Friday, July 29, 2011

SHIN-CHAN











SHIN-CHAN
(Kureyon Shin-chan)
___________________

Gènere Comèdia de situació, Humor negre
Manga: Shin-Chan

Durada 13 d'abril de 1992 – En emissió el 2011
Episodis 724

Shin-chan, o Kureyon Shin-chan?, anomenat en altres països simplement com Shin Chan. és un manga costumista del mangaka Yoshito Usui †.

Es una sèrie d'animació sobre la vida d'en Shinnosuke Nohara, un nen de 5 anys particularment entremaliat.
El manga no està finalitzat, a causa de la mort del seu autor.
La mort va ser confirmada el 20 de setembre del 2009.

L'editorial va confirmar que el manga estaria tancat per a finals de l'any 2009.
No obstant això, la sèrie de televisió seguirà emetent capítols nous.

Una mica més tard es va confirmar que el manga tindrà una seqüela.

Segons ha informat Futabasha, amb motiu del 20è aniversari de Shin Chan i la publicació del volum 50 el juliol de 2010, la continuació del manga serà realitzada a partir de l'agost de 2010 al número de setembre de Manga Town.

Aquesta continuació està sent realitzada per UY Studio, l'equip d'ajudants de Yoshito Usui, que continuaran les aventures de la família Nohara.



ASPECTES DE SHIN-CHAN
_____________________

La sèrie, malgrat que estigui protagonitzada per un nen, no està dirigida a un públic infantil en paraules del seu autor, sinó més aviat a un públic juvenil o fins i tot adult.
No obstant això, són els infants els que més gaudeixen de la sèrie, potser per la creença errònia que els dibuixos animats són per a nens.
A això contribueix també el traç simplista, que es diferencia molt de la meticulositat que hi sol haver en altres sèries d'animació.

Shin-Chan es va fer molt popular a Catalunya per la seva emissió al K3 i després va passar a altres televisions amb el mateix èxit.

Al juny de 2003 es va projectar la pel·lícula Shin-chan a la recerca de les boles perdudes (projectada a Japó el 1997).
Va tenir especial significació en el cinema català, ja que va ser una de les poques pel·lícules que als cinemes de Catalunya només es podia veure en català.
La sèrie es va deixar d'emetre a finals de 2003 .

Després de quasi 8 anys sense transmetre-la en català, el Canal 3XL va tornar a emetre la sèrie l'estiu de 2011.

Al Japó la sèrie duu 16 anys en antena i segueix un ritme d'un nou episodi cada setmana.
Ara com ara la sèrie té 724 episodis (2011).

Actualment s'emet a Catalunya a TVC a través del canal juvenil Canal 3XL.



Argument :

En Shin Chan és un nen de 5 anys que viu al Japó a la ciutat de Kasukabe a la prefectura de Saitama al costat dels seus pares: Hiroshi Nohara i Misae Nohara, i la seva germana Himawari Nohara.

Amb els seus amics viu aventures, ja sigui al parvulari, a casa o a les zones de joc.
És bastant entremaliat, tot i que, de vegades, fa coses que observa en la gent gran i les repeteix sense cap mena de vergonya.

La sèrie està dirigida a un públic adult, tot i que el protagonista sigui un nen.

El traç simplista, que el diferencia de la majoria de mangas, també pot ser una causa que molts pensin, a priori, que es tracta d'una sèrie per a nens.
Planeta DeAgostini va publicar una part del manga en català.

En ser una sèrie costumista, s'hi retrata la societat japonesa de forma caricaturesca, de fet es una parodia de molts personatges de la societat japonesa de forma anònima i fins i tot a altres referències culturals com sèries i icones d'animació com ara Doraemon , Sailor Moon , Pokémon, Bola de Drac o Detectiu Conan.

Durant la seva llarga vida s'han referenciat tant personatges coneguts internacionalment com exclusius de la vida japonesa, i en la sèrie han arribat a participar actors i humoristes representant-se a si mateixos.

A més de tot això, a la sèrie, la família Nohara, fa constants viatges per tot Japó visitant ciutats, gaudint de la seva gastronomia i cultura i presentant-les al públic d'una forma indirecta.
També realitzen nombrosos viatges a l'estranger i visiten llocs com: Hawaii, Barcelona, Guam i Austràlia.
En tots els viatges, ja sigui a Japó o altres països, en Shinnosuke sempre en fa de les seves.


Personatges de la Família Nohara
--------------------------------
Shinnosuke (Shin-chan) :
Amb només 5 anys, ja sap aconseguir les seves preuades joguines i galetes de xocolata: no té més que extorquir els seus pares.
Li encanten les noies en biquini i la secció d'"adults" de la llibreria, i acostuma a insultar la seva mare per tenir poc pit.
Li encanta el "ball del cul" (culet-culet) i ensenyar la "trompa" (el penis). Finalment, sigui on sigui, sempre acaba sembrant el caos. El vailet és tota una "joia".

Hiroshi, pare d'en Shin-chan. Treballa a l'oficina, no guanya molts diners i sol freqüentar els bars després de la feina.
Misae, mare d'en Shin-chan. És mestressa de casa.
Himawari (o Hima-chan), la germana petita a qui li encanten les joies cares i els nois macos.
Nevat (en l'original japonès Shiro, que significa "blanc"), és el gos de la família.

Altres membres de la família Nohara:
els avis d'Akita i els avis de Kyûshû.

Amics:
Kazama, un nen molt llest, però també molt cregut.
Masao, un nen amb el cap rapat i molt ploraner.
Nene, una nena a la qual li agrada molt jugar a pares i mares. Quan sa mare perd la paciència i s'empipa colpeja un peluix en forma de conill.
Boo-chan, un nen callat a qui sempre li penja un moc del nas. Però quan hi intervé, (molt de tant en tant), ho fa amb un comentari destacadament encertat.
Tots plegats formen l' Exèrcit de Salvació de Kasukabe (ja que la ciutat on viuen és Kasukabe).


Professors :

Midori Yoshinaga. És la professora d'en Shin-chan.
Ume Matsuzaka. Cuida molt de les aparences, però al final és bastant pobra. Es duu molt malament amb Yoshinaga. Mai no aconsegueix lligar i es posa un bon tou de maquillatge.
El director, a qui anomenen "el mafiós".
La senyoreta Ageo. És molt tímida, fins i tot li té terror als nens, però una vegada es lleva les ulleres es torna molt agressiva.


Altres:

L'ultraheroi (en japonès Action Kamen): és el personatge més popular en la televisió. En Shin-Chan no es perd ni un episodi de la seva sèrie.

L'Exèrcit Escarlata: un grup de noies que provenen de ser el terror del barri.

Les llibreteres, que mai no saben com treure's en Shin-chan del damunt i es comuniquen amb un codi secret del gremi de llibreters.

Usuto Yoshii, paròdia de Yoshito Usui: el propi dibuixant del Shin-chan.
Es tracta d'un dibuixant que mai arriba a lliurar a temps la seva feina per diversos motius, tots ells relacionats amb en Shin-chan.











=======================================





YOSHITO USUI






FOTOS: Yoshito Usui, mangaka creador de Shin-Chan
i rescat del seu cos estimbat en el Mont Arafune.
__________________________________________________





Yoshito Usui va néixer el 21 d'abril de 1958, a Shizuoka, Japó.
I va morir el dia 11 de setembre de 2009, probablment en estimbar-se, fent senderisme, en un precipici de més de 100 metres alMont Arafune.



L'any 1977 es va graduar a l'Escola de Saitama.

Simultàniament, va començar a treballar en un supermercat durant el dia,
i a la nit assistia a les classes de l'escola de disseny.

Al 1979 va entrar a treballar a una empresa de publicitat.

Després va començar el seu primer còmic: "Stories of Darakuya Store".
E 1990 continua amb els còmics "Office" "Lady Gumi" .....
i, al setembre del mateix any, amb "Shin-Chan".

L'any 1992 es va decidir a realitzar un animé televisiu amb les aventures del personatge de Shin-Chan, que va ser un gran èxit al Japó, èxit que li va valdre la seva exportació a Taiwan i Corea.

L'any 2001, Televisió de Catalunya emet per primer cop els dibuixos animats de
Shin-Chan, entre d'altres sèries, a l'espai 3xl.net, aprofitant l'estrena del
Canal K3.

En l'estiu d'aquell any 2001, Shin-Chan es va convertir en un fenomen televisiu, de gran popularitat. Amb un èxit enorme.

I va ser després emesa a Punt 2 i a altres cadenes televisives de l'Estat Espanyol.
També amb èxit.

Al desembre de 2002, Yoshito Usui va rebre el Gran Premi d'Animació 'The Media Arts Festival', de Tòquio.




MORT DEL CREADOR DE SHIN-CHAN
_____________________________


El dia 11 de setembre de 2009, Yoshito Usui va desaparèixer mentre practicava el senderisme en solitari.

El 12 de setembre la seva família informa de la seva desaparició.

El 19 de setembre troben un cadàver a un penya-segat de la muntanya Arafune que podria ser el d'ell, confirmant-se la seva mort el dia següent, en recuperar-se el cadàver.











=============================







Saturday, July 23, 2011

EL TRACTAT D ' UTRECHT





FOTO: GIBRALTAR PERDUT PEL TRACTAT
d'UTRECHT, PAÏSOS BAIXOS
____________________________________



___________________________________________
| |
| |
| |
| = SIGNATURA TRACTAT DE PAU d'UTRECHT = |
| |
|__________________________________________|




El dia 13 de Juliol de 1713, a Utrecht, als Països Baixos, els delegats dels regnes d'Espanya i de la Gran Bretanya van signar el Tractat, dit Tractat d'Utrecht, que posava fi a la Guerra de Successió espanyola.

Si bé a Catalunya la guerra va continuar, lluitant contra les tropes de Felip V, fins al dia 11 de setembre del 1714.

Un any i dos mesos més, va haver de gruar Felip V poder anomenar-se Rei de tot el territori espanyol.

Devia pensar que valia la pena seure al Tron espanyol que tantes i molt desavantatjoses concessions li va costar.
Va desmembrant la nació sobre la qual tantes ganes tenia de reinar.

Verament, signant el Tractat d'Utrecht, Espanya va perdre:

Totes les seves possessions a Europa en benefici d'Àustria, que es quedava els Països Baixos espanyols;
Sicília que obtenia la Casa de Savoia;
i Anglaterra que aconseguia ocupar l'illa de Menorca i quedar-se amb Gibraltar.

A més de perdre Espanya el dret d'assentament (o Monopoli) que tenia sobre el comerç d'esclaus a Amèrica.


I ja per sempre més, Anglaterra s'ha quedat amb Gibraltar.


El Tractat d'Utrecht que està signat des del 1713 diuen que n'estipulava la donació a Anglaterra o l'ocupació.

El cas és que mai no han fet cap cas de les ridícules reclamacions d'Espanya, del tancament de la reixa, declaracions, etc. etc. Un malentès?...ves a saber.








=====================================









...


Friday, July 22, 2011

DESENTIERRAN CIUDAD BIBLICA






FOTOS :
Vista de las excavaciones arqueológicas en Tel
Balata donde se desentierra una Ciudad Bíblica.

Vista del Parque Arqueológico Tel Balata con la
ciudad de Naplusa, Cisjordania al fondo
_______________________________________________





DESENTIERRAN UNA CIUDAD BÍBLICA

*******************************


EL DIA 19 DE jULIO de 2011, en Naplusa, Cisjordania se encontraron los restos de una Ciudad Bíblica y su muralla en el Parque Arqueológico de Tel Balata.

Los arqueólogos que excavan las ruinas de una ciudad bíblica en Cisjordania están escribiendo un capítulo más de una historia centenaria interrumpida por dos guerras mundiales y frecuentes turbulencias en el Medio Oriente.

En un terreno urbano que los habitantes de Naplusa utilizaban para depositar basura y piezas de autos, arqueólogos holandeses y palestinos están conociendo mejor la antigua ciudad de SIQUEM y se aprestan a abrir el lugar al público como Parque Arqueológico el año próximo.

El proyecto, auspiciado por el Departamento Palestino de Antigüedades, también quiere que los palestinos del lugar conozcan el tesoro de antigüedades que oculta su ciudad, acosada durante el último decenio por la guerra y el aislamiento.

"La población local empieza a comprender muy bien el valor del sitio, no sólo su valor histórico sino el valor que tiene para su propia identidad", dijo Gerrit van der Kooij, de la Universidad holandesa de Leiden, quien dirige las excavaciones.

"La gente local tiene que sentirse responsable del patrimonio arqueológico de su vecindario", añadió.

La temporada de excavaciones finalizó esta semana en el lugar, cuyo nombre local es Tel Balata.

La ciudad de Siquem, situada en un paso entre los montes Gerizim y Eibal, dominaba la llanura de Askar hacia el este y era un importante centro regional hace más de 3.500 años.
Tal como lo demuestran las ruinas, contaba con sólidas murallas, puertas monumentales y un templo con muros de cinco metros de espesor.

El rey Labaya de Siquem es mencionado en las tablas cuneiformes del archivo faraónico hallado en Tel al-Amarna, Egipto, del siglo XIV a.C.
El rey se había rebelado contra el faraón, quien envió un ejército a someterlo.
La misión fracasó.

En el relato bíblico, el patriarca Abraham se encontraba cerca de Siquem cuando Dios le prometió que entregaría la tierra de Canaán a sus descendientes en el Libro del Génesis.

Más adelante, Jacob, nieto de Abraham, estaba acampado frente a los muros cuando un príncipe cananeo violó a su hija Dina.
En venganza, los hijos de Jacob saquearon la ciudad.
Cientos de años más tarde, los israelitas que huyeron de Egipto trajeron el cuerpo de José, hijo de Jacob, y lo enterraron en Siquem.

Hace dos milenios, los romanos abandonaron el lugar original y construyeron una ciudad nueva hacia el oeste, llamada Flavius Neapolis.
El nombre griego Neapolis, "ciudad nueva", se convirtió en Naplusa en árabe.
En hebreo la ciudad conserva el nombre de Siquem.

Naplusa se ha extendido, y la antigua Siquem está rodeada ahora de casas y talleres de reparación de autos en las afueras al este de la ciudad.

El visitante puede atravesar los restos de la puerta noroccidental de la ciudad en un muro curvo construido por hábiles ingenieros alrededor del 1600 a.C.

Luego se atraviesan dos cámaras y uno se encuentra en la ciudad antigua.
Desde allí se llega a los restos del templo, con una estela de piedra sobre una plataforma exterior.

La identidad de los habitantes de la ciudad en esa época no está clara.
Una teoría postula que eran hicsos, un pueblo del norte de Siria que ocupó Egipto en el siglo XVIII a.C. hasta que fue expulsado.

La Biblia dice que fue una ciudad cananea y luego israelita, pero la arqueología no lo ha corroborado, dijo van der Kooij.

Un equipo alemán inició las excavaciones en 1913, cuando la región era parte del imperio otomano.
La Primera Guerra Mundial interrumpió los trabajos, que se reanudaron en los años 30 bajo el mandato británico.
Buena parte de la documentación alemana se perdió debido a los bombardeos aliados de la segunda gran guerra.

Equipos estadounidenses excavaron en el lugar durante los años 50 y 60 bajo dominio jordano.

Israel conquistó Naplusa, y todo el territorio de Cisjordania, en la Guerra de los Seis Días en 1967.

Con los años, el sitio cayó en el abandono, agravado por la primera insurrección palestina de fines de los 80, cuando Naplusa se convirtió en centro de la resistencia a la ocupación israelí.

El deterioro se acentuó aún más después de la insurrección iniciada en 2000, que provocó incursiones militares con retenes y cierres que prácticamente aislaron a la ciudad del mundo exterior.

Recientemente, al imponer la Autoridad Palestina una mayor seguridad, Israel retiró algunos retenes y permitió una mayor libertad de movimiento.

Naplusa no recibe demasiados visitantes, pero las mejoras convencieron a los arqueólogos de que se podían reanudar las excavaciones.

Las nuevas excavaciones y la creación del parque arqueológico son un proyecto conjunto del ministerio de Turismo palestino, el gobierno holandés y la UNESCO.

La inauguración del parque está prevista para el año próximo.










==========================================





.....

Thursday, July 21, 2011

RESCLOSA D'ASSUAN, EGIPTE









FOTOS:

Situació de la Resclosa d'Assuan en el mapa.
Presa baixa (antiga Resclosa).
Presa Alta o HIGH DAM (la ACTUAL).
Vista de la High Dam des d'un satèl-lit .
__________________________________________






HISTÒRIA de la Resclosa D'ASSUAN
o la HIGH DAM, com en diuen a Egipte.

*************************************


Resclosa o Presa d'Assuan és el nom que es dóna generalment a les
dues rescloses existents a la vora de la ciutat d'Assuan (Aswan),
a Egipte, i que porten ambdues aquest nom. Suposo que és per això
que a la Resclosa Alta els del país li diuen la HIGH DAM.



La primera, coneguda com la resclosa vella d'Assuan, fou construïda pels britànics entre el 1898 i 1902, i es va donar per acabada el 1907.
Va servir per emmagatzemar una considerable quantitat d'aigua per al regadiu.
En general els llocs amb restes arqueològics pràcticament no van ser tocats.

La segona es va projectar l'any 1952, exactament després del cop d'estat de Nasser i, en un principi, estava previst que els Estats Units ajudarien a finançar la construcció però no va reeixir i el 1956 el govern egipci es va proposar continuar el projecte en solitari.
Finalment va poder realitzar-lo amb l'ajuda de la Unió Soviètica que en plena Guerra freda es volcà en l'ajuda.

La resclosa fou en aquell temps (1956) una gran obra d'enginyeria; té 18 vegades més material que el que es va emprar per la piràmide de Kheops.
La resclosa té 4 quilòmetres de llarg, 1 quilòmetre d'amplada a la base i 125 metres d'altura.
Quan es va posar a funcionar a ple rendiment per primer cop, la resclosa produïa al voltant de la meitat de l'energia del país i sobre un 15% del total l'any 1998, a més de portar l'electricitat a zones aïllades que fins aleshores no en tenien.

L'embasament de l'aigua va crear un llac artificial que va rebre el nom de llac Nasser, en honor al president Nasser, principal impulsor de la infraestructura.

EFECTIVAMENT,.... de manera oficial rep el nom de Llac Nàsser.....
però és important saber que tota l'extensió de les terres de conreu que van cobrir les aigües del Nil en construir la HIGH DAM, o Resclosa d'Assuan, són terres que
pertanyien a habitants camperols de Nubia, ja que Nubia es troba al Sud d'Egipte precisament on s'ha fet la Resclosa dita d'Assuan.
I per tant, els habitants nadius d'aquell indret en diuen EL MAR DE NUBIA, i no pas el Llac Nasser.


En totes les expropiacions forçoses, ja se sap, sigui on sigui, arreu del món, els qui més hi perden i no en poden ser mai compensats, són els propietaris de la terra, en aquest cas petits pagesos o famílies d'agricultors nubis. Els habitants de Nubia són de pell color molt fosc, i de raça negre), que van veure desaparèixer, les seves cases, les seves terres i el seu mitjà de vida.

Naturalment els nubis són de nacionalitat egipcia, .... però, podriem dir que potser se'ls veu com egipcis de segona.
Al Caire fan sempre les feines més humils, majorment. Com sempre pot haver-hi excepcions, és clar.

I per això d'aquelles terres que havien estat seves, ara cobertes per les aigües del Nil en construir-hi la High Dam, en diuen afectuosament: "EL MAR DE NUBIA".
Mai no s'hi refereixen com al Llac Nasser.




HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ DE LES DUES PRESES

El primer intent de construir una presa a Assuan es remunta al començament del primer mil·lenni, quan l'enginyer i erudit iraquià Abū ‘Alī al-Haṣan ibn al-Haṣan ibn al-Haytham, conegut com Alhazen a Occident, va ser reclamat a Egipte pel Califat fatimita, Al-Hàkim bi-amr-Al·lah, per a que fes propostes per a regular les inundacions del Nil, una tasca que va fer possible un primer projecte d'una presa a Assuan.[
Després del seu estudi de camp va ser conscient de la impossibilitat d'aquest règim i així ho va transmetre, i tement la ira del califa, fingí una bogeria.
Va ser mantingut sota arrest domiciliari des de 1011 fins la mort d'Al-Hàkim el 1021, temps durant el qual va escriure el seu important tractat sobre òptica.




PRESA BAIXA

La construcció va ser iniciada pels britànics el 1899 i es va concloure el 1902.
El disseny inicial tenia 1.900 metres de llargada per 54 metres d'altura i aviat es va descobrir que era inadequat, per la qual cosa es va procedir a augmentar la seva alçada en dues fases: la primera, de 1907 a 1912, i la segona, de 1929 a 1933.

Quan la presa va estar a punt de desbordar durant les crescudes del Nil el 1946 es va decidir que, en lloc d'augmentar la seva alçada per tercera vegada, es construís una segona presa 8 quilòmetres riu amunt.





PRESA ALTA O HIGH DAM

Ubicada a les coordenades geogràfiques 23 ° 58'12 52 N, 32 ° 52'41 29 E, el projecte es va començar el 1952, exactament després de la revolució de Nasser i, en principi, els Estats Units ajudarien a finançar la construcció amb un préstec de 270 milions de dòlars.
L'oferta d'ajuda va ser retirada a mitjans del 1956 i el govern egipci es va proposar continuar el projecte en solitari, utilitzant els ingressos que proporcionava el Canal de Suez com a ajuda en la construcció.

Tanmateix, el 1958 va intervenir la Unió Soviètica, en plena guerra freda pel domini d'Àfrica, pagant com a regal, possiblement, un terç del cost de la immensa presa de pedra i argila.
A banda d'aquesta ajuda monetària, els soviètics van proporcionar tècnics i maquinària pesant. I el disseny va anar a càrrec de l'institut rus Zuk Hydroproject.

La construcció va començar el 1960. La Presa Alta, El saad al Aali, va poder ser acabada en la seva totalitat el 21 de juliol de 1970.

En una primera etapa, la part de l'embassament, que s'havia finalitzat el 1964, començà a rebre aigua amb la presa encara en construcció, assolint la seva capacitat total el 1976.

Aquest embassament va causar inquietud entre els arqueòlegs degut a que el complex d'Abu Simbel, així com altres desenes de temples, quedaria submergit sota les aigües.
El 1960 una operació de rescat patrocinada per l'Unesco va localitzar, excavar i traslladar vint-i-quatre d'aquests monuments a ubicacions més segures, o van ser donats als països que van col·laborar en el rescat, com el temple de Debod, actualment a Madrid (Espanya).




CARACTERÍSTIQUES DE LA PRESA ALTA (la HIGH DAM)


La Presa Alta té 3.600 metres de llarg i 980 metres d'ample a la base, per 40 metres d'ample a la cúspide i 111 metres d'alt, amb un volum de material de 43 milions de m³
Són mides, mesures, impressionants, tot i que si algú sap calcular-ho, no crec que tingui la Proporció Aurea, el 1.618 de la bellesa, o potser sí? Els russos són capaçosde tot i més si volen.

En condicions de màxima capacitat pot donar sortida a 11.000 m³ d'aigua per segon.
Posseeix sobreeixidors d'emergència addicionals per a un volum de 5.000 m³ i el canal de Toshka, que enllaça l'embassament amb la depressió Toshka.

Aquest embassament, denominat llac Nasser, té 480 km de llarg i 16 km en la seva part més ampla; la seva àrea en la superfície és de 6.000 km² i conté entre 150 i 165 km³ d'aigua.
Va arribar a inundar gran part de la baixa Núbia i van haver de ser traslladades més de 90.000 persones.

Els efectes de les perilloses inundacions de 1964 i 1973 i les terribles sequeres com les de 1972-73 i 1983-84 van quedar mitigades per la seva construcció.

Es va crear una nova indústria pesquera al voltant del llac Nasser que continua en la seva pugna per prosperar degut a la distància a la que es troba qualsevol mercat significatiu.

Amb una producció hidroelèctrica de 2,1 gigawatts, la presa alberga 12 generadors de 175 megawatts cadascun.
El subministrament elèctric va començar el 1967, quan la presa va assolir el seu zenit de producció, generant aproximadament la meitat de l'electricitat necessària per al consum de tot Egipte (al voltant del 15% en 1998) i permetent, per primera vegada, la connexió elèctrica a la majoria dels pobles egipcis.

Qüestions mediambientals :

La realització de la gran resclosa d'Assuan, avui Sadd al-Ali, situada a l'Alt Egipte i destinada a modificar l'entorn físic per controlar les crescudes del Nil i produir energia, va tenir greus conseqüències en el fràgil equilibri del mil·lenari ecosistema, sobretot perquè els enginyers que la van dissenyar no van tenir en compte l'impacte ecològic que la seva construcció tindria sobre la fauna, la flora, i també sobre l'economia dels pobles que habitaven les voreres del Nil.




LES CONSEQÜÈNCIES MEDIAMBIENTALS HAN ESTATN NOMBROSES :

Sedimentació excessiva aigües amunt, erosió aigües avall, desaparició d'espècies animals que efectuaven migracions al llarg del riu, destrucció i salinització del delta del Nil.
Disminució de la productivitat en les pesqueres, emigració d'animals marins al suprimir la barrera de la salinitat, pujada del nivell freàtic de les aigües en les hortes properes, i contaminació del riu provocada pels fertilitzants, herbicides i pesticides.

La salinització del delta ha estat provocada per la reducció del cabal del riu que ha causat que les aigües salades del mar Mediterrani penetrin en el terreny al llarg de la costa propera a la desembocadura.

Una altra de les conseqüències negatives per a la població ha estat l'augment de risc sanitari ja que els canals de reg agrícola i dels marges del llac Nasser són l'hàbitat perfecte per a animals que transmeten malalties, com per exemple el mosquit de la malària (Anopheles) i els cargols que propaguen el paràsit de l'esquistosomiasi (Schistosoma sp.)


IMPACTE EN LES RESTES ARQUEOLÒGIQUES :

Si bé aquesta obra “faraònica” va comportar molts avantatges, en el terreny de l’arqueologia n’hem de lamentar les terribles conseqüències.

El nivell de la capa freàtica ha augmentat de forma considerable i de manera alarmant en els darrers anys.

En els monuments que es mantenen en peu ha ocasionat el progressiu deteriorament de
la pedra calcària amb la qual es van construir la majoria dels edificis.
El dany és més gran si ens fixem en els treballs arqueològics.
La zona del Delta està particularment afectada per aquest fet, i els treballs d’excavació són pràcticament impossibles.

Moltes vegades és necessari un equip d’excavació subaquàtica, bombes d’extracció d’aigua, i els materials que s’obtenen estan molt danyats.

Alhora, s’ha de tenir en compte també el fenomen geològic del bradisisme, que provoca el moviment del sòl, de manera ascendent o descendent i la regressió que pateix el delta del Nil.
L’efecte més immediat és que el nivell del mar augmenta i posa en perill moltes de les excavacions que es realitzen en aquesta zona.









=========================================










.......








Wednesday, July 20, 2011

¿ VESTA ES REALMENTE UN ASTEROIDE ?





FOTOS: Asteroide VESTA
Y 'diferenciación' grupo rocoso
_______________________________




¿ VESTA ES REALMENTE UN ASTEROIDE ?
===================================

O es un PROTOPLANETA que quizás
NO ENCONTRÓ PAREJA EN EL GRAN BAILE DEL
INICIO DEL SISTEMA SOLAR ?

¿ Fue por culpa de Júpiter ?
________________________________________



El 29 de marzo de 1807, el astrónomo alemán Heinrich Wilhelm Olbers observó a Vesta como un diminuto punto de luz en el cielo.

Doscientos cuatro años después, el 29-3-2011, a medida que la nave espacial Dawn, de la NASA, se prepara para comenzar a orbitar este intrigante mundo, los científicos saben qué tan especial es, a pesar del debate que existe sobre su clasificación.

Muchos astrónomos consideran que Vesta es un asteroide porque forma parte del cinturón principal de asteroides, el cual se encuentra localizado entre Marte y Júpiter.
Sin embargo, Vesta no es un miembro típico de esta aglomeración de escombros orbitantes.
La gran mayoría de los objetos en el cinturón principal son objetos de peso pluma (miden 100 kilómetros de ancho o menos), cuando se los compara con Vesta, que es un coloso de 530 kilómetros de ancho.

"No creo que a Vesta se lo deba llamar asteroide", dice Tom McCord, quien es un investigador adjunto del proyecto Dawn, en el Instituto Bear Fight, ubicado en Winthrop, Washington."

"Vesta no solamente es mucho más grande, sino que además es un objeto evolucionado, a diferencia de la mayoría de los que denominamos asteroides".


Un modelo del protoplaneta Vesta, llevado a cabo empleando las mejores estimaciones científicas del aspecto de su superficie que se tienen hasta la fecha.
Dicho modelo fue creado como parte de un ejercicio para la misión Dawn, de la NASA.

La estructura dispuesta en capas de Vesta (núcleo, manto, corteza) es la característica clave que hace que Vesta sea más parecido a los planetas como la Tierra, Venus y Marte, que otros asteroides, comenta McCord.

Al igual que los planetas, Vesta contenía suficiente material radiactivo en su interior cuando se formó a partir de la colisión y fundición de fragmentos.
Esto liberó suficiente calor como para derretir la roca y permitir que las capas más livianas flotaran hacia la superficie. Los científicos llaman a este proceso "diferenciación".

McCord y sus colegas fueron los primeros en descubrir que Vesta probablemente atravesó este proceso de diferenciación.

El descubrimiento se llevó a cabo en 1972, cuando los detectores especiales de sus telescopios registraron por primera vez las señales características del basalto.
Eso quería decir que el cuerpo tuvo que haber atravesado por un estado derretido en algún momento.

Oficialmente, VESTA es un "planeta menor", un cuerpo que orbita al Sol pero que no es un planeta propiamente ni es un cometa.
Pero como existen más de 540.000 planetas menores en nuestro sistema solar, esta denominación no lo distingue demasiado.

Los planetas enanos, entre los cuales se encuentra el segundo destino de la nave espacial Dawn, CERES, están en otra categoría, pero VESTA no se encuentra incluido como uno de ellos. En primer lugar, VESTA no es lo suficientemente grande.

Los científicos del proyecto Dawn prefieren considerar a Vesta como un protoplaneta debido a que es un cuerpo denso, con una estructura dispuesta en capas, que orbita al Sol, y a que se formó de manera similar a Mercurio, Venus, la Tierra y Marte, pero que por alguna razón nunca se desarrolló completamente.

En la bamboleante historia del inicio del sistema solar, algunos objetos se convirtieron en planetas fusionándose con objetos del tamaño de Vesta.
Pero Vesta nunca encontró una "pareja para el gran baile", y el momento decisivo se le escapó.
Quizás esto fue debido a la cercanía de Júpiter, la superpotencia gravitacional que habita sus alrededores, cuya presencia pudo haber perturbado las órbitas de los objetos circundantes y pudo haber robado de esta manera todas las parejas de baile.


Otras rocas espaciales que colisionaron con Vesta en el pasado le han desprendido pequeños trozos, los cuales se convirtieron en escombros que ahora forman parte del cinturón de asteroides y se conocen como Vestoides. Incluso cientos de ellos han llegado a la Tierra en forma de meteoritos.
Pero Vesta nunca colisionó con un cuerpo lo suficientemente grande como para que eso lo afectara seriamente, de manera que permaneció intacto.

Como resultado, Vesta es una cápsula del tiempo que remonta a una era pasada.

"Este pequeño y resistente protoplaneta ha sobrevivido al bombardeo del cinturón de asteroides durante 4.500 millones de años, lo que hace que su superficie sea, posiblemente, una de las superficies planetarias más antiguas del sistema solar", dijo Christopher Russell, quien es el investigador principal de la misión Dawn, en la UCLA (sigla en idioma inglés de Universidad de California en Los Ángeles).

"El estudio de Vesta nos permitirá escribir una historia mucho más certera de la juventud turbulenta del sistema solar".

Los científicos e ingenieros de Dawn han diseñado un plan maestro con el fin de investigar estas características especiales de Vesta.

Cuando Dawn llegue a Vesta, en julio de este año (ya lo ha hecho)su Polo Sur
se encontrará bajo la plena luz solar, proporcionando de esta manera una vista clara de un gigantesco cráter que se encuentra allí.

Ese cráter podría revelar la estructura dispuesta en capas de distintos materiales dentro de Vesta, los cuales nos dirán cómo evolucionó el cuerpo luego de su formación.
Conforme las estaciones avancen durante la visita de 12 meses, la órbita que se ha planeado permitirá a Dawn confeccionar mapas del terreno previamente desconocido.

La nave espacial realizará diversas mediciones, incluyendo datos de alta resolución sobre la composición, la topografía y la textura de la superficie.
La nave también medirá el tirón gravitacional de Vesta, lo cual ayudará a conocer mejor su estructura interna.

"Los propulsores iónicos de Dawn nos están empujando suavemente hacia Vesta, y la nave espacial se está preparando para su gran año de exploración", dijo Marc Rayman, quien es el ingeniero principal del proyecto Dawn, en el Laboratorio de Propulsión a Chorro (JPL,es su sigla en idioma inglés), de la NASA, en Pasadena, California.

"Hemos diseñado nuestra misión con el fin de obtener el mayor provecho posible de esta oportunidad de revelar los apasionantes secretos de este mundo exótico e inexplorado".


La misión Dawn, dirigida a VESTA y a CESRES está administrada para el Directorio de Misiones Científicas de la NASA, en Washington, por el Laboratorio de Propulsión a Chorro (JPL, sigla en inglés), una división del Instituto de Tecnología de California, ubicado en Pasadena.

La misión Dawn es parte del Programa Discovery, el cual está administrado por el Centro Marshall para Vuelos Espaciales, de la NASA, en Huntsville, Alabama.

La UCLA es responsable de la misión científica de Dawn.
La firma Orbital Sciences Corporation (Compaña de Ciencias Orbitales), ubicada en Dulles, Virginia, diseñó y construyó la nave espacial Dawn.
El Centro Aeroespacial Alemán, la Sociedad Max Planck, la Agencia Espacial Italiana y el Instituto Nacional de Astrofísica de Italia forman parte del equipo de la misión.





======================================







...

MIGUEL ÀNGEL ASTURIAS





FOTOS:
Miguel-Ángel Asturias
Tumba M.A.Asturias,en Paris(CimetièrePèreLachaise)
__________________________________________________



MIGUEL ANGEL ASTURIAS
(Guatemala, 1899 – París, 1974)
===============================


Poeta, narrador, dramaturgo, periodista y diplomático guatemalteco, considerado uno de los protagonistas de la literatura hispanoamericana del siglo XX.

El empleo personal que hace de la lengua castellana constituye uno de los mundos verbales más densos, sugerentes y dignos de estudio de las letras hispánicas.

Se graduó de abogado en la Universidad de San Carlos, en Guatemala, donde participó en la lucha contra la dictadura de Estrada Cabrera, hasta que éste fue derrocado. Fundó y dirigió la Universidad Popular en 1922.

Ya en ese entonces empezó escribir.
Partió luego a Europa, donde vivió intensamente los movimientos y sucesos que la transformaban.
Estudió lingüística y antropología maya con Raynaud, y de esa época es su traducción del Popol Vuh, junto con José María Hurtado de Mendoza.


Miguel Ángel Asturia regresó a Guatemala en 1933, donde ejerció la docencia universitaria, fundó el Diario del Aire, primer radio periódico del país y vivió una agitada vida cultural y académica.

En el período revolucionario de 1944 a 1954 desempeñó varios cargos diplomáticos.

En 1966 ganó el Premio Lenin de la Paz.
Y en 1967 el Premio Nobel de Literatura.

Murió en Paris el 9 de junio de 1974, y sus restos reposan en el cementerio de Père Lachaise.



Para comprender su obra se debe tomar en cuenta el profundo influjo que ejercieron en él tanto la cultura maya como la vida europea.

Lo maya se arraiga en la cosmovisión de un mundo que está asentado en un profundo y auténtico pensamiento mágico y que atrapa en sus relatos.

Por otro lado, el influjo del surrealismo, la amistad con Paul Eluard, el contacto con el Ulises de James Joyce, son las otras fuerzas que marcan su escritura.

Asturias es considerado precursor del boom hispanoamericano por su experimentación con estructuras y recursos formales propios de la narrativa del siglo XX.

Su obra se inserta en la vanguardia literaria y abarca géneros diversos.


Según dice Albízurez Palma, un exhaustivo estudioso de la obra de Asturias:

"Como poeta lírico, ha dejado constancia de sus ricas posibilidades en variedad de creaciones, algunas de temas íntimos, otras vinculadas a temas folclóricos, otras políticos, otras con sugestiones mágicas, barrocas y de sorprendente fuerza imaginativa.
Como dramaturgo, creó un teatro tocado por el realismo mágico, denso en significación humana y de notable poderío verbal.

Como narrador, Asturias alcanzó su máximo prestigio.

Sus novelas y cuentos revelan una apasionada y subjetiva captación de la realidad en diversas facetas: la tragedia de las dictaduras, el mundo mágico del indígena, el mundo de magia y ensueño de la niñez, las tradiciones de Guatemala, en sus novelas asoman los influjos entremezclados de diversas tendencias, movimientos y corrientes literarias".





============================






..

Saturday, July 16, 2011

THE BALLAD OF BILLY THE KID







PAT GARRET, the Sherif who shot Billy
TOMB OF BILLY THE KID
BILLY THE KID (november 22,1859 - July 14, 1881)
________________________________________________

The day before yesterday, was July 14.
Also on a July 14, (but 130 years ago),
died the famous Billy the Kid, aged, 21.




So....This is a MEMORIAL, and also a comment about music

--------- "THE BALLAD OF BILLY THE KID" --------------
________________________________________________________


"The Ballad of Billy the Kid" is a Billy Joel song from the album Piano Man.

It is a fictionalized story of Billy The Kid.

In an interview from 1975, Joel admitted:
"Basically [the song] was an experiment with an impressionist type of lyric.

It was historically totally inaccurate as a story."

Examples of these inaccuracies include when Joel sings that, "[Billy the Kid was] from a town know as Wheeling, West Virginia" and that "he robbed his way from Utah to Oklahoma."

However, the actual "Billy the Kid" never robbed a bank and although his birthplace is incertain, no account suggests that he was from West Virginia.

The song also says that Billy the Kid was captured and hanged, with many people attending the hanging, while in reality, he was shot and killed by Pat Garrett.

Joel has stated in interviews and concerts that he wrote the song when he was traveling west from New York to California for the first time, and has cited Aaron Copland as a musical influence on the song.

Copland himself wrote the music for a ballet, Billy The Kid.

In 1983, Joel's song was released in a live version on the album
'Songs from the Attic'.

In the liner notes for the album, Joel insists that the "Billy" from Oyster Bay in the lyric was not Joel, but rather a bartender who worked there.







============================














....

Thursday, July 14, 2011

DOS LOBOS Y UNA BUENA RESPUESTA






DOS LOBOS Y UNA BUENA RESPUESTA
_______________________________



Una mañana un viejo Cherokee le contó a su nieto acerca de una batalla que ocurre en el interior de las personas.

El dijo, "Hijo mío, la batalla es entre dos lobos dentro de todos nosotros.

"Uno es Malvado - Es ira, envidia, celos, tristeza, pesar, avaricia, arrogancia, autocompasión, culpa, resentimiento, inferioridad, mentiras, falso orgullo, superioridad y ego..

"El otro es Bueno - Es alegría, paz, amor, esperanza, serenidad, humildad, bondad, benevolencia, empatía, generosidad, verdad, compasión y fe."

El nieto lo meditó por un minuto y luego preguntó a su abuelo: “¿Qué lobo gana?”



El viejo Cherokee respondió, "Aquél al que tú alimentes."







================================.






...

CROCODIL

C R O C O D I L
===============


(escrit per: Gabriel Bibiloni)


Aquesta bèstia terrífica té un nom que en totes les llengües europees, que són moltes, comença per croco-, escrit així en les llengües romàniques i l'anglès, i kroko- en la resta de llengües.

Pel que fa a les romàniques tenim el francès crocodile, el portuguès crocodilo i el romanès crocodil.

Només l'espanyol (cocodrilo) i l'italià (coccodrillo) tenen una forma peculiar i atípica, resultat d'un canvi d'ordre dels sons.

Els codificadors del gallec oficial aquesta vegada s'han estimat més anar amb el portuguès que amb l'espanyol i han implantat crocodilo; també en basc es diu krokodilo.

El mot ve del llatí crocodilus, que al seu torn ve del grec krokodeilos, format per kroko (còdol, pedra arrodonida dels rius o torrents) i deilos (cuc), per l'aparença de l'animal.

A l'Edat Mitjana un animal tan exòtic es troba denominat amb les paraules també més exòtiques.
En català tenim documentat —sempre de manera molt isolada, com és fàcil d'entendre— cocodriu (Eiximenis), cocatrix, calcatrix i calcatrís (Jaume Roig), tots de gènere femení.

També en espanyol medieval es troben coses com coquedriz (Juan Manuel), cacotriz (Gómez Manrique), cocatriz (Nebrija), cocadriz (General Estoria d'Alfons el Savi).

També en occità calcatrís i en francès cocatris.

Segurament es tracta de derivacions de crocodilus (o la forma medieval vulgar cocodrillus) difoses a partir de l'occità o el francès.

La difusió d'aquests mots és un fet estrictament literari; les paraules passen d'uns autors i d'unes llengües a uns altres, i de vegades tenim dubtes sobre l'animal a què s'apliquen.

En l'ús popular no hi ha dubte que la paraula emprada seria drac.
Pensem en el drac de na Coca, un crocodilet que aparegué a les clavegueres de Palma en el segle XVII i que originà una curiosa llegenda.

Pel que fa a la forma més ortodoxa, la variant coco- és habitual en llatí medieval (cocodrillus) i també es troba en francès incipient (la primera documentació del mot en francès, del segle XII, és amb la forma cocodrille).

Però això no va impedir un redreçament culte del mot cap a la forma etimològica, que avui es troba, com dèiem, i el català a part, a totes les llengües europees menys dues.
En espanyol, totes les edicions del diccionari de l'Acadèmia porten les dues formes, cocodrilo i crocodilo, es veu que tan antiga una com l'altra en aquesta llengua. A la primera edició (1729) es defineix crocodilo, i cocodrilo remet al primer; però a partir de l'edició de 1780 el mecanisme és al revés.

En la nostra llengua, la forma castellanitzant cocodrilo ja ens apareix a les Regles d'esquivar vocables (final del segle XV), on es proposa de no dir "calcatrís per dir cocodrilo". Però la primera documentació lexicogràfica del mot és de 1803 (el diccionari de Belvitges, Esteve i Jutglà) i és amb la forma cocodrillo (llegiu cocodril·lo), simplement agafat de l'espanyol i adaptat amb la geminació de la ela (igual que caramelo es va adaptar popularment en caramel·lo). El Labèrnia, el principal diccionari del segle XIX, continua amb la forma cocodrillo, que és el que duen tots els diccionaris d'aquell segle.

La forma cocodril, subordinada a l'espanyol, és de Fabra (Diccionari ortogràfic, 1917). Fabra va "crear" la forma cocodril, però, fortunadament, l'Enciclopèdia Catalana va introduir el terme crocodilians per a referir-nos a l'ordre a què pertanyen els crocodils, un terme que ha estat incorporat al DIEC.

Caldria fer una rectificació: ja és gros que els diccionaris espanyols duguin les dues formes i els catalans només la més imperfecta i fruit de la subordinació lingüística.
Els diccionaris catalans de referència haurien de dur només crocodil, l'única manera —així com van les coses en el món dels correctors— de vehicular aquesta forma.

Però si no es vol fer així, com a mínim caldria admetre les dues formes, amb preferència per crocodil.
Aquesta preferència no garantiria, en principi, cap canvi (pensem en el cas lamentable de vaccinar i vacunar), però, pel cap baix, els partidaris de la genuïnitat i alhora puritans de la disciplina lingüística, podrien emprar el mot sense por de cremar a l'infern.

Els qui no creiem en l'infern ni en l'obediència cega direm i escriurem crocodil, i ja veureu com no ens passarà res.



============================



Estic completament d'acord amb en Bibiloni:

NO ENS PASSARÀ RES.





*********

Wednesday, July 13, 2011

UN CONTE JUEU... I EL SENTIT DE L'HUMOR

Diuen que els jueus posseeixen el millor i més fi sentit de l'humor.
També el més irònic.
I WOODY aLLEN NO ÉS PAS EL PRIMER NI L'ÚNIC QUE HO AFIRMA.
__________________________________________________________


" Dos amics jueus es troben un dia pel carrer.
Un d'ells sembla molt apesarat.

-- Marc!, li diu en Jacob de bon humor,..però quina cara fas! Què et passa?

-- Doncs el de sempre: discussions amb la meva dona. Que si això, que si allò, que si tal cosa, que si l'altra o la de més enllà.
Cada decisió és una baralla. Estic esgotat!

-- Ah, ja t'entenc.... exclama Jacob, tot i que fa anys que no tinc aquest problema, jo també hi he passat.

-- I ara no?, ara ja no t'hi trobes? Com t'ho has fet? --diu en marc incrèdul.
Us poseu d'acord en tot?

-- En tot -- respon Jacob ple d'orgull, i es fica les mans a les butxaques per deixar clar que no pensa dir-hi res més.

Passen dos minuts eterns......
Llavors, davant la mirada suplicant del'amic, Jacob continua:

-- D'acord, no insisteixis, t'ho explicaré -diu abaixant una mica la veu-. La meva dona i jo tenim un pacte.

-- Un pacte ?

-- Sí, un pacte. Sara, com totes les dones del món, se sent molt malament si no li deixo prendre una decisió. Sempre em deia que era una manca de respecte que no pogués decidir el que ella vbolia, almenys pel que fa a algunes coses... O sigui,
que una nit li vaig proposar el pacte i tot es va solucionar.

-- És exactament el mateix que em diu la meva dona! I amb aquest pacte vas solucionar el problema?

-- Del tot!

-- I qwuin pacte és, si es pot saber?

-- És clar que es pot: Sara va acceptar que jo decidís sobre les coses importants i jo vaig acceptar que ella decidís sobre les nimietats. Ella no interfereix en les meves decisions i jo no em fico en les seves.

-- Quina proposta més bona, Jacob, et felicito ! va dir en Marc que estava realment impressionat.
Seria la sava dona tan sàvia per acceptar sense problemes un pacte com aquell? rumiava pensant ja en aplicar una solució similar així que arribés a casa, i per tant es va animar a preguntar:

--I digues... com ho vau fer per determinar quines coses eren importants i quines eren nimietats?

-- Oh... això va ser el més fàcil. Ella és qui decideix què mengem cada dia, a casa de qui anirem el cap de setmana, on marxarem de vacancesds, a quina escola van els nois, què fem amb els diners i si canviem o no el cotxe.....

-- Aaahhh.... i tu, tu què decideixes?

-- Jo? Jo sóc qui decideix si Déu existeix o no.




====================================





I malgrat tot....després de la rialla que ens provoca
el que té de graciós Jacob presumint d'haver imposat
a casa seva que ell és qui té el dret a decidir sobre
les qüestions que són importants i tot i comprovar que
només n'hi ha una....... potser... potser, no cal que
ens faci tanta gràcia.

Recordem que és un conte jueu, viscut per jueus, i el
que diu en jacob és força cert:
Hi ha alguna cosa que sigui més important per a una família
jueva observant, que decidir si Déu existeix o no ?

No és infinitament més important que canviar o no de cotxe?





========================================




..............