FOTOS varies de:
Cardiff, capital de Gal.les (nom històric GLAMORGAN)
I Mapa de U.K. amb la situació de Gal.les
_________________________________________




GAL.LES PRESENTA EL PROJECTE-LLEI PER L'OFICIALITAT
I LA PROMOCIÓ DE LA LLENGUA GAL.LESA

La normativa d'aquesta Llei per incloure sancions econòmiques per les empreses que no compleixin amb els requeriments lingüístics.
___________________________________________



El govern de Gal·les ha presentat el Projecte de Llei per la llengua gal·lesa, que pretén dotar d'oficialitat la llengua pròpia del país, que parla un 21% de la població.

La llei establirà una Comissió per promoure el gal·lès i vetllar pel seu ús tant en l'oferta de serveis públics com privats.

El primer ministre, Carwyn Jones, ha destacat la importància de la normativa, ja que, segons ell, dota al govern "de les eines per assegurar que la llengua gal·lesa continua prosperant".

La nova llei, que es debatrà a l'Assemblea de Cardiff la propera setmana, preveu la figura d'un Comissari que podrà investigar queixes dels ciutadans que creguin que el seu dret a rebre atenció en gal·lès s'ha vulnerat.

El ministre de Cultura de Gal·les, Alun Fred Jones, ha defensat que els gal·lesos veuran ampliats els seus drets gràcies a la normativa. 'Aquest projecte de llei respon la crida dels parlants de gal·lès de tenir el dret de rebre certs serveis en gal·lès, i estableix un Comissari de la llengua gal·lesa per fer-los complir', ha assegurat.
En aquest sentit, el primer ministre Carwyn Jones ha remarcat que "és l'hora de reforçar l'esquema legal i introduir un nou defensor de la llengua".

El govern exigirà a les empreses de telecomunicacions, electricitat, gas, aigua, bus i d'altres serveis privatitzats que ofereixin la informació en gal·lès, tal com ja fa l'empresa pública del país. La normativa podria incloure sancions econòmiques per les empreses que no compleixin amb els requeriments lingüístics.

El diputat del partit del Plaid Cymru a Londres, Hywel Williams, ha assegurat que el projecte de llei culmina anys de feina a Gal·les.
"Aquest és un gran pas pel reconeixement de l'status oficial de la llengua gal·lesa, i serà un moment emotiu i d'orgull per a tothom a Gal·les, siguin parlants del gal·lès o no".

Pel Plaid Cymru, que governa a Cardiff amb coalició amb els laboristes, és un "dia històric" que culmina anys de feina "perquè els poders de la llengua gal·lesa resideixin a Gal·les, on pertanyen".


UN DEBAT INSPIRAT EN EL MODEL CATALÀ

Londres va transferir a mitjans de febrer la competència per legislar en matèria de llengua gal·lesa a l'Assamblea de Cardiff.
Tot i que fins ara ja s'havien regulat algunes qüestions lingüístiques, la transferència del poder en aquesta matèria permet a Cardiff elaborar directament i sense el permís del parlament britànic la primera llei pròpiament gal·lesa sobre la llengua.

El debat lingüístic a Gal·les ha estat molt inspirat pel model de Catalunya i la llengua catalana.
De fet, els gal·lesos van demanar al secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, i el de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, que expliquessin als diputats a Westminster i Cardiff la situació del català i les iniciatives legislatives per la promoció de la llengua a Catalunya.








==============================















...