EGON SCHIELE, Pintor austríac
EGON SCHIELE 1890-1918
Autorretrat del 1912
______________________
Egon Schiele (Tulln, Àustria, 12 de juny de 1890 – Viena, 31 d'octubre de 1918),
va ser un pintor austríac contemporani de Gustav Klimt.
Fou un dels alumnes avantatjats de Gustav Klimt i juntament amb Oskar Kokoschka conformen el que es coneix per expressionisme austríac.
El seu pare era cap d'estació; la seva mare originària de Krumau (actualment Český Krumlov), a Bohèmia.
El 1905 el seu pare mor i el jove Schiele és enviat a casa d'un oncle, el qual després d'haver-lo temptat inútilment perquè es dediqués als ferrocarrils, descobreix el seu talent artístic.
Ja en aquesta època, comença a pintar, especialment autorretrats.
El 1906 ingressa a la Acadèmia de Belles Arts de Viena, on va estudiar dibuix i disseny.
Frustrat per l'ambient conservador i tancat, el 1909, abandona l'Acadèmia i funda la Neukunstgruppe.
Aquest any coneix la nova teoria artística de l'estil Secessió vienés, en particular a Gustav Klimt, que serà per sempre model d'admiració i un mestre molt influent per Schiele.
També Klimt li tindrà molta estima, presentant-li alguns rics mecenes, cosa que li assegurarà una certa estabilitat financera com debutant en l'escena artística vienesa.
El 1908, Schiele exposa per primera vegada, amb un gran èxit.
Abandona el rígid estil de l'Acadèmia, i gira cap a l'expressionisme:
Al costat dels retrats d'amics i autorretrats, representarà el nu a través d'una agressiva distorsió figurativa.
El 1911 coneix a Valerie (Wally) Neuzil de 17 anys amb la qual entaula una relació sentimental i serà la seva model per a algunes de les seves millors obres.
Schiele i Wally decideixen marxar de Viena per a tractar d'aconseguir la inspiració en el camp i se'n van a Krumau (el poble de la seva mare).
La seva forma de vida xoca als habitants, i el màxim escàndol es produeix el 1912 quan és acusat per corrupció de menors per l'edat de la seva jove amant.
A més era corrent que prengués com models als nens que s'acostaven a casa seva i sovint els retratava nus o en posició que semblava obscena pel que es va considerar la seva obra més o menys com pornogràfica.
La conclusió d'aquest fet va ser l'arrest, una breu estada a la presó i la crema d'un dels seus dibuixos.
Schiele va tornar a Viena, i gràcies al seu amic Klimt, va obtenir nombrosos encàrrecs amb els que va tornar a troba-se dalt de l'escena artística austríaca, arribant a participar en moltes exposicions internacionals.
La seva producció artística es fa molt nombrosa en aquests moments, i és majoritariament de retrats i autorretrats.
Va conèixer a Edith i a Adele Harms, dues germanes de classe burgesa i després de cortejar a ambdues, es va casar amb Edith en 1914.
El matrimoni el va dotar d'una nova estabilitat que va fer ressorgir en la seva roducció una nova força pictòrica, també influït per l'obra del pintor Ferdinand Hodler.
Als pocs dies va sobrevenir la Primera Guerra Mundial i Egon Schiele, per pertànyer al que es considera l'elit intel·lectual, no és enviat al front.
El 1918 va participar amb èxit en una exposició de la Secessió de Viena, a més d'altres exposicions a Zuric, Praga i Dresden.
A la tardor de 1918 l'epidèmia de la dita "grip espanyola" (que va causar més de 20 milions de morts a Europa) va assolar Viena.
Edith, embarassada de sis mesos, va morir el 28 d'octubre.
Pocs dies després, el 31 d'octubre de 1918, Egon Schiele també va morir.
Tenia 28 anys.
Durant el breu interval de temps que separà llurs morts, Schiele féu un parell d'esbossos d'Edith, els quals es consideren la seva darrera obra.
El febrer d'aquest any també va acabar la vida del seu amic i mestre Gustav Klimt.
La temàtica de la seva pintura assoleix una altíssima tensió emotiva per la sensualitat, que es torna obsessió eròtica, al costat del tema de la solitud angoixant.
Schiele utilitza una línia tallant i incisiva per a esprémer la seva pròpia realitat i per a mostrar impetuosament la dramàtica destrucció física i moral del ser humà.
El color adquireix un valor autònom, no naturalístic, i resulta particularment eficaç en les seves aquarel·les i en els seus dissenys.
Igual que altres pintors austríacs de l'època, com Alfred Kubin i Oskar Kokoschka, l'espai es converteix en una espècie de buit que representa la tràgica dimensió existencial de l'home, en continu conflicte entre la vida i la mort.
=========================
....
ANTOINE DUPRAT, CHANCELLOR OF FRANCE
ANTOINE DUPRAT (17 January 1463–1535)
_____________________________________
A GREAT CHANCELLOR OF FRANCE
****************************
Antoine Duprat (17 January 1463–1535) was a French Cardinal and politician, who was Chancellor of France .
He was born in Issoire in Auvergne .
Educated for the law, he won a high position in his profession and in 1507 became first president of the Parlement of Paris (the highest court of France).
In 1515 Francis I, recently crowned King of France, made Antoine Duprat Chancellor of France and Prime Minister.
In 1517, after his wife's death, Duprat took the holy orders, and soon began to rise into de Catholic hierarchy.
First as Bishop of several dioceses held by him in plurality;
then as Archbishop of Sens, 1525
Cardinal, 1527,
and Legate a Latere , 1530.
Duprat's influence extended much beyond the departments of Justice and Finance placed under his direct control.
French historian Gabriel Hanotaux , in the introduction to his Recueil des instructions , calls Duprat :
"One of the most notable men of ancient France, second only to Richelieu in the decisive influence he exercised on the destinies of his country."
This influence was constantly exerted to strengthen royal absolute power; it was felt in the measures he took against the grands Seigneurs and in his elaborate fiscal system.
Duprat left no writings, but took a leading part in the compilation of the "Coutumes d'Auvergne"; he also did much to encourage the renaissance of letters.
Duprat's influence was also manifested, together with his orthodoxy, in those measures which affected the relations of France with the Church, namely, the signing of the Concordat of Bologna , and the checking of nascent Protestantism .
The Concordat, which Duprat himself negotiated with Pope Leo X at Bologna , did away with the principles of the "Pragmatic Sanction"; on the other hand, by causing the appointment of the French hierarchy to rest on royal nomination instead of the old canonical elections, it vested in the civil power an authority over Church affairs.
Duprat's uncompromising attitude towards Protestantism was dictated both by his political sense, as well as his Catholic orthodoxy.
The Protestant sympathies of Marguerite d'Angouleme , the Duchesse d'Etampes , and the Minister du Bellay failed to move him.
The Sorbonne and the Parlement were instructed to exclude the writings of the innovators; in 1534 the posting of subversive pamphlets at the door of the royal apartments cost the perpetrators their lives.
=======================
This article incorporates text from a publication now in the public domain : Herbermann, Charles, ed (1913). " Duprat ". Enciclopèdia Catòlica . " Duprat ". Catholic Encyclopedia . Robert empresa Appleton. Robert Appleton Company.
/
FIELD of THE CLOTH OF GOLD, 1520
Painting, 1520:
THE FIELD OF THE CLOTH OF GOLD
______________________________
In the early 16th century, the powers in Europe were France, ruled by Francis I, and the Holy Roman Empire, led by Charles V.
Henry VIII of England needed desperately to forge an alliance with one of the parties.
In 1520, prompted by his chief advisor Cardinal Wolsey, Henry approached Francis I, and the two agreed on a meeting near Calais, between Guines and Ardres.
The young kings, each considered paragons of monarchy in their respective countries, had long been rivals both personally and politically.
Thus, the kings set out to impress and outshine each other, arriving at the meeting with large retinues.
In attempting to outshow the other, the kings spared no expense in their displays of wealth.
They erected pavilions made with cloth of gold (real filaments of gold sewn with silk to make the fabric), organized jousts and other competitions of skill and strength, banqueted each other lavishly, in all ways trying to outdo and outspend one another.
This ostentation earned the meeting the title "Field of the Cloth of Gold."
The feasting ended abruptly when King Henry challenged King Francis to a wrestling match which ended in Francis throwing Henry to the ground and besting him.
The meeting, which had taken place over three weeks (June 7-June 24, 1520) nearly bankrupted the treasuries of France and England, and was useless politically.
Francis and Henry signed no treaty, and a few weeks later Henry signed a treaty of alliance with the Holy Roman Emperor, Charles V.
Within a month, the Emperor declared war on Francis, and England had to follow suit.
==============================
Books for Further Study:
Mee, Charles L., Jr. Playing God: Seven Fateful Moments When Great Men Met To
Change The World. NY: Simon and Schuster, 1993.
Russell, Joycelyne Gledhill. The Field of Cloth of Gold: Men and Manners in 1520.
London: Routledge & Kegan Paul, 1969.
Richardson, Glenn. Renaissance Monarchy: The Reigns of Henry VIII, Francis I,
and Charles V. London: Arnold, 2002.
