WOLFRAM VON ESCHENBACH

Fotos:

Estàtues dedicades a Wolfram von Eschenbach,
i
Portada del Còdex Manesse, obra de Wolfram von Eschenbach.
______________________________________




WOLFRAm VON ESCHENBACH (c. 1170 – c. 1220)
va ser un cavaller, poeta i trobador alemany.

Pertanyia a una família senyorial d’Eschenbach, prop de Nuremberg (Baviera), a la cort d’Hermann de Turíngia.
Però privat de tot patrimoni per no ser el primigeni, vivia poc menys que en la misèria, quan heretà un petit domini, que malgrat que millorà un xic llur situació, no fou suficient, segons diu ell mateix, per allunyar la fam de casa seva.

De caràcter altiu, brusc i independent, corregué castells, oferint els seus serveis als magnats, segons costum de l'època.

El duc d’Henneberg l'armà cavaller a Mansfield i provà el seu valor en les lluites sostingudes entre Otó de Brunswick i Felip de Suàbia per la possessió de la corona imperial.

Assolí la protecció del comte de Wertheim, que li feu donació de la propietat de Wildenberg.
I dels comtes de Truhendingen i de la marquesa de Herstein.

A Kizzingen prengué part en un torneig , i vers l'any 1200 fixà la seva residència a Eisenbach, on va contraure matrimoni i entrà al servei del rei del langrava Hermann de Turíngia, gran protector de les arts i dels artistes.

El 1207, se celebrà en el castell de Wartburg la cèlebre lluita política-combats cantaires, entre Eschenbach i Klingsohr, en la que es disputaren el premi instituït pel landgrava Hermann.
Eschenbach es mostrà molt hàbil en els cants religiosos, i va destacar entre els millors 'Minnesänger' de l'escola espiritualista de l'època, però el seu competidor l'avantatjà en els demés gèneres.
Mort el seu protector, passà els últims anys de la seva vida a Eschenbach.
Hi ha la creença que allí acabà els seus dies, doncs rebé sepultura a l'església de Nostra Senyora, d'aquesta població.

Wolfram, que no sabia llegir ni escriure, tingué per mestre un altre trobador nomenat Friedebrandt; coneixia de memòria nombroses obres literàries llatines, franceses i alemanyes, i ell, Gottfried von Strassburg i Walther von Vogelweide són els tres poetes alemanys més notables de l'època medieval.

El seu embolcall tosc i indomable de guerrer amagava la tendresa i delicadesa del poeta, i malgrat que incorrecte i obscur algunes vegades, per la riquesa de llur imaginació, la gran elevació de les seves idees, i per la bona expressió i elegància del seu estil se’l considera com un vertader poeta èpic.

A Eisenach composà Parsifal, Perzeval(1200-1210), una recreació de la vida del cavaller, poema simbòlic amb 16 cants, què és la llegenda del Sant Graal, on desenvolupa els temes celtes del cicle de la Taula Rodona, inspirant-se, segons ell, en una obra desconeguda d'un provençal, al qui anomena Kyot, considerat per molts com un personatge imaginari.

En realitat sembla que Wolfram se serví per la composició del seu poema de l'obra 'Le comte de Graal' de Cristián de Troyes, afegint a l'obra del poeta francès, sis cants i la llegenda de Lohengrin, (fill de Parsifal).

L'èxit de l'obra al seu temps fa que se'n conservin diversos manuscrits, tot i ser pensat per a la transmissió oral i datar d'un període primerenc (principis del segle XIII).

Va inspirar nombrosos autors posteriors, i músics, entre els quals destaca Wagner amb la seva òpera Parsifal, Lohengrin, etc.

Té, a més, dos poemes sense acabar:
'Titurel', cançó d'amor, que es relaciona amb la llegenda de Parsifal i les tradicions del Sant Graal (del qual se’n conserven dos fragments).

I 'Willeham', narració de les proeses de Guillem d'Aquitània contra els àrabs, inspirat en el poema francès Bataille d'Alichaus, amb vuit cançons, que han arribat fins a nosaltres.
En la narració conta la història dels seus amors.

Se li han atribuït la major part de les composicions de la seva època, els quals autors són desconeguts, com 'Die Nibelungen', 'Sängerhrieg auf der Wartburg', etc..

Però les úniques quina autenticitat s'ha provat, són les citades, que publicà Lachmann a Berlín (1833).

De la seva vida s'en tenen poques dades i els testimonis són contradictoris:
Alguns el fan membre de ritus esotèrics, amb què hauria farcit la seva obra. D'altres afirmen que tot i que era il·letrat, va ser un conegut trobador, conreador de l'amor cortès.

El que no es dubta és que va ser el més gran poeta èpic i espiritual dels seus temps.

S'han conservat obres líriques seves.



NOTA :

Franz List, en el seu llibre sobre: L'òpera 'Lohengrin', de Wagner,
comenta el llibret i la música de Wagner, que s'inspirà (deien) en la mitologia nòrdica.
Però en realitat, Wagner per a la seva òpera Lohengrin, en derivà tota l'estructura dels esdeveniments (amb unes lleugeres modificacions) de "El Sant Graal" de Wolfram d'Eschenbach.

Els cronistes diuen que ell (von Eschenbach) cantà el poema de "Lohengrin" per primer cop, a la pregària del Landgrave de Turingia.









==================================


Referències generals:
Enciclopèdia Espasa, vol. 20, pag. 1156-57.










..