LOVE BETWEEN MAN AND HIS LOYAL COMPANION

PHOTO : JOHN UNGER IS HOLDING HIS DOG IN HIS ARMS IN THE WATER TO MAKE THE DOG FALL ASLEEP BECAUSE THE DOG HAS ARTHRITIS AND ONLY THE COLD WATER CAN RELIEVE HIS PAIN AND ALLOW HIM TO FALL ASLEEP _________________________________________________ JOHN UNGER'S LOVE FOR HIS DOG ***************************** After 18 years of loyal companionship, a Wisconsin man is trying to comfort a dear friend through his final days of life. Look at that photo of John Unger holding his shepherd mix in a lake as the dog sleeps has gone viral, the image portraying the incredible bond between man and dog. A professional photographer, Hannah Stonehouse Hudson, took the photo near Bayfield’s Reiten Beach in Lake Superior. Unger, 49, had asked her to chronicle his peaceful moments in the lake with dog Schoep, who is suffering from arthritis, the Duluth News Tribune reported. You have our respect John Unger. Read more here: http://www.dailymail.co.uk/news/article-2186763/He-saved-MY-life--I-just-want-help-return-Owner-sick-dog-picture-touched-nations-hearts-reveals-loyal-companion-stopped-suicide.html http://articles.nydailynews.com/2012-08-10/news/33141884_1_man-and-dog-john-unger-wisconsin-man

LA LIGURIA

Foto: Mapa de localització de LA LIGURIA (Itàlia) ____________________________ *****LA LIGÚRIA***** (en lígur: Liguria) -------------------- ÉS una regió de la costa del nord-oest de la Península Itàlica. Administrativament és una regió de la 'República Italiana' que fa frontera amb la Provença a l'oest, el Piemont al nord, i l'Emília-Romanya i la Toscana a l'est. La capital és Gènova. La Val Ròia, a l'extrem nord-est de l'actual regió administrativa de Ligúria, pertany culturalment a Occitània puix que hi ha localitats a les quals es parla occità, segons la llei italiana número 482 de 1999 sobre les minories lingüístiques. OROGRAFIA. ---------- Constitueix una regió marítima que s'allarga entre la Provença, a l'Oest, i la Toscana, a l'Est, formada per una estreta faixa costanera que voreja la mar Lígur. Els últims contraforts dels Alps Marítims i les primeres serralades dels Apenins l'envolten i formen un arc en forma d'amfiteatre, alhora que la separen de l'alta vall del Po i de la mitjana. El sector alpí ofereix els relleus més alts (Mont Saccarello, 2 200 m), mentre que en el sector apenínic els relleus són més suaus. Protegida per les muntanyes, la Ligúria gaudeix d'un clima suau i temperat, sobretot a la faixa costanera. Gènova, té 6,5°C de temperatura mitjana al gener i 23,7°C al juliol. A l'interior, l'altitud fa els hiverns més rigorosos. Els rius són curts i de règim torrencial; només es destaquen el Magra i la Roia. POBLACIÓ -------- És una de les regions més poblades d'Itàlia, amb una densitat molt que és superior a la mitjana del país (301 hab/km² i 188 hab/km² al 1999, respectivament). La seva població, però, és molt desigualment repartida; es concentra principalment a la costa, on solament la ciutat de Gènova agrupa el 43,8% del total. ECONOMIA -------- El caràcter muntanyós de la regió no hi ha afavorit gaire l'activitat agrícola, la qual a l'interior va en regressió i en decadència, bé que a la costa s'han especialitzat en conreus intensius d'hortalisses, fruiters i flors. La pesca, activitat tradicional, avui hi té poca importància. La principal riquesa de la Ligúria és la indústria i el comerç, que tenen com a base els ports de Gènova, Savona i La Spezia. Les indústries principals són les metal·lúrgiques i siderúrgiques, les construccions navals, les de refinatge de petroli, les mecàniques, les químiques —que han tingut un gran impuls en els últims anys— i les alimentàries. L'activitat turística, afavorida per les excel·lents condicions climàtiques, és també important. HISTÒRIA -------- Fou habitada en època antiga per pobles lígurs, que adquiriren la ciutadania romana (segle I aC). Les invasions bàrbares no la van afectar greument, i el 553 fou ocupada per l'imperi Bizantí. Serà dominada successivament pels llombards (641) i pels francs (774), passà a dependre del Sacre Imperi Romanogermànic, bé que el poder es disgregà en mans dels senyors laics o eclesiàstics. Devastada per incursions sarraïnes (ss VIII-X), les croades i la represa del tràfic marítim permeteren el desenvolupament de la regió i l'aparició de comuns autònoms (Gènova, Savona, Noli, etc), però Gènova s'esforçà a unificar-la sota el seu domini (República de Gènova). La política lígur oscil·là entre els grans poders veïns (l'Imperi, els Senyors de Milà, França i, després, Espanya i Àustria), i mantingué la independència, llevat de breus períodes de dominació estrangera durant la Revolució Francesa, quan es va transformar en la República Lígur i el Primer Imperi Francès que l'absorbí fins el 1814, fins a entrar a formar part del regne de Savoia (1815). =================== ....

EDGAR ALLAN POE

FOTO: Egar Allan Poe _____________________ EDGAR ALLAN POE *************** (19 de gener de 1809 - 7 d'octubre de 1849) Fou un escriptor romàntic en llengua anglesa dels Estats Units d'Amèrica, que va escriure poesia, novel·la i relats curts. Conegut sobretot pels seus relats de temes fantàstics i d'horror, és considerat el pare del conte de terror psicològic i dels relats curts del seu país. Va ser un precursor del relat detectivesc i de la literatura de ciència ficció i renovador de l'anomenada novel·la gòtica. Va exercir una gran influència en la literatura simbolista, francesa, però la seva empremta va arribar molt més lluny... ja que són deutors tota la literatura de fantasmes victoriana i, en major o menor mesura, autors com Kafka, Lovecraft, Borges, etc. BIOGRAFIA ---------- Va néixer a Boston (Massachusetts) el 19 de gener de 1809, amb el nom d'Edgar Poe. Era el segon fill d'un matrimoni d'actors, format per David Poe, d'ascendència irlandesa, i Elizabeth Arnold, de pares anglesos. Als dos anys de vida, el seu pare abandonà la seva muller, embarassada de nou, i quan va néixer la nena, Rosalie, anaren a viure a Richmond (Virgínia), a casa d'uns parents. Poc després (1811), Elizabeth va morir i va ser emparat, sense que l'adoptessin legalment, per un matrimoni del que va heretar el seu cognom Allan. Amb ells va viure a Escòcia i a Anglaterra (1815-20). Des dels setze o disset anys començà a tenir problemes amb l'alcohol, tot sovint a causa dels seus nombrosos enfrontaments amb John Allan, el seu padrastre. Els seus dos primers llibres foren de poesia : "Tamerlane and other poems" (1827) i "Al Aaraf", "Tamerlane and minor poems" (1829). El 14 de gener de 1832 publicà "Metzengerstein", el primer dels seus 67 contes, en una revista de Baltimore. El 1834 es casà amb la seva cosina Virginia Clemm, de només tretze anys, i durant algun temps fou director d'importants publicacions de Richmond, Boston i Filadèlfia. També visqué a Nova York, amb la seva dona malalta de tuberculosi, i allà publicà el seu poema més important: "The Raven" (El Corb , 1845). La mort de Virginia, el gener de 1847, va afectar-lo molt, l'enfonsà en l'alcoholisme i la depressió, i va mantenir tumultuoses relacions amb altres dones. El juny de 1849 es publicà el seu darrer conte i, pòstumament, el 9 d'octubre de 1849, el darrer poema, "Annabel Lee". A part de poesia i contes, va escriure també una novel·la: "Narrative of Arthur Gordon Pym"(1838), un assaig filosòfic: "Eureka"(1848), i crítica literària i artística. Va destacar sobretot en el gènere del misteri i de l'horror. Va morir a Baltimore, (Maryland) el 7 d'octubre de 1849, víctima de delirium tremens, tot i que també es pensa que potser va morir de diabetis, deficiències enzemàtiques o fins i tot de ràbia. OBRA ---- Molt versat, per la seva feina, en la literatura contemporània i, per la seva tendència natural, en la novel·la gòtica anterior, així com en els romàntics anglesos i alemanys, Poe va cultivar tant la narrativa com la poesia i l'assaig, realitzant aportacions originals (això era una llei per a ell) en aquests camps. Se'l considera una gran influència en el simbolisme, dins del gènere poètic, i especialment sobre el seu traductor al francès, el poeta Charles Baudelaire, creador d'aquesta escola a França, no està de més aclarir que aquesta influència va ser estrictament temàtica i no formal. RELATS ------ La seva contribució més important a la història de la literatura la constitueixen els relats curts de gèneres diversos. En ells són destacables la seva factura equilibrada i l'elevat nivell artístic. Dotat d'una gran intel·ligència i d'una poderosa imaginació, Poe era el mestre absolut en el camp del misteri, així com en la recreació d'atmosferes plenes de terror, mentre que, en el terreny tècnic, el seu domini del tempo o ritme narratiu no tenia igual. Julio Cortázar, gran admirador seu, assenyalava l'economia de mitjans dels quals feia gala per tal d'aconseguir els seus propòsits. Els seus contes més importants pertanyen al gènere fantàstic i de terror: "Manuscrit trobat en una ampolla" (pel qual va rebre el seu primer premi literari, "El gat negre", "El pou i el pèndol", "El cor delator", "La caiguda de la Casa Usher", "La veritat sobre el cas delsenyorValdemar", "L'enterrament prematur, "Berenice", "Ligeia", etc. Aquests relats esgarrifosos han fascinat generacions senceres de lectors i escriptors del gènere macabre, i sobre el fosc simbolisme inherent a ells han corregut rius de tinta. Com s'ha dit, Poe -juntament amb Mary Shelley i el seu Frankenstein- va anticipar la narrativa de ciència-ficció (o ficció científica) com ho proven les obres següents: "L'incomparable aventura d'un tal Hans Pfaal", "El poder de les paraules", "Revelació mesmèrica", "La veritat sobre el cas del senyor Valdemar", "Descens a Maelstrom", "Von Kempelen i el seu descobriment"... A més a més, va ser precursor de la novel·la policíaca a través d'històries com: L'escarabat d'or (conte en què el protagonista aconsegueix fer-se amb un tresor pirata) a les quals es resolen analítica i lògicament problemes de gran complexitat. Són d'importància en aquest sentit les narracions detectivesques que tenen com a protagonista el gentilhome Auguste Dupin: Els crims de la Rue Morgue, La carta robada i El misteri de Marie Rogêt'. En aquest últim personatge es va inspirar Arthur Conan Doyle per crear el seu Sherlock Holmes. Menys coneguts són els seus contes "grotescos", en els quals, per a alguns, mostrava un molt discutible sentit de l'humor: Bon-bon, L'alent perdut, El rei Peste, El sistema del doctor Tarr i el professor Fetjer, etc. Robert Louis Stevenson, en un conegut assaig sobre Poe arriba a afirmar: "L'home capaç d'escriure 'El rei Peste' ha deixat de ser humà.". Malgrat tot, i degut a la seva extravagància, aquestes narracions van ser molt apreciades pels poetes surrealistes. Menció a part mereixen els seus relats de tall poètic i metafísic, molts d'ells autèntics poemes en prosa, amb una estètica sense defectes: La conversació d'Eiros i Charmion, El col·loqui de Monos i Una, L'alce, L'illa de la fada, Silenci, Ombra, etc. Poe és autor d'una única novel·la curta: La narració d'Arthur Gordon Pym (The Narrative of Arthur Gordon Pym of Nantucket) (1838). Es tracta d'un relat d'aventures marineres de tipus històric, centrat en l'intrèpid protagonista, qui trobaria ressò posteriorment a les obres de Stevenson. A causa de l'abundància de detalls macabres que conté i el seu indesxifrable desenllaç, l'obra sempre ha estat envoltada de polèmica. POESIA ------ En poesia, el seu gènere més controvertit, li devem composicions d'extraordinària musicalitat, com Les campanes i Annabel Lee, les quals, a causa de les complicacions estructurals, van fer gairebé impossible la seva traducció a altres idiomes, si no era en prosa. El més popular de tots els seus poemes és El corb, un cant narratiu de tall romàntic on explica l'arribada d'una d'aquestes aus a l'estància d'un home solitari, una nit de tempesta. A les atribolades preguntes del personatge sobre el seu destí i la seva estimada morta, "Lenore", el sinistre ocell respon invariablement "never more" ("mai més"). ASSAIG ------ Poe també va exercir amb encert l'assaig sobre els temes més variats (la llarga meditació cosmològica Eureka; Marginàlia; Criptografia; Filosofia del moblatge; entre d'altres), així com la crítica literària (a destacar les seves ressenyes sobre Longfellow, Dickens i Hawthorne), en la qual es va mostrar enemic de l'aldeanisme nord-americà i més aviat partidari d'una creació d'índole independent i cosmopolita. Finalment, va investigar sobre els misteris i tècniques de la composició literària: El principi poètic (1850, i la seva famosa Filosofia de la composició (1846), que versa sobre la seva peça més coneguda, El corb. En elles, tot i tractar-se d'un autor romàntic, sosté que l'obra literària no és producte d'una inspiració tant com de la feina planificada i meditada. En aquest sentit el seu pensament es pot vincular amb allò defensat per William Wordsworth al pròleg a la segona edició de les seves Balades líriques, que deia que la poesia és el record tranquil d'intenses emocions, alhora que prefigura les idees dels formalistes. OBRES PRINCIPALS ---------------- Les seves obres més importants són: El gat negre L'escarabat d'or La bóta d'amontillado Berenice El pou i el pèndol Una davallada al Maelström La caiguda de la Casa Usher El misteri de Marie Rogêt Els crims del carrer Morgue La carta robada El Corb William Wilson Annabel Lee El cor delator El dimoni del pervers ================== ....