CRASH DU VOL AF-447 RIO-PARIS
"LE FIGARO"
samedi 30-dimanche 31 Juillet 2011
__________________________________
(par Fabrice Amedeo)
Le Bureau d'Enquêtes et d'Analyses (BEA) a publié hier son troisième compte-rendu
d'investigation sur le crash du vol AF-447 (l'Airbus A330) l'appareil abîmé en mer en juin 2009,mais le premiercompte-rendu après l'étude des BOÎTES NOIRES REPÊCHÉES AU PRINTEMPS DANS L'ATLANTIQUE SUD.
Ce document confirme l'ensemble des informations publiées dès hier matin dans Le Figaro.
C'est bien une erreur de l'équipage suite à un givrage des sondes Pitot qui semble avoir entraîné le décrochage de l'appareil et sa chute dans l'océan.
Le rapport décrit un équipage oú les responsabilités n'étaint pas clairement definies entre les deux copilotes, en absence du commandant de bord parti se reposer.
Il n'y a ainsi pas eu << de répartition explicite des tâches entre les deux copilotes >>.
......
......
Les conclusions du BEA sont sevères pour l'équipage d'Air France:
"Aucun des pilotes n'a fait réference à l'alarme de décrochage -qui retentit pourtant sans interruption pendant 54 secondes et- aucun des pilotes n'a formellement identifié la situation de décrochage."
LE FIGARO publie aussi "Les dernières conversations des pilotes tirées des boîtes noires de l'avion"
C'est ensuite une erreur de pilotage qui a fait prendre, de manière intempestive, de
l'altitude à l'appareil, l'a fait décrocher (perdre sa portance) puis l'a fait chuter vers l'océan.
..........
............
L'enquête a mis en évidence des faiblesses des deux copilotes- Ceci est probablement dû à une manque d'entraînement spécifique.
Le pilotage manuel ne s'improvise pas et demande de la précision et des actions mesurées sur les commandes.
L'inquiétude née de l'absence du commandant de bord dansle cockpit montre que les deux copilotes n'avaient pas la capacité de resoudre cette situation d'urgence.
........
...........
............
Mais :
LES FAMILLES ET LES PILOTES ESTIMENT QU'ON ACCABLE L'ÉQUIPAGE POUR
OUBLIER LES SONDES PITOT.
Les conclusions du BEA semblent pourtant avoir laissé un goût plus amer du côté des familles de victimes qui soupçonnent les enquêteurs de dédouaner un peu rapidement les industriels et de faire passer le rôle des sondes Pitot au second plan pour accabler un équipage qui n'est plus là pour se défendre.
"<>.
La corporation des pilotes a emboîté le pas aux familles des victimes et a cherché à minimiser l'erreur de pilotage pour défendre ses collègues.
<>, a ainsi écrit le Syndicat national des pilotes de ligne.
Quant à AIR FRANCE, coincée entre les sondes Pitot défaillantes qu'elle n'avait pas changées et l'erreur de son équipage, Air France a contre-attaqué hier en estimant que: <>.
==========================================================
ACCIDENT D'UN VOL AUTANT TRAGIQUE QU'INEXPLIQUÉ
Et après avoir lu tout ça, on se demande:
À qui entorter?
À l'Equipage, mort comme tous les passagers ?
Aux -SONDES PITOT- ?
Aux Iindustriels ?
À l'Administration ?
À AIR FRANCE ?
Car :
Le BEA a retiré d’une première version de son 3è rapport d’enquêtes sur l’AF447 une recommandation sur l’alarme de décrochage de l’Airbus A330-20.
Il l’occultera dans une seconde version.
Or, à l’écoute des conversations dans le cockpit, il est manifeste que les pilotes ont été stressés et trompés par des alarmes leur indiquant l’inverse de la bonne procédure pour sortir du décrochage.
Les Pilotes, dont des représentants du syndicat national des pilotes de ligne (SNPL) qui s’est retiré de l’enquête du BEA pour manque de confiance, ainsi qu’Air France ou EADS n’ont pas manqué de réagir.
EADS à propos de l’alarme de décrochage
« Nous n’avons aucun retour d’expérience sur l’alarme de décrochage sur les 700 avions de ce type qui effectuent près de 14 000 vols par jour. Nous ne pouvons pas nous appuyer sur un seul cas, qui de surcroît semble très exceptionnel. Habituellement, lorsqu’elle se déclenche, l’équipage réagit dans les deux à trois secondes qui suivent.
Dans le rapport du BEA, il est précisé que le personnel n’est intervenu qu’au bout de 54 secondes. C’est du jamais vu.
Ce qui démontre qu’il y a eu un incident ou quelque chose du genre.
C’est donc sur ce point qu’il faut chercher à comprendre ce qui s’est passé.
Et c’est ce que démontrera sûrement l’enquête du BEA
S’il y a des évolutions à faire, comme par le passé, Airbus les appliquera. »
Jacques Rocca, directeur adjoint en charge des questions industrielles à L’Usine Nouvelle.
PILOTES :
« Pourquoi le BEA a retiré la recommandation sur l’alarme de décrochage alors même que le dysfonctionnement est avéré dans le rapport ?
Le principe d’un rapport d’étape, c’est de ne pas attendre le rapport final pour améliorer la sécurité des vols », rappelle Jean-Louis Barber, président du SNPL d’Air France.
« On fait confiance à la machine qu’on pilote, de la même manière que les passagers qu’on conduit doivent nous faire confiance, surenchérit de son côté Louis Jobard, porte-parole du SNPL Air France. Donc on considère qu’on ne peut pas attendre un an en sachant qu’on a un système qui ne fonctionne pas correctement ».
« Une situation où l’alarme de décrochage s’arrête, alors que l’avion décroche toujours, n’est pas normale », fait savoir Fabien Torres, pilote de ligne.
AIR FRANCE tient à rendre hommage au «courage» et à la «détermination» de ses pilotes, rappelant «qu’à ce stade, rien ne permet de remettre en cause les compétences techniques de l’équipage.» (Communiqué officiel)
SONDES PITOT
La responsabilité des sondes Pitot a été quelque peu mise en retrait par rapport aux précédents rapports.
Rappelons que, lors de son second rapport, la sonde Pitot était « un des éléments ayant conduit à l’accident, mais ne pouvant l’expliquer à lui seul ».
SPAF
Le Syndicat des pilotes d’Air France (Spaf, minoritaire) rappelle que.
« ces problèmes de Pitot étaient connus depuis des mois, sinon des années »,
il accuse donc « l’Administration » de n’avoir « pas fait son travail en matière de prévention », alors qu’Air Caraïbes avait, bien avant le crash du vol Rio-Paris, décidé le remplacement des sondes défectueuses par un nouveau modèle.
CARPE DIEM
**********
====================================
---
Labels: ue
KONSTANTINO PÉTROU KAVAFIS
KONSTANTINO PÉTROU KAVAFIS
__________________________
POETA GREC
__________
Konstantinos Pétrou Kavafis, transliterat també com Cavafis, Cavafy o Kavaphes,
Nascut i mort a Alexandria, Egipte ( 1863-1933 )
Va ser un poeta grec, una de les figures literàries més importants del segle XX i un dels majors exponents del renaixement de la llengua grega moderna.
Va treballar com a periodista i com a funcionari, i va publicar relativament poc en vida, encara que després de la seva mort la seva obra va cobrar paulatinament influència.
La seva atípica temàtica fortament urbana i introspectiva, i sense embuts sobre l'orientació homosexual del poeta, van demorar la seva acceptació, encara que la dècada de 1960 el va convertir en una icona de la cultura
Kavafis va néixer a Alexandria, Egipte, on el seu pare era un ric comerciant. Després de la mort del pare en 1870 la família va haver d'emigrar a Liverpool.
però va tornar a Alexandria l'any 1882.
Amb el començament d'uns disturbis el 1885, la família va haver de mudar-se de nou, aquesta vegada a Istanbul.
Quan Kavafis va tornar a Alexandria ho faria per a quedar-s'hi la resta de la seva vida.
Al principi va treballar com periodista, i després en el Ministeri Egipci d'Obres Públiques, durant trenta anys.
Entre 1891 i 1904 va publicar la seva poesia, amb poc èxit.
Després de la seva mort, la reputació de Kavafis va augmentar, passant a ser considerat un dels millors poetes grecs moderns.
L'obra de Kavafis, des d'uns inicis alimentats per la lectura de parnassians i simbolistes francesos, és madura, exigent, habitada per una refinada cultura grecollatina i una subjacent ironia.
Obra que corregia sense cessar fins a la perfecció (alguns poemes van ser elaborats per espai de deu anys).
Consta de cent cinquanta-quatre poemes que va considerar acabats i formen l'edició canònica, sense comptar un cert grup d'altres composicions que al seu judici no havien trobat encara la seva forma definitiva.
Interessat per la història, Kavafis va compondre amb freqüència poemes no sobre grans moments històrics, sinó sobre les decadències que els seguien, com el famós 'Esperant els bàrbars', 'El Déu abandona Antoni' o 'Ítaca', algunes de les frases dels quals han passat a ser proverbials.
Si bé hi ha qui diu que en la base del seus poemes es repeteixen idées que són inspirades en HORACI, el gran clàssic llatí, i la seva 'aurea mediocritas'.
També són molt llegits, avui, els poemes homoeròtics de Kavafis, que canten les excel·lències sensuals de l'amor furtiu, com 'Recorda, cos'....
Els millors poemes de Kavafis concentren l'experiència humana d'una forma intemporal i per això ha influït notablement a autors de la poesia de l'experiència, com Luis Cernuda o Jaime Gil de Biedma.
Les seves peces històriques més inspirades pinten amb gran força quadres realistes i decadents d'un passat poc conegut i certament fascinant: l'orient hel·lènic, des de l'antiguitat fins al present, els regnes grecs post-alexandrins, la subjecció a Roma, Bizanci,... l'ascens del Cristianisme i la convivència del pagà i el cristià.
Demostra que, com creien els grecs, la història és cíclica, i insufla els sentiments de la nostàlgia i de la por a allò desconegut en les seves evocacions.
Posseeix el secret de recrear l'atmosfera quotidiana dels temps ja passats.
En els seus poemes homoeròtics, apunta la flaquesa i la debilitat que ens aguaita en els pitjors moments, l'atracció sexual intensament física lligada moltes vegades al cristià sentiment de culpa i la impotència davant el pas del temps.
L'estil de Kavafis defuig conscientment la retòrica, però mostra un distanciament greu i intel·ligent, solemne i irònic alhora.
Pels seus poemes desfilen joves xaperos ingenus i desitjables, personatges històrics contemplats en els seus moments de major humanitat, gents anònimes del carrer i objectes vulgars i corrents que aviat adquireixen un profund valor simbòlic, com per exemple les veles enceses i apagades que representen el curs de la vida.
Kavafis arribà també a la cultura popular.
Va ser E. M. Forster qui va divulgar a Europa la poesia de Kavafis.
A Espanya el començament del seu influx va venir a través de l'obra de Luis Cernuda i els seus seguidors i, a partir de llavors, va ser llegit amb fruïció, sobretot pels cridats poetes Novíssims, i especialment per José María Álvarez, poeta que va realitzar una de les primeres traduccions de la seva obra i en la poesia del qual, a més, es reflecteix una acusada influència del poeta grec.
Kavafis va ser també una figura influent en l'obra del novel·lista britànic Lawrence Durrell, en el 'Quartet d'Alexandria' en el qual, és una presència permanent.
El seu poema 'Esperant els bàrbars' va ser fonamental en la concepció de la novel·la homònima de l'escriptor sud-africà John Maxwell Coetzee.
La cultura catalana també ha acollit l'obra de Kavafis com un referent de pes.
Segons diu Sam Abrams: "el va descobrir, com qui diu, Carles Riba en les seves ja llegendàries traduccions del 1962, només un any després de la també mítica versió anglesa de Rae Dalven amb pròleg d'Auden".
Posteriorment ens han arribat les traduccions integrals de Joan Ferraté (1975, 1976, 1978), Alexis Eudald Solà (1975, 1977) i Antoni Avellà i Bartomeu Garcés (1996).
Manuel Forcano va traduir 'Faros' i 'Farelló', una evocació d'Alexandria d'E.M. Forster, a fi que els lectors catalans poguessin acostar-se més a l'univers de Kavafis.
Forcano també va titular la seva antologia de Pinkhas Sadé El déu abandona David per raons òbvies.
Un dels millors poemes històrics de la poesia catalana contemporània, 'Dux a Tarraco' d'Enric Sòria, és també de clara inspiració kavafiana.
El conte 'NIT' de 1911, inspirat en Kavafis, és l'obra mestra de la narrativa breu de Maria Àngels Anglada.
Podem rastrejar la presència de la influència de Kavafis en altres poetes actuals com Francesc Parcerisas, Joan Margarit, Carles Miralles, Ponç Pons, Antoni Vidal Ferrando o Pere Rovira.
En el terreny musical, Lluís Llach popularitzà l'obra de Kavafis mitjançant la cançó Viatge a Ítaca.
Josep Tero ha dut Kavafis per tot el territori a partir de cançons, discos i espectacles
APUNT:
Els dos poemes de Kavafis que figuren al final de "Justin" en el primer volum del 'Quartet d'Alexandria' que Lawrence Durrell va traduïr ell mateix a l'anglès, en la versió catalana de Proa, han estat traduïts directament del grec per Carles Riba.
CRITERI HORACIÀ
Aquests dos poemes de Kavafis són precisament aquells que,
(Xavier Cortadellas comentant l'edició traduïda per Josep Vergés de les Odes i els Epodes d'HORACI que acaben de publicar Alpha i Edicions 62)
diu que responen al criteri i l'experiència vital d'Horaci que sens dubte Kavafis llegí.
Repetint allò que 'La llana tenyida de porpra `mai més no tornarà a tenir el seu color primitiu'....
o 'Qui exilian-se de la seva pàtria, ha pogut fugir també d'ell mateix?'
Kavafis ho va repetir dos mil anys més tard en un d'aquest dos poemes que Durrell posa a la fi del primer volum del 'Quartet d'Alexandria'.
És:
'LA CIUTAT'
Has dit: <me n'aniré en una altra mar.
Bé hi haurà una ciutat millor que aquesta.
Cada esforç meu és una sentència que em condemna;
i el meu cor sembla un mort colgat dins una tomba.
---Fins quan ha de ser que em romangui
---l'esperit en aquest marasme ?
Cap on sigui que giro els ulls i pertot on miro
veig de la meva vida aquí les negres runes,
---aquí on he passat tants anys
---i he devastat i he fet destrossa.>>
Uns nous indrets, no els trobaràs,
no trobaràs, no, unes altres mars.
La ciutat, on tu vagis anirà. Pels mateixos
carrers faràs el tomb. I en els mateixos barris
t'envelliràs, i en aquestes mateixes
cases et sortiran els cabells blancs.
Sempre serà en aquesta ciutat que arribaràs.
---Cap a uns altres llocs, no ho esperis,
---no hi ha vaixell per' tu, no hi ha camí.
Tal com has devastat aquí la teva vida,
aquí, en aquest racó petit,
és en tota la terra que n'has fet la destrossa.
========================
....
OLÈRDOLA
FOTOS: Escut D'Olèrdola
------ Torre del Castell
------ Església St. Muquel d'Olèrdola
------ Cisterna romana
_____________________________________
O L È R D O L A
===============
L’antiga ciutat d’Olèrdola, situada en una talaia natural al punt de trobada entre el massís del Garraf i la plana penedesenca, va ser poblada des dels inicis de l’edat del bronze (1800 aC).
Els pobladors de l’edat del ferro (segle VIII aC) van bastir-hi un primer mur que delimitava l’àrea habitada.
La tribu ibèrica dels cossetans també van ocupar Olèrdola (segle VI aC) amb un gran poblat emmurallat, que van haver de compartir amb els romans a partir del segle I aC.
Aquests van fortificar l’enclavament i el van dotar d’obres d’infraestructura com les espectaculars cisterna i muralla, a més de la talaia.
El moment més àlgid d’Olèrdola arriba amb l’alta edat mitjana, quan va ser la capital històrica de la comarca.
Documentat des del 929, s’hi va construir un castell i una església, i va començar a acumular un nucli de població de certa importància.
El terme s’estenia uns 200 km2 a la zona fronterera amb els dominis sarraïns.
A partir del segle XII, l’expansió catalano-cristiana dels Comtes de Barcelona cap al sud, permet que els habitants davallin vers les planes penedesenques, més amables, on van crear les noves poblacions.
Les d'Olèrdola van ser batalles d'una guerra molt aferrissada i cruenta, amb curiosos detalls i obcecacions sobre el poder.
Algun altre dia potser narraré la tossuderia d'un Baró encegat pel poder, que va provocar tanta carnisseria tot i vençuts ja els sarraïns.
===========================
A OLÈRDOLA s'hi pot arribar:
Per la N-340 i abans d'entrar a Vilafranca (si es ve de BCN) agafant a l'esquerra la C-244, que va de Vilafranca a Vilanova i la Geltrú, i recorreguts pocs kms. (entre 5 o 10 potser), hi ha anunciat el trencall que puja a St.Miquel d'Olèrdola.
Per la AP-7, agafant la Sortida 29 cap a Vilanova i Sitges, que connecta amb la C-15 que travessa el nucli de St. Miquel d'Olèrdola.
========================================
...
ESTRELLA FRIA COMO CUERPO HUMANO
DESCUBRIMIENTO DE ESTRELLAS FRIAS
CONFIRMADO EN 24 AGOSTO 2011
_________________________________
Pues SÍ, Estrellas tan frías como el cuerpo humano (aunque a este le suba mucho la temperatura en ocasiones felices).
__________________________________
FOTO Nº 1 - Concepto artístico que ilustra cómo podría verse una estrella "enana tipo Y".
FOTO Nº 2 - WISE 1828+2650, la estrella enana más fría que se conoce aparece como un punto verdoso en el centro de esta foto, que es una imagen infrarroja.
_______________________________________________________
UN GRUPO DE ASTRÓNOMOS, usando datos proporcionados por el Observatorio
Explorador Infrarrojo de Campo Amplio para Sondeo (Wide-field Infrared Survey Explorer o WISE), de la NASA, ha descubierto seis estrellas "enanas tipo Y",
—cuerpos celestes similares a las estrellas, pero con temperaturas tan bajas como la del cuerpo humano¬.
Las enanas Y, son los objetos cuasi-estelares más fríos que se conocen;
sus temperaturas pueden incluso estar por debajo de la del cuerpo humano.
Los astrónomos habían buscado estos oscuros objetos durante más de una década sin éxito.
Cuando se los observa con un telescopio en el intervalo de la luz visible, son casi imposibles de detectar.
La visión infrarroja del telescopio WISE permitió al fin detectar el débil brillo de media docena de estrellas enanas tipo Y, ubicadas relativamente cerca del Sol, a una distancia aproximada de 40 años luz.
"El telescopio WISE realizó una exploración de todo el cielo para buscar estos y otros objetos, y fue capaz de detectar su tenue presencia usando su visión infrarroja de alta sensibilidad", dijo Jon Morse, quien es el director de la División de Astrofísica, ubicada en las oficinas centrales de la NASA, en Washington.
Las enanas tipo Y, son los miembros más fríos de la familia de las estrellas enanas marrones.
A las enanas marrones en ciertas ocasiones se las llama también estrellas "fallidas".
Son demasiado bajas en masa como para fusionar átomos en sus núcleos y, por lo tanto, no queman material del mismo modo en que lo hace una estrella como nuestro Sol, el cual se ha mantenido brillando de manera continua durante miles de millones de años.
En cambio, estos objetos se enfrían y se apagan con el tiempo, hasta que la poca luz que emiten solamente puede ser detectada en las longitudes de onda del infrarrojo.
Las atmósferas de las enanas marrones son similares a las de los planetas gaseosos gigantes como Júpiter, pero son más fáciles de observar a distancia porque comúnmente se encuentran aisladas en el espacio, lejos de la luz cegadora de una estrella primaria.
Hasta hoy, los datos proporcionados por el telescopio WISE han revelado la existencia de cien nuevas estrellas enanas marrones.
De esas cien, seis son clasificadas como enanas tipo Y, frías.
Una de estas enanas Y, identificada como WISE 1828+2650, ostenta el récord de ser la estrella enana más fría que se conoce, con una temperatura atmosférica estimada menor que la temperatura ambiente típica en un interior, es decir menos de 25 grados Celsius (80 grados Fahrenheit).
WISE 1828+2650, la estrella enana más fría que se conoce aparece como un punto verdoso en el centro de la segunda foto de arriba, que es una imagen infrarroja.
El frígido cuerpo estelar no llega ni a la temperatura típica del cuerpo humano, pues registra menos de 25 grados Celsius (80 Fahrenheit) en su atmósfera.
"Las enanas marrones que encontrábamos usualmente antes de este descubrimiento tenían una temperatura más parecida a la de un horno de cocina", dice Davy Kirkpatrick, quien es miembro del equipo científico de WISE, en el Centro de Procesamiento y Análisis de Datos Infrarrojos (o IPAC), en Caltech.
"Con el descubrimiento de las enanas Y, nos hemos trasladado desde la cocina hacia las otras partes más frescas de la casa".
Las enanas tipo Y, se encuentran en la vecindad de nuestro Sol.
Están ubicadas a una distancia de entre 9 y 40 años luz.
La estrella Y, que se encuentra a 9 años luz, identificada como WISE 1541-2250, podría convertirse pronto en la séptima estrella más cercana al Sol, desbancando a la estrella Ross 154 y ubicándola en el octavo lugar.
A modo de comparación, la estrella más cercana a nuestro sistema solar es 'Próxima Centauri', la cual se halla a aproximadamente cuatro años luz de distancia.
"Encontrar enanas marrones cerca del Sol es como descubrir que hay una casa escondida en la calle donde uno vive, y que nunca antes habíamos notado", dice Michael Cushing, miembro del equipo WISE en el Laboratorio de Propulsión a Chorro, de la NASA.
"Es excitante para mí saber que hay vecinos allí afuera a los que aún no hemos saludado.
Con el observatorio WISE, podríamos incluso encontrar una estrella marrón más cercana a nosotros que la estrella más cercana que ahora conocemos".
Una vez que el equipo del telescopio WISE identificó a las estrellas marrones candidatas, utilizó el Telescopio Espacial Spitzer de la NASA con el fin de acortar la lista.
Para hacer la confirmación definitiva, el equipo del telescopio WISE usó algunos de los telescopios y espectrógrafos más poderosos que existen sobre la Tierra con el propósito de dispersar la luz de estos objetos y buscar pistas inequívocas de moléculas de agua, metano y posiblemente amoníaco.
En el caso de las enanas tipo Y (más frías), el equipo usó el Telescopio Espacial Hubble de la NASA.
Las enanas Y, fueron identificadas tomando como base un cambio en estas marcas espectrales (comparadas con las de otras enanas marrones), el cual indica que tienen una temperatura atmosférica menor.
====================================
...
