EGON SCHIELE, Pintor austríac

EGON SCHIELE 1890-1918
Autorretrat del 1912
______________________


Egon Schiele (Tulln, Àustria, 12 de juny de 1890 – Viena, 31 d'octubre de 1918),
va ser un pintor austríac contemporani de Gustav Klimt.

Fou un dels alumnes avantatjats de Gustav Klimt i juntament amb Oskar Kokoschka conformen el que es coneix per expressionisme austríac.


El seu pare era cap d'estació; la seva mare originària de Krumau (actualment Český Krumlov), a Bohèmia.

El 1905 el seu pare mor i el jove Schiele és enviat a casa d'un oncle, el qual després d'haver-lo temptat inútilment perquè es dediqués als ferrocarrils, descobreix el seu talent artístic.

Ja en aquesta època, comença a pintar, especialment autorretrats.

El 1906 ingressa a la Acadèmia de Belles Arts de Viena, on va estudiar dibuix i disseny.

Frustrat per l'ambient conservador i tancat, el 1909, abandona l'Acadèmia i funda la Neukunstgruppe.
Aquest any coneix la nova teoria artística de l'estil Secessió vienés, en particular a Gustav Klimt, que serà per sempre model d'admiració i un mestre molt influent per Schiele.

També Klimt li tindrà molta estima, presentant-li alguns rics mecenes, cosa que li assegurarà una certa estabilitat financera com debutant en l'escena artística vienesa.

El 1908, Schiele exposa per primera vegada, amb un gran èxit.
Abandona el rígid estil de l'Acadèmia, i gira cap a l'expressionisme:
Al costat dels retrats d'amics i autorretrats, representarà el nu a través d'una agressiva distorsió figurativa.

El 1911 coneix a Valerie (Wally) Neuzil de 17 anys amb la qual entaula una relació sentimental i serà la seva model per a algunes de les seves millors obres.

Schiele i Wally decideixen marxar de Viena per a tractar d'aconseguir la inspiració en el camp i se'n van a Krumau (el poble de la seva mare).


La seva forma de vida xoca als habitants, i el màxim escàndol es produeix el 1912 quan és acusat per corrupció de menors per l'edat de la seva jove amant.

A més era corrent que prengués com models als nens que s'acostaven a casa seva i sovint els retratava nus o en posició que semblava obscena pel que es va considerar la seva obra més o menys com pornogràfica.
La conclusió d'aquest fet va ser l'arrest, una breu estada a la presó i la crema d'un dels seus dibuixos.

Schiele va tornar a Viena, i gràcies al seu amic Klimt, va obtenir nombrosos encàrrecs amb els que va tornar a troba-se dalt de l'escena artística austríaca, arribant a participar en moltes exposicions internacionals.

La seva producció artística es fa molt nombrosa en aquests moments, i és majoritariament de retrats i autorretrats.

Va conèixer a Edith i a Adele Harms, dues germanes de classe burgesa i després de cortejar a ambdues, es va casar amb Edith en 1914.
El matrimoni el va dotar d'una nova estabilitat que va fer ressorgir en la seva roducció una nova força pictòrica, també influït per l'obra del pintor Ferdinand Hodler.

Als pocs dies va sobrevenir la Primera Guerra Mundial i Egon Schiele, per pertànyer al que es considera l'elit intel·lectual, no és enviat al front.

El 1918 va participar amb èxit en una exposició de la Secessió de Viena, a més d'altres exposicions a Zuric, Praga i Dresden.

A la tardor de 1918 l'epidèmia de la dita "grip espanyola" (que va causar més de 20 milions de morts a Europa) va assolar Viena.

Edith, embarassada de sis mesos, va morir el 28 d'octubre.
Pocs dies després, el 31 d'octubre de 1918, Egon Schiele també va morir.
Tenia 28 anys.

Durant el breu interval de temps que separà llurs morts, Schiele féu un parell d'esbossos d'Edith, els quals es consideren la seva darrera obra.

El febrer d'aquest any també va acabar la vida del seu amic i mestre Gustav Klimt.


La temàtica de la seva pintura assoleix una altíssima tensió emotiva per la sensualitat, que es torna obsessió eròtica, al costat del tema de la solitud angoixant.

Schiele utilitza una línia tallant i incisiva per a esprémer la seva pròpia realitat i per a mostrar impetuosament la dramàtica destrucció física i moral del ser humà.

El color adquireix un valor autònom, no naturalístic, i resulta particularment eficaç en les seves aquarel·les i en els seus dissenys.

Igual que altres pintors austríacs de l'època, com Alfred Kubin i Oskar Kokoschka, l'espai es converteix en una espècie de buit que representa la tràgica dimensió existencial de l'home, en continu conflicte entre la vida i la mort.








=========================











....