FOTOS:
Pinture de Segle XIX (al fons,l'Ajuntament de París)
Antiga Església Sª Genoveva a Paris (avui EL PANTEÓ).
Façana Abadia Stª Genoveva, com va ser fins S.XVIII
Sarcòfag buit de Sta.Genoveva, avui a l'Església del
Mont-St.Etiènne, de París
Crom de mitjan segle XX d'una marca de xocolata,
representant Sta.Genoveva
_______________________________________________________


GENOVEVA DE PARIS

==================

Que avui és la seva Santa Patrona
de nom secular Genoveffa.
Enterrament Basílica de Sainte-Geneviève
a (París, actual Panthéon).
restes desaparegudes al 1793;
avui, cenotafi a Saint-Étienne-du-Mont (París)



Santa Genoveva (Sainte Geneviève) nascuda a Nanterre, ca. 419/422 - París 502/512), en llatí Sancta Genovefa (del germànic keno (raça) i wefa (esposa)

Va ser una dona cristiana venerada com a santa a les esglésies catòlica i ortodoxa i com a Santa Patrona de la ciutat de París.

La seva festivitat litúrgica és el 3 de gener.
______________________________________________


Les fonts que es coneixen de la vida d'aquesta santa barregen elements històrics i molts de llegendaris que són difícils de destriar.

La descriuen com una noia nascuda a Nanterre, de pare franc i mare gal·loromana, que va crèixer a pagès dedicada al treball de la granja.

Un dia, Sant Germà Bisbe d'Auxerre, camí de París, va passar per Nanterre i Genoveva li confià el seu desig de lliurar la seva vida a Déu.
El bisbe l'encoratjà a que, quan fes quinze anys, es fes monja.

Quan els seus pares van morir, anà a viure amb la seva padrina Lutetia a París.
La jove destacava per la seva pietat i devoció per les obres de caritat i la mortificació i penitència que feia, i que va continuar durant anys.

Va escollir de refusar el matrimoni i viure casta.

Tenia episodis de visions i profecies, que van fer que alguns veïns volguessin matar-la ofegant-la, creient que eren obra d'un mal esperit.
Protegida per Germà, va iniciar la seva vida religiosa.

Va fer erigir una capella sobre el sepulcre del bisbe Dionís de París.

El 451, les tropes d'Atila i els huns s'apropaven a París i la població estava terroritzada i volia abandonar la ciutat fugint del que creien una mort segura.

Genoveva, amb l'ajut de Germà, va persuadir-los que no ho fessin, que esperessin a la ciutat i que la defensessin, i els huns van marxar sense atacar-la.

Es va dir que les pregàries de Genoveva havien fet que Atila abandonés el seu objectiu i marxés cap a Orléans.

A la Catedral de Meaux, hi ha un vitrall gòtic, de Genoveva i un fresc de Puvis de Chavannes de la Santa portant gra i blat als assetjats de Paris.


Durant el setge de París del 464, comandat per Khilderic I, que va durar cinc anys, Genoveva va traspassar les línies del assetjadors en un grup d'onze vaixells, navegant pel Sena, fins arribar a Troyes i tornant-hi portant gra per a la ciutat, que va repartir equitativament entre la població.

També va demanar a Khilderic pel respecte als presoners de guerra, aconseguint-lo, ja que la considerava un ésser diví.

Després, Clodoveu I va alliberar els captius castigant els que els havien fet mal, com Genoveva li havia dit que fes i el 496 es va convertir al cristianisme, essent batejat per sant Remigi de Reims.

Genoveva s'havia retirat a una ermita a un turó, el Mons Lucotitius (avui la Montagne Sainte-Geneviève), on feia vida eremítica de gran austeritat, sense sortir-ne entre l'Epifania i el Dijous Sant.
Hi va morir el 502, amb gairebé noranta anys, el 3 de gener, essent-hi sebollida.

Al costat seu, van ésser també enterrats Clodoveu i la reina Clotilde.


Els miracles al voltant de la seva tomba es van succeir i Genoveva va ser canonitzada, i en 520 l'església va ésser-li dedicada amb el nom de Sainte-Geneviève-du-Mont.

Al costat s'aixecà una abadia benedictina, important centre cultural durant l'Edat mitjana. Al segle XVIII, una nova església s'hi edificà, projectada per Jacques-Germain Soufflot, en estil neoclàssic (El Panteó).

Durant la Revolució francesa, les restes de la santa van ser profanades, cremades i llençades al Sena en 1793, i l'església va ser desacralitzada i convertida en el Panthéon.

L'antiga abadia és avui el Lycée Henri IV, que conserva encara el campanar de l'antiga església.

A la veïna església de Saint-Étienne-du-Mont, hi ha les relíquies conservades de la santa i el cenotafi amb una reproducció del sarcòfag destruït durant la revolució.




=====================





SOBRE LA LLEGENDA :

El nom de la padrina, Lutetia, antic nom de la ciutat de París, és part de la llegenda i té un valor simbòlic.

Probablement, Atila no espereva trobar resistència; París, a més, tenia muralles, i el cabdill va preferir de cercar un objectiu més fàcil, com podia ésser Orléans.
Poc després seria derrotat als Camps Catalàunics.






*****************************



...