PERE EL GRAN, EL REI CONSTITUCIONAL

FOTO: TOMBA DEL REI PERE EL GRAN
al Monestir de Santes Creus
___________________________


FINALS DEL SEGLE XII A CATALUNYA
1283. El rei, constitucional
________________________________


A una sessió del Parlament de Catalunya de L'ANY 1.283, quan el rei Pere el Gran, que havia incorporat el regne de Sicília a la Confederació de Catalunya-Aragó i havia establert una base comercial a Tunis, i que, per aquestes raons, havia estat excomulgat pel Papa de Roma (que era al costat d’una França que volia fer seva Sicília) s’arribà a un acord transcendental:

Les lleis, en el futur, haurien de ser aprovades conjuntament pel Parlament i el rei.


En el futur, el rei, per a ser-ho, hauria de jurar abans el conjunt de les Constitucions de Catalunya.
El rei haurà de ser un rei constitucional.
Segons Lluís Nicolau d’Olwer, hel·lenista, historiador i polític, «això era l’any 1283: el fet no tenia precedent a Europa».

Des dels pactes entre eclesiàstics, nobles i comtes en les Assemblees de Pau i Treva inaugurades el 1.027, aquest era el camí.
Però la difícil situació de Pere el Gran va dur a la raonable necessitat d'unir forces.

El Parlament podia -i volia- finançar la política mediterrània de la Corona, però, al mateix temps, volia -i podia- que la Corona no estigués per sobre del Parlament.

Així, al 1289, establí que una ordre del rei «que contenga cosa contra privilegi general o especial, ne contra costumes generals o especials d’algun lloc, no sia rebuda» (= acceptada).

La teoria política del pactisme aniria obrint-se camí.

Al segle XVII, Joan Pau Xammar escriu (en llatí) textos teòrics sobre el «contractuum inter Regem et populum».

I Acaci de Ripoll explica que «leges paccionatas vivimus in Catalonia».


Fins al 1714.









=======================================




...