ANTONIO CÀNOVAS DEL CASTILLO

FOTOS :
1 - Antonio Cànovas del Castillo
2 - Caricatura 'La Campana de Gràcia' del 1906,
feta per M. Moliné.
3 - Mausoleu de Cànovas, obra de l'escultor A. Querol
_____________________________________________________




ANTONIO CÁNOVAS DEL CASTILLO

****************************


Neix el 8 de febrer de 1828, a Màlaga(Espanya)i mor el 8 d'agost de 1897 (als 69 anys) a Mondragón, Arrasat-Guipúscoa(Espanya).
Partit polític Unió Liberal
Partit Liberal-Conservador
Parella Joaquina de Osma y Zavala
Professió Historiador i diplomàtic
Religió Catòlic

Antonio Cánovas del Castillo fou un polític i historiador espanyol.
Va ser President del Govern espanyol (1874-1875), (1875-1879), (1879-1881), (1884-1885), (1890-1892) i (1895-1897) i la seva actuació, sovint fonamentada sobre la repressió, va ser bastant polèmica.



CARRERA POLÍTICA
----------------
Va fer els seus primers passos en política de la mà de Leopoldo O'Donnell.
Fou l'artífex de la Revolució del 54 proclamada amb el "Manifest de Manzanares", escrit pel mateix Cánovas.

Membre de la Unión Liberal, va ser ministre de Governació el 1864 i d'Ultramar el 1865 durant el regnat d'Isabel II, abans de proclamar-se la Primera República Espanyola.

Després de la Revolució Gloriosa i fi de la monarquia borbònica s'encarregà de preparar la tornada del que seria Alfons XII, fill d'Isabel II.

El 1874, després del pronunciament a Sagunt del general Martínez Campos i la proclamació d'Alfons XII com a rei, tingué cura d'idear el sistema de la Restauració, que es basava en els fraus electorals periòdics, recolzats en el caciquisme, que feien possible l'alternança en el poder, com a mitjà per a dissipar tensions.
Així va accedir diverses vegades al càrrec de PrimerPresident del Consell de ministres d'Alfons XII.

És autor de la Constitució de 1876 i va assumir funcions de cap de l'Estat durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.

A Catalunya no era un personatge gaire apreciat -se l'anomenava popularment "El Monstruo"- ja que la seva política es caracteritzà per una repressió ben dura contra els anarcosindicalistes.

El periodista Cels Gomis el descrigué com a "lo més acérrim enemich que Catalunya ha tingut en lo sigle actual".

El seu govern va desenvolupar una política colonial basada en la repressió dels partidaris d'una Cuba lliure.

Aquesta política va fomentar i estimular el nacionalisme cubà, que acabaria duent a Espanya a perdre la guerra contra els Estats Units.
Igualment, va exercir una forta repressió contra la dissidència política a l'interior d'Espanya.



CARRERA LITERÀRIA
-----------------
Al mateix temps que exercia la seva activitat política, Cánovas demostrà que era una persona lletraferida.
Les seves obres sobre la història espanyola li feren guanyar una fama considerable, sobretot la seva "Història de la Decadència d'Espanya" que consta de 18 volums. Aquesta producció contribuí al seu ingrès, quan només tenia 32 anys, a la Real Academia de la Historia el 1860.
Després també fou membre de diverses entitats literàries, com ara la Real Academia Española el 1867, l'Academia de Ciencias Morales y Políticas el 1871 i finalment la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando el 1887.
També va ocupar la direcció de l'Ateneu de Madrid (entre 1870 i 1874, 1882 i 18884 i entre 1888 i 1889).



MORT I HERÈNCIA
---------------

Posteriorment Cánovas va pagar molt car la seva política repressiva.
El 1897, fou mort a trets per l'anarquista italià Michele Angiolillo, al balneari de Santa Àgueda, a Mondragón, Guipúscoa, com a revenja pels afusellaments d'alguns dels condemnats en el Consell de Guerra del procés de Montjuïc per l'atemptat anarquista del carrer dels Canvis Nous, a Barcelona.

Així doncs no visqué prou temps per a presenciar la pèrdua de les darreres Colònies d'Espanya, després de la Guerra hispano-estatunidenca.

El seu Mausoleu es troba al "Panteó dels Homes Il·lustres" a Madrid, i és obra de l'escultor català Agustí Querol.


La política de repressió i de manipulació política que Cánovas havia establert com a columna vertebral del seu govern, va ajudar en gran part a fomentar els moviments nacionalistes alhora a Catalunya i al País Basc, i preparà el terreny per als aldarulls laborals durant les dues primeres dècades del segle XX.

El desastre de la política repressiva de colònia, a més de comportar la pèrdua de les darreres colònies d'Espanya al Pacífic i al Carib, va afeblir considerablement el govern espanyol.
Generà així un Cop d'Estat, que va fallar, de Camilo García de Polavieja i portà a un llarg període d'inestabilitat política que va acabar finalment amb la caiguda de la monarquia i la dissolució de la Constitució feta pel mateix Cánovas.






=============================












...