ACUDITS FILOSÒFICS

FOTO: Portada del Llibre
"PLATÓ I UN ORNITORINC ENTREN EN UN BAR"






ACUDITS FILOSÒFICS
__________________



Els dos filòsofs nord-americans, Daniel KLEIN i Thomas CATHCART, primer van publicar "Plató i un ornitorinc entren en un bar… " (Barcelona, La Campana, 2008), un llibre que intenta fer entendre temes filosòfics amb acudits.

Axí, qüestions de metafísica, lògica, epistemologia i moltes altres són esbossades recurrent a filoacudits.

L’èxit d’aquest llibre ha animat als autors a redactar un segon llibre, aquest amb el títol "Heidegger i un hipopòtam travessen les portes del cel..." (Barcelona, La Campana, 2010), delimitat temàticament a la vida, la mort i a l’altra vida.




Els acudits filosòfics del primer llibre són, des del meu punt de vista, molt més potents i suggerents que els del segon.
Vet aquí alguns dels acudits junt amb la temàtica vinculada a ells.



a) Parlant del 'racionalisme' i aportant llum sobre el pensament de Leibniz. (“Plató i un … “; pàg 27)

L’optimista diu:
-El got està mig ple.

El pessimista diu:
-El got està mig buit.

El racionalista diu:
-Aquest got és el doble de gran del que és necessari.



----------




b) El 'criteri de demarcació' de Popper estableix la distinció entre els enunciats científics i els no científics.
Així l’astronomia és científica i l’astrologia, no.
Quin és aquest criteri? La falsabilitat.
Els enunciats de l’astrologia NO són falsables, sempre tenen raó; són enunciats com:
“els dimecres sempre plou o no plou”.` (“Plató i un … “; pàg 46-47)

Dos homes preparen l’esmorzar.
Mentre un s’unta la torrada de mantega, diu:
-T’has adonat que si et cau una torrada a terra sempre cau del costat de la mantega?
-No -diu l’altre home-, segur que si ens ho sembla és perquè després és molt empipador de netejar.
Què t’hi jugues que cau amb el costat de la mantega cap per amunt les mateixes vegades.

El primer home diu:
-Ah, sí? Mira.
Deixa caure la torrada, que queda a terra amb el costat de la mantega cap per amunt.
El segon home diu:
-Ho veus? Ja t’ho deia.
El primer home insisteix:
-No, ja veig què ha passat. En untar la torrada m’he equivocat de costat!



----------




c) Una fal·làcia de la lògica informal és "l’argument circular".
La conclusió es recolza en les premisses, i les premisses es recolzen en la conclusió. (“Plató i un … “; pàg 57-58)

Era la tarda, i els indis de la reserva van preguntar al seu nou cap si l’ hivern seria fred.
Educat segons els costums del món modern, el cap no havia aprés mai els vells secrets i no tenia manera de saber si l’hivern seria fred o suau.
Per curar-se en salut, va aconsellar a la tribu que recollís llenya i estigués preparada per a un hivern fred.
Al cap d’uns dies, se li va acudir una idea pràctica d’última hora i va trucar al Servei Meteorològic Nacional per preguntar si preveien un hivern gaire fred.
El meteoròleg va contestar que, efectivament, creia que l’ hivern seria força fred. El cap va aconsellar a la tribu que arreplegués encara mes llenya.

Dues setmanes després, el cap va tornar a posar-se en contacte amb el Servei Meteorològic.
-Els continua semblant que serà un hivern fred? -va preguntar el cap.
-I tant! -va contestar el meteoròleg-. Sembla que hivern serà molt fred.
El cap va recomanar a la tribu que recollís fins a l’últim branquilló que trobessin.

Un parell de setmanes després, el cap va tornar a trucar al Servei Meteorològic i va preguntar quina mena d’hivern comptaven que hi hauria en aquell moment.
El meteoròleg li va dir:
-Ara preveiem que serà un dels hiverns mes freds de la història!
-De debò? -va dir el cap-. Com en poden estar tan segurs?
El meteoròleg va contestar:
-Els indis arrepleguen llenya com bojos!



----------



d) Zenó dissenyà unes paradoxes amb les que pretenia defensar, seguint el seu mestre Parmènides, la 'immutabilitat radical de la realitat'.

La més coneguda d’aquestes paradoxes és la d’Aquil•les, que no atrapa a una tortuga que comença una carrera amb un petit avantatge.

El següent acudit sembla haver estat dissenyat pel mateix Zenó;
ara bé, consideraria que s’ha de continuar! (“Plató i un … “; pàg 63)


VENEDOR: Senyora, aquesta aspiradora li reduirà la feina a la meitat.

CLIENTA: Fantàstic! Doni-me’n dues!




----------



e) Plató, en la seva obra La República, defensa que la virtut o excel•lència superior del filòsof i dels que han de governar és "la saviesa"; a aquesta s’hi arriba entenent o intuint la idea de bé. (“Plató i un … “; pàg 101-102)

En una reunió de la Facultat, de sobte apareix un àngel i diu al cap del departament de filosofia:
-Et concediré qualsevol dels tres dons que triïs:
saviesa, bellesa o deu milions de dòlars.
Immediatament, el professor escull la saviesa.

Es produeix una llampegada i el professor apareix transformat (per la saviesa), però se’l veu assegut, amb la mirada fixa a la taula.

Un dels seus col•legues li murmura:
-Digues alguna cosa.
-M’he equivocat! -diu el professor.



----------



f) El tema de la 'relativitat o no dels valors' sempre ha estat central en les debats filosòfics.
Fàcilment és pot passar d’una perspectiva a una altra. (“Plató i un… “; pàg 216)


PAT: Et truco des de l’autopista amb el meu nou mòbil.
MIKE: Vés amb compte, Pat. A la radio acaben de dir que hi ha un boig que va per l’autopista en sentit contrari.
PAT: Un boig? Què coi un, n’hi ha centenars!!



----------



g) Plató, en el seu diàleg Menó i per boca de Sòcrates prova que existeixen "coneixements innats".
Amb un seguit de preguntes i respostes, un esclau descobreix que en el seu interior té coneixements que no ha adquirit. (“Heidegger i un …“ pàg 137)

Un matrimoni es matricula a classes de xinès.
El professor els demana:
-¿Que tenen intenció d’anar a la Xina?
-No, no -diu el marit-. És que acabem d’adoptar un nadó de la Xina, i volem entendre el que dirà quan comenci a parlar.




-------------




h) De la pluralitat de corrents filosòfics del segle XX, algun segueix l’estil filosòfic i subtilesa que Heidegger mostra en la seva obra “L’ésser i el temps”.
Un estil que sembla no convèncer a Sant Pere. (“Heidegger i un …“ pàg 269-270)

Resulta que Heidegger i un hipopòtam arriben davant de les portes del cel i sant Pere els diu:
-Nois, avui només ens queda lloc per a un més, o sigui que entrarà aquell dels dos que em doni la millor resposta a la pregunta de quin és el sentit de la vida.

Heidegger diu:
-Pensar l’Ésser en sí explícitament, exigeix el menysteniment de l’Ésser fins al punt que es fonamenti i s’interpreti en termes d’éssers i per a éssers com a seu fonament, com en tota metafísica.

Abans que l’hipopòtam tingui temps d’emetre ni una sola paraula,
sant Pere li diu:
-Avui és el teu dia de sort, hipopòtam!




******************************





Certament, ni Plató ni Heidegger han brillat pels seus acudits ni han valorat positivament el riure; més aviat 'au contraire'.

Plató, en La República, anatematitza el riure pel que comporta de desmesura.

Però altres filòsofs han reconegut les seves potencialitats,
com NIETZSCHE a 'Aíxí parlà Zaratustra'.



===========================================