Sunday, November 14, 2010

MIKHAÏL IÚREVITCH LÉRMONTOV








PHOTOS: (De baix a dalt)
1 = Mikhaïl Iurevitk Lérmontov, poeta
2 = Moscú. Arc de Nova Holanda
3 = Moscú, collage de vistes
4 = Moscú, Escut de Moscòvia 1547
5 = Estàtua eqüestre de Yuri Dolgoruki, fundador de Moscú
__________________________________________________________


Aquest LÉRMONTOV és l'autor de les emotives
manifestacións sobre la ciutat de Moscú,
vista en panoràmica des del cim de la Torre
d'Ivan el Gran,o del Campanar gran i alt que
és en realitat, restaurat per Boris Godunov.
Paraules d'amor a la ciutat de Moscú que van
ser reproduïdes en l'entrada anterior.
______________________________________________



QUI FOU :

MIKHAÏL IÚREVITX LÉRMONTOV(Михаил Юрьевич Лермонтов),
(Moscou, 15 d'octubre de 1814 – Piatigorsk, 27 de juliol de 1841).
_________________________________________________________________

Escriptor i poeta romàntic rus, del Segle XIX, que de vegades
fou anomenat "el poeta del Caucas".

Va ser la figura més important de la poesia russa des de la mort en duel d'Aleksandr Puixkin fins a la seva pròpia, quatre anys més tard, en les mateixes circumstàncies.


Va néixer a Moscou, descendent d'una família escocesa establida a Rússia des del segle XVI (la família Learmount), que residia en la província de Tula.

Va viure a la ciutat de Tarkhanui, on es conserven les seves restes.

Fou de la mateixa generació que Vassili Jukovski i Aleksandr Puixkin.

Arran de la mort prematura de sa mare, i de les obligacions militars de son pare, va quedar a cura de la seva àvia, que li va procurar la millor educació possible.

L'atmosfera intel·lectual en què es va desenvolupar la seva joventut va ser la mateixa en què va viure Puixkin, tot i que l'ús del francès (en els escriptors) començava a cedir terreny en favor de l'anglès, quan Alphonse de Lamartine compartia la seva popularitat amb Lord Byron.

L'any 1830, Lérmontov va passar del liceu de Moscou a la universitat, però la seva carrera es va veure bruscament interrompuda a causa de la seva intervenció en determinats actes d'insubordinació davant d'una ensenyança contradictòria.

De 1830 a 1834 va pertànyer a l'escola dels oficials de la Guàrdia de Sant Petersburg, des d'on va ser destinat al regiment d'hússars a Tsàrskoie-Seló.

El jove militar va manifestar obertament la seva ira i la de la nació davant de la pèrdua de Puixkin (1837), a través d'un poema apassionat que va escriure i dirigir al tsar Nicolau I, titulat "La mort del poeta", en el què demanava venjança per "l'assassinat" del poeta.
(No se sap que fos assassinat, ja que Pushkin va morir en un duel, com moriria ell mateix uns anys més tard).

No obstant això, el tsar, per desgrácia, va trobar en el poema més impertinència que inspiració i Lérmontov va ser enviat al Caucas com a oficial dels dragons.

Ell havia viscut en el Caucas amb la seva àvia, i per tant no es va sentir estrany en unes terres plenes de records de la seva infància.

Les qualitats austeres i rigoroses dels muntanyencs a qui havia de combatre, així com el paisatge muntanyós i esquerp, li eren familiars, l'emperador l'havia enviat a la seva veritable terra.
Allí va conéixer inconformistes desterrats i intel·lectuals georgians rebels.

Lérmontov torna a Sant Petersburg l'any 1838 i, el 1839 és desterrat una altra vegada al Caucas a causa d'un duel contra Ernest de Barante, fill de l'ambaixador francès.
És quan escriu la novel·la "Un heroi del nostre temps", el protagonista, del qual Petxorin, el desenganyat, és un reflex de si mateix.

Mor a Piatigorsk, al juliol de 1841, en un duel mantingut amb Nikolai Martinov.
Per a aquest duel va triar, expressament, la vora d'un precipici a fi que, "si un dels combatents cau ferit mortalment, el seu destí quedi segellat".

Lérmontov va publicar, només, una petita selecció de poemes l'any 1840.

Tres volums considerablement mutilats per la censura van ser publicats per Glazunov i dues edicions completes de les seves obres van aparèixer els anys 1860 i 1863.

La traducció alemanya de Bodenstedt dels seus poemes (Michail Lermontovs poetischer Nachlass, Berlín, 1842, 2 volums), va ser, de fet, la primera col·lecció satisfactòria per mitjà de la qual Lérmontov va ser conegut fora de Rússia.

Els seus poemes van tenir diversos traductors (August Boltz, Berlín, 1852, etc.)

Lérmontov descriu la tragèdia de la joventut de la seva època, joventut de pensament liberal i instruïda que estava disconforme amb la situació social, se sentia abandonada i considerava que la seva vida no tenia sentit.

Amb aquesta obra va crear les premisses inicials per al desenvolupament de la novel·la psicològica a Rússia, i es converteix així en fundador del realisme rus.

En els seus primers poemes va imitar a Puixkin i a Byron, però el seu estil poètic es va refermar de seguida, es percep clarament en el canvi de temes com, per exemple, en el poema "La vela" en el que parla d'un benestar que només s'aconsegueix lluitant.

En altres poemes reflecteix amb vehemència el pensament i els sentiments dels joves estudiants que es rebel·len i mostren la seva indignació davant de la situació del serf, el rebuig del despotisme tsarista i l'aspiració apassionada per la llibertat.

En la novel·la inacabada Vàdim escrita en els anys 1832-34, defensa, amb tota convicció, als oprimits camperols i parla sobre la insurrecció de Pugatxev.

En el drama Mascarada, que va ser prohibit per la censura, Lérmontov ataca a la noblesa.

Entre els seus poemes més coneguts cal destacar "El dimoni", "El novici" i una memorable imitació de la balada russa "El cant del tsar Ivan Vassílievitx, del jove oprimit i del vell venedor Kalàixnikov"





Algunes obres seves:

El boiard Orska (1835)
La mort del poeta (1837)
Cançó del Tsar Vassílievitx (1838)
"El dimoni" (1838)
"El novici" (1838)
Un heroi del nostre temps (1839-1840)
La mascarada












======================================









..

LE CLOCHER ou LA TOUR D'IVAN LE GRAND





Clocher d'Ivan le Grand Le Clocher d'Ivan le Grand est le plus haut des clochers du Kremlin de Moscou.

Construit entre 1505 et 1508 par Marco Bon Fryazin ("l'Italien"), le clocher d'Ivan le Grand remplace une église en pierre bâtie à cet endroit en 1329. Agrandi en 1600 sous le règne de Boris Godounov, il reçut un nouveau dôme cet évènement est commémoré par trois lignes de texte en slavon inscrits en lettres d'or sous le dôme. À côté du beffroi, se trouve l'église de Saint-Jean Climaque.

Il mesure 81 mètres de haut. Il est situé à l'entrée de la Place des cathédrales et sert de campanile, tout à la fois, aux cathédrales de la Dormition, de l'Annonciation et de Saint-Michel Archange qui en sont dépourvues.



PHOTOS:

_1_ = La Tour d'Ivan le Grand. On peut lire sur la première rangée du Clocher:
"Бориса Федоровича", nom de Boris Godounov,
et sur la seconde "Grand Prince de toutes les Russies" (Великаго Князья всея Руси)


_2_ = L'église de Saint Jean Climaque est à côté du Clocher d'Ivan le Grand





C'est Mikhaïl Yurevitch Lérmontov, appellé le Poète du Caucause, qui a dit:

"Celui qui n'a jamais été au plus haut de la Tour d'Ivan le Grand,qui n'a jamais pu atteignir d'un seul regard notre ancienne capital d'un bout à l'autre, celui qui ni pour une seule fois eût admiré cette grandiose presque illimité panoramique, n'aura une juste idée de Moscou, car Moscou nest pas seulement une grande cité comme il en éxiste beaucoup d'autres; no, Moscou n'est pas un simple amas de pierres froides, muettes, aménagées en symétrie artistique.... Non, parce que Moscou a son âme à elle, sa propre vie. Comme dans un ancien cimetère romain,dont chacune de ses pierres garde une inscription gravée par le temps et le destin ou karma, une inscription incompréhensible pour la foule... mais riche, pleine de sentiment et de signification, que pour le savant, le patriote ou le poète deviennent inspiration."





===============================