LA LIGURIA

Foto: Mapa de localització de LA LIGURIA (Itàlia) ____________________________ *****LA LIGÚRIA***** (en lígur: Liguria) -------------------- ÉS una regió de la costa del nord-oest de la Península Itàlica. Administrativament és una regió de la 'República Italiana' que fa frontera amb la Provença a l'oest, el Piemont al nord, i l'Emília-Romanya i la Toscana a l'est. La capital és Gènova. La Val Ròia, a l'extrem nord-est de l'actual regió administrativa de Ligúria, pertany culturalment a Occitània puix que hi ha localitats a les quals es parla occità, segons la llei italiana número 482 de 1999 sobre les minories lingüístiques. OROGRAFIA. ---------- Constitueix una regió marítima que s'allarga entre la Provença, a l'Oest, i la Toscana, a l'Est, formada per una estreta faixa costanera que voreja la mar Lígur. Els últims contraforts dels Alps Marítims i les primeres serralades dels Apenins l'envolten i formen un arc en forma d'amfiteatre, alhora que la separen de l'alta vall del Po i de la mitjana. El sector alpí ofereix els relleus més alts (Mont Saccarello, 2 200 m), mentre que en el sector apenínic els relleus són més suaus. Protegida per les muntanyes, la Ligúria gaudeix d'un clima suau i temperat, sobretot a la faixa costanera. Gènova, té 6,5°C de temperatura mitjana al gener i 23,7°C al juliol. A l'interior, l'altitud fa els hiverns més rigorosos. Els rius són curts i de règim torrencial; només es destaquen el Magra i la Roia. POBLACIÓ -------- És una de les regions més poblades d'Itàlia, amb una densitat molt que és superior a la mitjana del país (301 hab/km² i 188 hab/km² al 1999, respectivament). La seva població, però, és molt desigualment repartida; es concentra principalment a la costa, on solament la ciutat de Gènova agrupa el 43,8% del total. ECONOMIA -------- El caràcter muntanyós de la regió no hi ha afavorit gaire l'activitat agrícola, la qual a l'interior va en regressió i en decadència, bé que a la costa s'han especialitzat en conreus intensius d'hortalisses, fruiters i flors. La pesca, activitat tradicional, avui hi té poca importància. La principal riquesa de la Ligúria és la indústria i el comerç, que tenen com a base els ports de Gènova, Savona i La Spezia. Les indústries principals són les metal·lúrgiques i siderúrgiques, les construccions navals, les de refinatge de petroli, les mecàniques, les químiques —que han tingut un gran impuls en els últims anys— i les alimentàries. L'activitat turística, afavorida per les excel·lents condicions climàtiques, és també important. HISTÒRIA -------- Fou habitada en època antiga per pobles lígurs, que adquiriren la ciutadania romana (segle I aC). Les invasions bàrbares no la van afectar greument, i el 553 fou ocupada per l'imperi Bizantí. Serà dominada successivament pels llombards (641) i pels francs (774), passà a dependre del Sacre Imperi Romanogermànic, bé que el poder es disgregà en mans dels senyors laics o eclesiàstics. Devastada per incursions sarraïnes (ss VIII-X), les croades i la represa del tràfic marítim permeteren el desenvolupament de la regió i l'aparició de comuns autònoms (Gènova, Savona, Noli, etc), però Gènova s'esforçà a unificar-la sota el seu domini (República de Gènova). La política lígur oscil·là entre els grans poders veïns (l'Imperi, els Senyors de Milà, França i, després, Espanya i Àustria), i mantingué la independència, llevat de breus períodes de dominació estrangera durant la Revolució Francesa, quan es va transformar en la República Lígur i el Primer Imperi Francès que l'absorbí fins el 1814, fins a entrar a formar part del regne de Savoia (1815). =================== ....