LES VESPRES SICILIANES

FOTO : Vespres Sicilianes
(Pintura de Francesco Hayez, 1846)
__________________________________






LES VESPRES SICILIANES

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&



Quantes vegades d'infants, haviem sentit dir: "Déu meu, això ja semblen les Vespres Sicilianes!" i enteniem que era cosa molt dolenta, però sense saber de què venia
la dita.


DONCS ÉS COSA HISTÒRICA
-----------------------

El 1262 Constança de Sicília, es casa amb Pere el Gran, Comte de Barcelona i rei d'Aragó.

Aquesta situació d'acostament entre la dinastia Hohenstaufen i el Casal de Barcelona, essent Constança l'hereva del rei Manfred I , provoca l'antipatia del Papa francès Climent IV que buscarà ajuda en Carles I d'Anjou, germà petit del seu aliat Lluís IX de França.

Les tropes de Carles d'Anjou entren a l'illa i batran Manfred I en la batalla de Benevent.
Com a conseqüència, Carles d'Anjou és coronat rei de Sicília a Roma el 1266, establint la seva autoritat sobre Sicília per la força, després de la revolta gibel·lina de Conradí de Sicília el 1268.
Buscant la supremacia al Mediterrani va aliar-se amb el destronat Balduí II de l'imperi Llatí de Constantinoble, i contra Miquel VIII Paleòleg.

Sota Carles d'Anjou, i posteriorment del seu fill Carles II, el Nord es privilegia sobre el Sud, i així la capital de Sicília és traslladada de Palerm a Nàpols.


I ARA ARRIBEN "LES VESPRES SICILIANES"
--------------------------------------

La revolta, incitada per Joan de Pròixida (un dels partidaris de Carles d'Anjou), pren aquest nom perquè tal revolta va començar a l'inici de la Pregària de Vespres del dilluns de Pasqua, 30 de març de 1282, a l'Església de l'Esperit Sant de Palerm.

Dos mil francesos i güelfs sicilians van ser massacrats aquella nit, i la següent.
I molts altres en les sis setmanes següents, amb un recompte total de morts xifrat en quatre-mil persones.


ELS SICILIANS DEMANEN AJUT AL REI PERE EL GRAN
----------------------------------------------
Campanya de 1282-1284
---------------------

Desembarcament veloç de Pere el Gran a Trapani.
Pere el Gran, amb el suport econòmic de l'emperador Miquel VIII Paleòleg, entrà en Sicília per Tràpani el 30 d'agost, aixecà el setge de Messina, entrà a Palerm el 4 de setembre i pocs dies més tard va destruir l'estol angeví de Carles I de Valois al combat de Nicòtena.


DIVISIÓ DEL REGNE DE SICÍLIA
----------------------------
Es produeix el 1282, amb la creació del:

'Regne de Sicília, peninsular' o 'Regne de Nàpols', sota domini angeví,
i el
'Regne de Sicília, insular', sota domini del Rei Pere el Gran de Catalunya-Aragó.

(Aquest incident va iniciar la "Guerra de Sicília"
i donada la força política del Papa,
la "Croada contra la Corona d'Aragó")

Després de la victòria al combat de Malta, Roger de Llúria conquerí les illes de Malta i Gozzo, i amb les galeres pròpies i les capturades, va provocar als angevins atacant la costa calabresa, Nàpols i Posilipo.

Finalment, en absència de Carles I d'Anjou, el Príncep de Salerno va armar un estol i va anar al seu encontre.
El 5 de juny de 1284 després d'un primer contacte Roger de Llúria va fingir retirar-se cap a Castellamare, però es va aturar en sec per iniciar el combat en mig de les aigües del golf de Nàpols.

L'estol català, armat de soldats acostumats al combat i més destres en maniobres navals que els cortesans i cavallers francesos va, embestir les galeres enemigues, tret de les deu comandades per Enric de Mar, que va escapar per ser finalment capturat pels catalans i preses les naus.

Mentrestant es combatia ferotgement a la Galera de Capua, comandada per Carles de Salerno, fins que Roger de Llúria feu barrenar la galera per enfonsar-la i els francesos es van rendir.





JA VEIEU DONCS, SI EN VAN SER D'IMPORTANTS

" LES VESPRES SICILIANES "


...... Poca broma ........





=============================





==================