JOAN BOSCÀ i ALMOGÀVER

FOTO:
Portada de -"Las Obras de Boscan i algunas dr
Garcilaso de la Vega"-, (repartides en quatre
llibres) ed. Barcelona 1543, per Carles Amorós
______________________________________________






JOAN BOSCÀ I ALMOGÀVER

**********************


Joan Boscà i Almogàver (o Juan Boscán Almogaver) va néixer a Barcelona el 1490 i
morí a Perpinyà el 1542)).
Fou un poeta i traductor català sobretot en llengua castellana del Renaixement.

Joan Boscà és famós per haver introduït el vers hendecasíl·lab al castellà.

De família noble, va rebre una excel·lent formació humanística i va servir en la Cort dels Reis Catòlics i després en la de l'Emperador Carles I d'Espanya i V d'Alemanya.

Va ser preceptor del Duc d'Alba.

En la Cort va conèixer a un altre gran poeta amic seu, Diego Hurtado de Mendoza; aquest li va dirigir la famosa "Epístola a Boscán".

El cavaller català es va casar amb una culta dama valenciana, Ana Girón Rebolledo, i va viatjar a Itàlia com a ambaixador espanyol.

Allà va trobar al cavaller toledà Garcilaso de la Vega, amb qui va entaular una gran amistat i segurament a l'estima que Boscán sentia per l'obra del poeta valencià Ausiàs March es deuen les reminiscències d'aquest que hi ha, o es troben, en algunes de les composicions del poeta toledà.

Boscà, que havia conreat amb anterioritat la conceptuosa i cortesana lírica de Cançoner, va introduir en la poesia castellana :
el vers hendecasíl·lab i les estrofes italianes (sonet, vuitena reial, tercet encadenat, cançó en estances).
I també el poema en hendecasíl·labs blancs i els motius i estructures del Petrarquisme.

Es va persuadir d'això en una conversa mantinguda en 1526 amb el seu amic, l'ambaixador venecià i humanista Andrea Navagiero, en els jardins del Generalife, a Granada, com va explicar ell mateix, ja que aquest el va animar a intentar aquesta experiència poètica, i va convèncer d'aquesta novetat també als seus amics Garcilaso de la Vega i el senyor Diego Hurtado de Mendoza, i va escriure el Manifest de la nova estètica italianitzant del Renaixement, en la següent epístola inclosa com a pròleg en un dels seus volums de poesies:

« Estando un día en Granada con el Navagero, tratando con él en cosas de ingenio y de letras, me dijo por qué no probaba en lengua castellana sonetos y otras artes de trovas usadas por los buenos autores de Italia: y no solamente me lo dijo así livianamente, mas aún me rogó que lo hiciere...
Así comencé a tentar este género de verso, en el cual hallé alguna dificultad por ser muy artificioso y tener muchas particularidades diferentes del nuestro.
Pero fui poco a poco metiéndome con calor en ello.
Mas esto no bastara a hacerme pasar muy adelante, si Garcilaso, con su juicio -el cual, no solamente en mi opinión, mas en la de todo el mundo, ha sido tenido por cosa cierta- no me confirmara en esta mi demanda.
Y así, alabándome muchas veces este propósito y acabándome de aprobar con su ejemplo, porque quiso él también llevar este camino, al cabo me hizo ocupar mis ratos en esto más fundadamente. »
—Epístola nuncupatoria de Joan Boscà a la duquessa de Soma-


Altres cavallers, però, tenien un concepte més nacionalista del Renaixement, com per exemple Cristóbal de Castillejo, i van fer veure amablement la seua disconformitat en sàtires contra el nou estil.

La novetat de l'hendecasíl·lab, però, va arrelar al costat de l'octosíl·lab com el vers més usat en la lírica espanyola, i des de llavors el dodecasíl·lab, de ritme pesat i menys flexible que el de l'hendecasíl·lab, va ser arraconat i preterit en favor de l'hendecasíl·lab quan calia tractar temes importants.

La poesia castellana va quedar així enriquida amb nous versos, estrofes, temes, tons i recursos expressius.

El poema 'Hero y Leandro' de Boscà és el primer que tracta de temes llegendaris i mitològics clàssics.

D'altra banda, el seu "Epistola a Mendoza" introdueix a Espanya el model de l'epístola moral com un gènere poètic imitat d'Horaci, on s'exposa l'ideal del savi estoic amb la seua prudent moderació i equilibri.

Estudis moderns han desterrat la idea, infundada, de la duresa i sequedat dels seus versos amb el pretext que no era un parlant natiu de castellà.

Fora d'un ampli Cançoner petrarquista, Boscà va demostrar el seu domini del castellà traduint, a més de en "Il llibre del cortegiano" (1528) de l'humanista italià Baldassare Castiglione amb el títol de "El Cortesano" (1534), en una modèlica prosa de castellà renaixentista esmaltada de germinacions ciceronianes.

A més, va preparar també l'edició de les obres del seu amic Garcilaso de la Vega al costat de les seves, si bé va morir aPerpinyà el 1542, abans de poder culminar el projecte.
La seva vídua, però, va fer imprimir l'obra el 1543 al taller de Carles Amorós, a Barcelona, amb el títol "Las obras de Boscán con algunas de Garcilaso de la Vega".






___________________________
***************************




.......