documents i objectes heterogènis que, a partir del 1986, Kantor va decidir aplegar en un centre de documentació que ell mateix va anomenar 'Cricoteka' (de Cricot, el nom de la companyia i kartoteka, que vol dir fitxer en polonès), l'organització del qual va encomanar a la seva estreta col·laboradora Anna Halczak, en qui l'artista tenia posada una confiança absoluta.

Al llarg dels anys 80, especialment durant les gires del Teatre Cricot 2, Tadeusz Kantor va anar produint una col·lecció de dibuixos, pastels i aquerel·les, aplegats en l'anomenat "Diari de Viatge", cap a tres-cents treballsx que completen,per una via paralel·la, la seva producció artística dels darrers deu anys.
Aquests treballs, identificats per una A majúscula, els va dedicar justament a Anna Halczak, a qui Kantor en va confiar la custòdia, i també la de les "Notes de viatge" i els "Comentaris íntíms"(les impressions personals -però també formulacions de caràcter conceptual i teòric-, consignades durant les gires de la companyia).

A més a més Anna Halczak va ser la font d'inspiració d'una colla de quadres de Kantor, pertanyents a la sèrie "Més enllà no hi ha res", de final dels anys 80, període fecundíssim de la seva producció en què, en el transcurs de quatre anys (del 12987 al 1990), Kantor reprèn l'activitat com a artista plàstic, desenvolupa diversos tallers escènics i produeix dos espectacles del Teatre Cricot 2, "Mai més ja no tornaré aquí" i "Avui és el meu aniversari" (aquest darrer, estrenat pòstumament, al gener del 1991, al Théatre Garonne de Tolosa).






==========================




Seguirà (si m'és possible) una entrada-resum de la
persona d'Anna Halczak, i la seva lluita (després de
la mort de Kantor) per les tensions que es van produir
i la seva lluita per conservar la Cricoteka que a ella
li va ser confiada per Kantor.






......
......